Tàrrega, generosa i multidisciplinar

Ahir divendres Fira Tàrrega ja funcionava a tot gas i els carrers ja començaven a ser aquells reguitzells de persones que van devorant a poc a poc el que els espera a cada cantonada.

Una graella extensa i intensa t’obliga, però, a prioritzar espectacles i construir el teu propi festival. Podríem dir que hi ha tantes Fires Tàrrega com persones hi assisteixen.

Enguany la il·lusió de trepitjar Fira Tàrrega es basava en el carrer i en tot el que hi trobaríem. Per aquest motiu el trajecte de divendres va ser saltar d’escenari en escenari urbà, sense necessitat d’adquirir cap entrada per gaudir d’un bon espectacle. Cultura a cost zero. Sí, encara existeix.

Per obrir el dia, la destinació va ser la Plaça de les Nacions on els joveníssims Galizian Urban Project resultaren imprescindibles i seductors. GUP presentava el seu espectacle homònim de parkour amb el qual van demostrar que aquesta disciplina està a mig camí entre la dansa, les acrobàcies i la gimnàstica.

Un art que fascina sense necessitat de grans decorats, ni escenografies titàniques. La simplicitat de la ciutat com a únic escenari per a les piruetes impossibles dels vuit traceurs que semblen tenir ales.

Passejant i rodant -com ens té acostumats la Fira- vàrem anar trobant petites peces com la batalla de dansa dels bascos Organik Dantza – Antzerki o les instal·lacions que permeten jugar i riure com nens a l’Espai Conxita de la ma de la Cia. Laitrum i Puça Espectacles.

Després de troballes, somriures i entreteniments, el destí estava clar: el divertit espectacle Farsantes de la companyia Animasur a l’espai 23Arts.

La companyia proposa un dinàmic muntatge en què reprodueixen el set de rodatge d’un videoclip i en el qual el públic esdevé tan protagonista com la histriònica parella de cantants que encapçala l’acció.

Amb un tema terriblement contagiós i grans dosis de bon humor, els actors dinamitzen als assistents que ballen, canten i giren per fer possible el videoclip, que la companyia posteriorment penja a la seva web oficial i queda a l’abast de tothom. Un expectable recomanable per a aquell públic més desinhibit que no es conforma amb observar i sentir, sinó que vol participar i jugar en una intervenció urbana teatral com la que proposa la companyia.

Per acabar la jornada, destacar el cabaret de circ de carrer Bring the ice, coproduït per la pròpia Fira Tàrrega i el centre de creació Subtopia. La proposta, sota la batuta d’en Jordi Queralt, inclou artistes de diverses procedències (Suècia, Catalunya, Dinamarca, Finlàndia, França i Espanya) i presenta números d’aquest nou circ que les audiències tot just estem descobrint i aprenent a disfrutar.

En un emplaçament únic, com ho és la plaça dels Àlbers, l’espectacle prometia grans dosis de màgia i intimitat al voltant del circ. La neta i elegant execució dels artistes va generar gran expectació entre el públic assistent, que va poder gaudir de diversos números d’acrobàcies i equilibris, malgrat l’incomprensible personatge que feia de frontissa entre uns i altres: una monitora d’aeròbic entrada en anys, que pretenia fer una crítica mordaç sobre l’obsessió pel culte al cos que patim en aquesta societat nostra. Lamentablement, però, la seva desconnexió amb la resta de l’espectacle generava certa incertesa.

Quan mancava el darrer número de l’espectacle un problema tècnic vinculat a la il·luminació va impedir que s’acabés tal com estava previst. Però el públic de les arts escèniques sap que aquestes són les coses del directe i va acomiadar als artistes amb un càlid aplaudiment.

Acabat el circ, la Fira Tàrrega encara va oferir per aquells que avui no havien de matinar una programació musical que va allargar-se fins a altes hores de la matinada i on, probablement, el sentiment de festa major es va fer encara més gran.

Com sempre, Tàrrega estupenda, rica, sorprenent i esgotadora. Sempre vas a dormir alegre, pensant: demà més.

Twitter: @MireiaMora