Santa Eulàlia tenia els ulls blaus

Ahir 25 de juliol va fer 300 anys del començament del setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona. Un dia abans, el 24 de juliol de 1713, els consellers de la ciutat havien airejat la bandera de santa Eulàlia per encomanar-se a la seva protecció veient que el setge era ja inevitable. La patrona, que normalment es troba al Museu d’Història de la ciutat, va presidir ahir l’acte de presentació a la premsa del centre cultural del Born. La restauració de la bandera ha permès constatar que santa Eulàlia tenia els ulls blaus.

L’acte d’ahir ja va ser sonat. Havia aixecat molta expectació. La Sala Moragues era plena a vessar, amb periodistes i gent de la cultura que participaran a les celebracions del Tricentenari de l’11 de setembre. Només hi faltaven les croquetes, que hauran d’esperar fins al dia de la inauguració oficial, el dia 9 de setembre.

“Barcelona l’any que ve ha de ser una capital de la cultura”, va dir l’alcalde de Barcelona Xavier Trias en obrir l’acte. Les obres es troben a la recta final. Trias va demanar disculpes al veïnat per unes obres que s’han allargat molt. “Es discutirà si hem gastat molt, si hem gastat poc, però és indubtable que el Born és un dels principals símbols d’aquest barri i que ens trobem en un espai espectacular”.

Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, va destacar que el Born conté el jaciment arqueològic urbà més gran d’Europa, uns 8.000 m2. L’estructura de ferro dissenyada per Fontserè a finals del segle XIX, és ara una cobertura de luxe per a aquests carrers oberts de la Barcelona del 1700, un espai que avui no és purament arqueològic perquè coneixem gràcies a molts documents notarials i la recerca científica que ha encapçalat l’historiador Albert Garcia Espuche, a qui Ciurana va agrair molt especialment els seus estudis de la Barcelona del segle XVIII, que han transformat el relat que teníem sobre la Barcelona de l’època. Ens havien venut que era una ciutat en decadència i ara ja sabem que no era així.

“El jaciment del Born permet explicar que la Barcelona del període era pròspera, lluny de les capacitats de les grans capitals, com ara Paris, Londres o Nàpols, però capaç de competir en el segon esgraó de la jerarquia urbana europea”, explica Albert Garcia Espuche en un article que publicarà la revista Barcelona Metròpolis aquest pròxim mes de setembre. “Si aquesta ciutat va tenir forces per resistir el setge terrible de 1713-1714, i capacitat per refer-se’n prou de pressa, va ser gràcies als fonaments posats al país des del final del segle XVI. Per descomptat, aquella societat no necessitava, per continuar avançant, que una suposada racionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força de les armes, la direcció d’un futur millor.”

“El visitant ha de sortir del Born interpel·lat. Aquest centre ha de ser un punt de trobada entre la història i la cultura catalanes”, va dir ahir Quim Torra, director del Born, que des de ja fa més d’un any treballa per donar forma i continguts a aquest equipament tan significat. Què vol oferir el Born? “En primer lloc, una exposició permanent i un jaciment. Amb milers de peces trobades al jaciment, maquetes i vídeos, el visitant s’adonarà, amb paraules de Garcia Espuche, que s’acaba «el tòpic de la decadència catalana dels segles XVI i XVII, fins ara qualificats d’obscurs», així com de l’altíssima qualitat de vida quotidiana de la societat barcelonina del 1700 en els àmbits dels interiors domèstics, de la indumentària, de l’artesania, del joc, de la dansa, de la música, de la llengua. De fet, el Born és una oportunitat única per a entrar per la porta de darrere de la història i reconstruir un món a través de les seves històries privades”.

El Centre del Born oferirà també dues exposicions sobre la Barcelona de l’època. ‘Barcelona 1700. De les pedres a les persones’ i ‘Fins a aconseguir-ho. El setge de 1714’, que ajudaran els visitants a entendre la Barcelona del XVIII més enllà del jaciment.

“Un dels espais del Born es dedicarà a programar una ambiciós portfolio d’activitats culturals, acollint concerts, dansa, teatre de petit format, conferències, seminaris… sempre amb la intenció de prioritzar el caràcter innovador i experimentador al qual incita la singularitat del Born”, explica Quim Torra. “Ressuscitarem velles i llegendàries institucions com l’”Acadèmia dels Desconfiats”, o fascinants reductes de la Barcelona irreverent i festiva com la “Societat del Born”. I posarem tot l’esforç en fer que el Born sigui també una petita ciutat per als nens, on els nostres infants tinguin un primer contacte viu, divertit i emocionant amb la història del seu país”.