Sota el volcà de Malcolm Lowry

El Cercle de Viena presenta una nova traducció de Sota el volcà, l’obra mestra de Malcolm Lowry, amb traducció i notes de Xavier Pàmies

I, fruit d’una d’aquelles coincidències gairebé poètiques, aquest princpi de noviembre, coincidint amb Tots Sants, reapareix Sota el volcà, l’obra mestra de Malcolm Lowry (1909-1957) i una de les novel·les cabdals del segle XX. Traduïda al català de la mà de Pedrolo (1973) en una versió que avui és quasi impossible de trobar, el Cercle de Viena ha encarregat una nova traducció a Xavier Pàmies i, en presentar el 58è títol d’una col·lecció esplèndida, recupera el que fins ara havia estat un projecte pendent.

“La història de com Lowry escriu Sota el volcà donaria ben bé per a escriure’n una altra” afirma Isabel Monsó, editora de Viena. Després de deu anys de gestació marcats per incomptables incidents, pel rebuig per part de tretze editors i l’exigència del catorzè de retallar el manuscrit, a la qual Lowry es negà taxativament, l’obra no es publicà íntegra fins a l’any 1947.

Dotze hores d’acció durant tot un dia, Tots Sants de 1938 submergeixen el lector en la història de Geoffrey Firmir, excònsol britànic a Mèxic que, alcoholitzat i perseguit pels fantasmes del passat, no sap com reaccionar a les sobtades aparicions d’Yvonne, la dona que un any enrere l’havia abandonat, i d’Hugh, el seu jove germanastre. Tan fictícia com real, la tragèdia que des d’un inici es palpa a Sota el volcà, llegida per molts en clau de biografia oculta, és alhora la fatalitat d’un personatge i la fatalitat d’una vida. I, metàfora d’aquesta vida, el que en la ment de Lowry s’havia de convertir en una trilogia a l’estil de la Divina Comèdia, amb un Purgatori (Lunar Caustic), un Paradís (In Ballast to the White Sea) i un Infern (Sota el volcà), acaba essent tan sols aquest últim.

Com Nabokov, Malcolm Lowry escrivia dempeus -deu ser requisit per a formar part de les 100 Best Novels de Modern Library?-, no feia cas absolutament de res i era alcohòlic des dels catorze anys. “Fill de l’altra burgesia de Liverpool, en Malcolm aviat es convertí en l’ovella negra de la família”, diu Matthew Tree, escriptor que té un lligam molt personal i familiar amb el novel·lista anglès, ja que el seu avi era encarregat de lliurar la pensió mensual que el pare de Lowry pagava cada mes al seu fill exiliat. L’avi de Tree va arribar a establir una relació epistolar amb el novel·lista sense saber que Malcolm Lowry seria un escriptor famós.

“Sota el volcà m’ha fet suar molt”, confessa Xavier Pàmies, traductor d’aquesta nova edició que inclou diverses notes que “enriqueixen l’univers d’un Lowry que escriu al límit de l’amplitud lingüística”. I és que, repleta de referències culturals i literàries des de Dant, Milton, Faust i fins a l’Ulisses de Joyce, la novel·la, trencada, opressiva i obsessiva, es presenta com el recorregut pel flux de consciència de l’excònsol: el lector camina per l’amor, la lluita i la nostàlgia i, gairebé sense adonar-se’n, es precipita a l’abisme amb el protagonista.

Amb aquesta nova edició, el Cercle de Viena pretén fer retrobar al públic amb un clàssic modern tan maleït com respectat que dóna gruix i sentit a una col·lecció plena de lectures imprescindibles i fins obligades. “Era el moment de recuperar Sota el volcà”, diu Enric Viladot, editor de Viena: “No es pot insistir prou en la grandesa d’aquesta novel·la; és una d’aquelles que, un cop llegides, no oblides mai”. Alcoholitzem-nos, doncs, amb les cendres de volcà de Lowry.