La identitat a debat. Segon round avui divendres al Caixaforum

11.12.2013

Demà arrenca al Caixaforum el seminari internacional organitzat pel grup Identi.Cat de la UOC. Especialistes provinents de Catalunya, el Regne Unit, França i els Estats Units analitzaran les relacions entre institucions i identitat en la cultura catalana de la  normalització. Avui Núvol convida a dir-hi la seva a tres dels ponents: Josep Anton Fernàndez, Jordi Amat i Andrew Dowling.

 

Josep Anton Fernàndez | Foto Manu Manzano

Quin recurs al passat es va fer en els processos d’institucionalització de la cultura catalana als anys 80 i 90? Quines formes d’identitat catalana produïen i legitimaven aquestes institucions, i de quina manera aquests discursos identitaris apel·laven (o no) al passat nacional? Aquestes preguntes, que ara mateix són de rabiosa actualitat gràcies al polèmic simposi “Espanya contra Catalunya”, són precisament les preguntes que guiaran la discussió d’un seminari internacional organitzat pel grup Identi.Cat de la UOC i que tindrà lloc al CaixaFòrum de Barcelona aquest dijous i divendres, 12 i 13 de desembre.

Amb el títol “Institucions i identitat en la cultura catalana de la normalització”, aquest seminari proposa una reflexió sobre els usos del passat en els processos d’institucionalització de la cultura catalana recent. “El seminari forma part del projecte de recerca “Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: Institucionalització, representacions i identitat”, que estudia com el passat es converteix en un objecte de lluita política i ideològica en el pas del resistencialisme a la normalització”, explica Josep Anton Fernàndez, director del Màster d’Estudis Catalans i impulsor del seminari. La discussió se centrarà en el període que va dels anys 60 als anys 90 del segle passat, en el context del tardofranquisme, la restauració del règim constitucional a Espanya i la recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya. Segons Fernàndez, el seminari es proposa abordar la producció i l’activitat culturals de les dècades de 1960, 1970 i 1980, així com determinades formes de producció cultural de les dècades posteriors, amb un esperit interdisciplinari que també anima altres iniciatives dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC com ara el Màster d’Estudis Catalans, en el qual exerceixen la docència diversos participants en el seminari.

Segons Fernàndez, “aquest projecte de recerca analitza el sentit que adquireix el passat (per exemple, el Modernisme, el Noucentisme o el període republicà i la Guerra civil ) en els discursos i representacions culturals del resistencialisme, i com aquest sentit es transforma significativament, o se centra en altres períodes històrics, a l’hora de configurar la constel·lació de discursos culturals i polítics del paradigma de la normalització. La nostra hipòtesi és que aquesta evolució en els usos discursius del passat és un factor essencial en la formulació dels diferents projectes institucionalitzadors de la cultura catalana, i que ajuda a explicar les diferències en els discursos sobre la identitat catalana que es posen en circulació durant aquest període”.

Espanya contra Catalunya? No només això, sinó també com Catalunya s’ha reconstituït per ella mateixa i a partir de quins discursos. Aquesta és precisament la problemàtica que abordarà el seminari “Institucions i identitat”. Un equip d’especialistes provinents de Catalunya, el Regne Unit, França i els Estats Units analitzarà diversos aspectes d’aquesta temàtica, des dels processos de legitimació del catalanisme fins al restabliment d’institucions literàries, passant, entre d’altres, pels avatars de la política teatral a Catalunya, la popularització de la cuina catalana a TV3, els discursos de l’olimpisme, la relació entre espai i identitat a Barcelona, les identitats subordinades a la Barcelona preolímpica en els arxius fotogràfics, les representacions televisives de la història de Catalunya o la construcció de la identitat en les autobiografies de Jordi Pujol i Raimon Obiols.

En els tres articles que acompanyen aquesta breu panoràmica del seminari, Andrew Dowling, Jordi Amat i Josep-Anton Fernàndez ens presenten algunes de les idees que exposaran dijous i divendres de cara al debat i la reflexió sobre els usos del passat en la cultura catalana contemporània. Si no us voleu perdre el debat en viu i en directe, l’assistència al seminari és gratuïta.