August Bover: llengua i llegat

Deia Jean Gaudon, en el prefaci a la seva edició de Les Contemplations de Victor Hugo, que el qui estima els poemes és, en certa manera, un degustador de sonoritats. I dissabte al vespre, en un recital organitzat pel «Centre Quim Soler, la literatura i el vi» —gràcies al savoir faire de Roser Vernet— a l’esplanada del renovellat castell de Falset, vam poder comprovar, embadalits, la certesa d’aquesta afirmació: el poeta August Bover, acompanyat de la soprano i violoncel·lista Eulàlia Ara, va presentar la première de l’espectacle Cloc! i altres sons, que inclou un cicle de cançons del seu llibre Terres de Llicorella. Imatges del Priorat (Arola, 2008) —Falset, òbviament, on van viure alguns avantpassats del poeta, havia de ser la primera vila del país a acollir l’espectacle— i un bon nombre de poemes del llibre Cloc! (Arola, 2011), com també composicions encara inèdites.

Llamps que són veu   escrita en devessall,

lletres creixents   fetes docte consell,

llengua i llegat   —hi ha cap present més bell?—,

llibres lliberts   del foc i de perill,

lloc i abrigall   d’idees ran de moll,

llor en honor   del nostre primer Foll:

lluquen nous ulls   tota la llum de Llull.

El poema «Llull» (no és Adam el nostre primer pare —afirma Bover—, sinó Llull!) donà peu a l’esclat de les sonoritats i, alhora, a la demostració més palmària del devessall verbal i de les possibilitats combinatòries de la nostra llengua, perquè els poemes de Cloc!, amb la música encisadora del violoncel de fons, es converteixen en una veritable ars inventiva poesis. Són superbs, per exemple, els poemes que conformen la sèrie «Totes les vocals», amb l’ús en cada composició d’una única vocal.

I la segona part de l’espectacle ens fa obrir un altre llibre de meravelles: les cançons de Terres de Llicorella, musicades pel mestre Manuel Garcia Morante i interpretades per Eulàlia Ara (experta violoncel·lista, soprano tan captivadora que va fer que s’aturessin damunt l’improvisat escenari de pedra inveterada —en dono fe!— els ocells que sobrevolaven el castell), van tornar a fer palès que les noces de la poesia i la música, tal com les de Mercuri i la Filologia, sempre són un regal extraordinari per al públic sensible.

Si us ho vau perdre, encara hi sou a temps: la propera cita és a Ripoll el 16 d’agost, sota els auspicis del gran Josep Pedrals. I jo, com quan tinc la sort de llegir un llibre bo, segurament repetiré.