Nou Barris i la teoria de l’AAART!

Fins al proper diumenge dotze de gener, encara és possible disfrutar amb el Circ d’Hivern  “AAART!” a l’Ateneu Popular de Nou Barris.  Les inacabables i asèptiques parets d’un museu imaginari són la inesperada carpa en la que uns atribolats visitants es transformen en  acròbates. A partir del seu cos, en un crescendo de números, evolucionen  les  indagacions geomètriques, les monstruositats, les quasi il·limitades flexibilitats del cos o les relacions d’aquest amb l’espai. Una selecció de músiques del segle xviii acompanya aquesta brillant explicació sense paraules que hipnotitza espectadors de totes les edats.

No és estrany que Xavier Erra (Barcelona, 1967), creador d’ “AAART!” es declari  admirador de Fabià Puigcerver,  de la “bellesa humil” que impregnà la seva trajectòria.

I no és estrany, perquè com ell, Xavier Erra coneix tots els oficis del teatre, és un home de teatre que també dibuixa i construeix amb les mans. Sap els avantatges que comporta un treball en equip, i així com recorda el primer gran impacte de curiositat que li provocà una enorme carpa de circ, no dubtà en capturar l’entusiasme de tota la gent que havia de treballar en l’espectacle “AAART!”.

Va construir un teatrí amb totes les escenes previstes, decorats, il·luminació i tots els personatges, va  convidar una per una a totes les persones que havien d’ intervenir, i els explicà el projecte, el seu rol i el dels altres. Aquell teatrí va fascinar un equip de gent que no es coneixia. Al mateix temps, articulava una proposta d’espectacle de circ que evitava la inèrcia fragmentadora de la successió de números sense relació entre ells.

Erra va defugir la iconografia del circ, tan present en la història de la pintura, i es va centrar en qüestions més abruptes: l’abstracció geomètrica i les seves utopies aèries, els equilibris insospitats del constructivisme, les figures cap per avall,  el contorsionisme desafiant el marc d’un quadre, la força visual dels collages comestibles , l’evocació del quadrat i la circumferència de Leonardo o els efectes de l’obra mironiana  dialogant amb saltimbanquis que s’han colat  a les sales de la Fundació Miró.

Temes “profunds”,  impropis de la gent de circ. Motius de “reflexió” seriosa, en contextos acadèmics més que no pas en barris combatius com el de Roquetes. Subtileses glamuroses reservades per a iniciats… Qüestions tècniques com ara “la fatiga del visitant de museu” explicada de la manera més senzilla i hilarant.

“AAART” és una obra de maduresa molt ben ajustada. En aquest seu sisè espectacle, Xavier Erra renova la confiança en la plenitud dels grans temes aptes per a tots els públics.

Abans no revifi alguna vella polèmica sobre la banalització de la cultura, no us deixeu perdre aquesta feliç coincidència d’art i circ.