Lola Blasco: “La llibertat d’expressió en l’era de Twitter és molt fràgil”

La dramaturga Lola Blasco impartirà el curs avançat d’escriptura dramàtica “La faula política” emmarcat en el XII Obrador d’Estiu de la Sala Beckett. Aquesta setmana intensiva de cursos i tallers porta per títol “Teatre per a un temps d’emergència”, és per això que el curs de Lola Blasco ofereix una opció de lluita des del teatre: “una època de fanatisme religiós, d’execucions públiques, de terror, d’intolerància i de muralles només es combat amb cavallers errants”, diu la dramaturga.

Lola Blasco és dramaturga, directora d’escena i actriu. El seu treball es defineix pel compromís polític i per la incorporació dels nous llenguatges al fet escènic. Com a directora, la seva última obra, La armonía del silencio, ha estat produïda per la Generalitat Valenciana i s’ha representat a la sala principal del Teatro Español de Madrid. Actualment, prepara l’estrena de Fuegos, que dirigirà Nina Reglero, per a La Nave (Teatro Calderón de Valladolid), i Marie, que dirigirà Aída Argüelles i en què participarà també com a actriu. Lola Blasco és també professora de la Universidad Carlos III, on imparteix classes de Literatura i d’Escriptura teatral. Entre els seus reconeixements més importants, destaca el Premio Nacional de Literatura Dramática 2016 per la seva obra Siglo mío, Bestia mía.

De l’11 al 15 de juliol serà a la Sala Beckett per impartir el taller d’escriptura dramàtica “La faula política”. Per Blasco, el gènere de la faula política “consisteix en la introducció de la metàfora, l’al·legoria o el símbol en un teatre de caràcter més documental amb l’objectiu de donar una possible solució a la realitat que ens ha tocat viure”. I és que per aquesta jove dramaturga, en èpoques de desencant, “la recerca de la màgia és un dels pocs caps als quals podem aferrar-nos els creadors”.

Sèneca deia que aquesta mena d’escrits al·legòrics són propis dels períodes en què als escriptors els manca la llibertat necessària per emetre els seus pensaments amb absoluta franquesa. Ens trobem en un d’aquests períodes? “Absolutament”, respon Lola Blasco, i afegeix: “la llibertat d’expressió en l’era de Twitter és molt fràgil. El cas de Cassandra Vera, que va tuitejar sobre Carrero Blanco, o Guillermo Zapata demostren aquesta situació. En aquest taller debatrem sobre els límits de l’humor i de la llibertat d’expressió”.

A més a més, opina Lola Blasco, “les faules resulten de gran interès per tal que el teatre polític serveixi al seu objectiu i que no resulti caduc abans d’hora”. Per la dramaturga, “el teatre polític es diferencia del teatre social perquè parteix d’una posició ideològica concreta amb l’objectiu de millorar l’entorn en lloc de limitar-se a representar la realitat”. Per això, diu Blasco, cal utilitzar la ficció: “si el teatre és representació del món, canviant les representacions que construïm, potser podrem canviar el món”.

En aquestes sessions a la Sala Beckett, Lola Blasco vol investigar les dificultats de traslladar la veritat a escena, amb l’objectiu de construir constel·lacions crítiques del nostre temps. Perquè “la veritat no té res a veure amb la realitat: la veritat és un pacte, es produeix en la confrontació amb l’altre i només sorgeix quan hi ha una verdadera voluntat de diàleg, per això és tant difícil aconseguir traslladar la veritat a escena”.

Lola Blasco suggereix que ens convertim en “quixots” del nostre temps; “proposo que, per salvar-nos del tedi, siguem capaços de veure la nostra realitat amb ulls nous, amb la sorpresa de qui hi veu per primera vegada (és a dir, amb ingenuïtat, cosa que no ha de confondre’s, en cap cas, amb la ignorància).“

Podeu assistir al taller “La faula política” de Lola Blasco de l’11 al 15 de juliol inscrivint-vos aquí.