La cita també és a l’InVICtro

El Mercat de Música Viva de Vic ha celebrat una nova edició amb una amplíssima proposta musical de bona qualitat. La direcció artística continua posant-nos entre grans dilemes: 3 dies amb més de 8 escenaris paral·lels.

El Mercat de Música Viva de Vic ha celebrat una nova edició i ho ha fet amb una amplíssima proposta musical de bona qualitat. La direcció artística continua posant-nos entre grans dilemes: 3 dies amb més de 8 escenaris paral·lels no fan gens fàcil la tria musical. Malauradament, aquest any servidora es pot dir que només hi ha passat de puntetes, però permeteu que us n’escrigui quatre ratlles.

Inconscientment, sempre vaig a parar allà on es preocupen per l’escena musical independent de casa nostra i en fan una mostra renovada. A Vic, aquest espai és l’inVICtro, que proposen impecablement bé les noies de Bacco Produccions Culturals. Programen amb gust i dissenyen amb estil. I el millor de tot és que tracten el públic tan bé com -diuen- tracten els músics. Va ser el divendres quan vaig tenir el plaer de veure Esther Condal, que hi presentava el seu disc de debut, “Home”. Tal i com se sent al disc, Esther Condal té una veu rodona. Els seus greus relaxen i la contundència afinada del seu cant fa de les cançons un material delicat que cal escoltar sense pressa. Cal dir, a més, que s’acompanya de grans músics i instruments en total sintonia com el saxo, el vibràfon, el contrabaix, el teclat, la bateria… Un grup sense fissures gràcies als bons arranjaments de versions i temes propis. En va destacar la de Tom Waits, a més a més d’emocionar-nos de cap a peus amb la delicadesa del parell de temes inicials i l’apocalipsi final de Loneliness.

Perquè veieu com n’era d’apetitós el cartell, penseu que després d’aquest satisfactori concert entrava Ferran Palau i Oso. Però d’aquests concerts no us en puc parlar. Un altre dels concerts que vaig veure i viure és el dels exitosos Love of Lesbian a la plaça Major. I suposo que d’aquest no cal que us en parli gaire perquè és vox populi que dels “lesbianos” en surten fans de sota les pedres i, com és habitual, els seus directes són corejats i multitudinaris. La resta, tot allò que m’he perdut i que té entusiasmats a tants melòmans, és el que ara em rosega la consciència.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació