Una rave a la Fundació Brossa

Eurípides mai va explicar què feien les dones protagonistes de la tragèdia Les Bacants. El clàssic posava al centre el déu Dionís, qui arriba a la ciutat de Tebes com un estranger desconegut acompanyat de les seves seguidores, les bacants. Però, qui eren elles? De què parlaven, què els preocupava i si ballaven, amb quins ritmes ho feien? La companyia Nür respon aquestes i més preguntes en una reinterpretació del text que reivindica la figura femenina de la comèdia grega i situa les dones dionisíaques en una rave, a ritme de música electrònica i reggaeton i amb la disbauxa per bandera.

El text original de Les Bacants retrata les tensions entre Dionís i Penteu, rei de Tebes, que s’oposa al culte del Déu, ple d’excessos i d’immoralitat. Les intèrprets de la companyia van entrar en contacte amb l’obra en un taller de l’Institut del Teatre, on se’ls va plantejar el repte de fer una nova lectura del clàssic. A partir d’aquí, elles van reinventar la història partint de les figures contemporànies de Santiago Abascal, qui encarnava el rei de Tebes, i Samantha Hudson, qui actuava com a Dionís. «Ens va servir per al treball conceptual i per tenir referents comuns, però després sobre l’escenari no etiquetem a ningú, que tampoc volem que se’ns denunciï per difamació», explica somrient en Pol Blancafort, membre de la companyia.

Dies abans de l’estrena de Bacants al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, parlem amb algunes de les actrius de l’obra. Elles són la Laura Muñoz, la Mireia Sala, la Judit M. Gené, la Laura Daurell i en Pol Blancafort. A part d’elles, a escena també hi veurem la Tanit Graffaelman, l’Elena Moreno i la Martina Majó.

La universalitat del text

L’obra que presenten al Centre de les Arts Lliures del 13 de desembre al 7 de gener, estableix un paral·lelisme entre el cor de dones de Les Bacants i el grup d’amigues que forma la companyia Nür. «Nosaltres també convivim com a cor de dones», afirma la Laura Muñoz i comenta que, mentre treballaven el text original van veure que els temes universals que tracta el clàssic, com la llibertat d’expressió, els vincles familiars i l’autoritarisme, són els problemes amb els quals conviuen elles en el dia a dia. «En una obra escrita el 406 aC continuava havent-hi temes que connecten amb la nostra realitat», observa la Laura Daurell.

«Volíem apropiar-nos d’aquestes dones i posar-les al centre de l’obra i com que la gran majoria del grup som noies, vivim de molt a prop aquests conflictes, quan per exemple tornem de festa a casa». Segons explica, l’aspecte polític també els va ressonar durant la lectura inicial: «Amb la pujada actual de la ultradreta a Europa era impossible no fer un paral·lelisme amb l’obra», comparteix Muñoz.

«Nosaltres també convivim com a cor de dones»

Laura Muñoz

Tot i això, l’actriu Judit M. Gené puntualitza que els temes són només un punt de partida per desenvolupar l’acció teatral: «No són l’eix principal sinó que ens centrem en com els posem a escena, és a dir, en la forma». En aquest sentit, proposen la peça en un nou escenari: una rave de música electrònica on la música no para mai, i on cos i veu estan al servei dels personatges. L’espectador observa així, les relacions i els conflictes que es generen en un espai desenfrenat on el públic viu dins de la història, com si estigués en una discoteca, com si fos una dona més dins la bacanal.

Segons Pol Blancafort, l’obra evidencia les similituds entre ambdues festes: «Comparteixen l’espai, que és la muntanya, la disbauxa, la follia i el fet de deixar anar els impulsos del cos», i afegeix que, una persona que potser no ha anat mai a una rave pot pensar que és «simplement una festa», però segons comenta, «hi ha tota una filosofia en el món de la rave, perquè és una experiència gairebé espiritual, ja que et deixes endur per unes músiques que t’entren a dins», manifesta Blancafort.

En aquesta línia, els intèrprets han creat, amb l’assessorament del músic Rafel Plana, l’espai sonor de l’obra, el qual han acostat a la seva realitat festiva: «Sentireu molts estils, des de música sense base, música a cappella que pot recordar a l’antiga Grècia… Però de cop i volta, hi ha un rap i un reggaeton modernitzat, fet a la nostra manera. Hem agafat el nostre ideal de festa», diu la Laura Muñoz amb un somriure.

«Hi ha tota una filosofia en el món de la rave, perquè és una experiència gairebé espiritual, ja que et deixes endur per unes músiques que t’entren a dins».

Pol Blancafort

Pel que fa a la caracterització, també s’han volgut acostar a la indumentària de l’època grega. «Ells tenien foc per il·luminar i crear un ambient més càlid i nosaltres tenim unes llums de neons i estroboscòpiques que ho generen i si abans tenien pell, ara tenim jaquetes de cuir», reflexiona Mireia Sala.

L’obra d’Eurípides ha estat, per tant, reinventada en tots els sentits i la dramatúrgia no n’és una excepció, ja que el text s’adapta als registres contemporanis. Tot i això, expliquen que la dificultat més gran ha estat aconseguir una rima i mètrica que recordin a la clàssica. Per això, han comptat amb el suport de la dramaturga Alba Collado, qui també ha fet la direcció artística al costat de Marc Chornet. Gràcies a ells, la companyia va estar treballant l’obra durant el curs passat amb la residència que van fer a la Brossa.

Bacants és el segon espectacle que la companyia Nür presenta en una sala de teatre. L’anterior projecte, Montedidio, va ser presentat el 2022 a la sala Dau al Sec i també sorgia d’un projecte creat a l’Institut del Teatre. Enguany, ens conviden a una rave a la Fundació Joan Brossa que encendrà la rauxa col·lectiva i ens obligarà a deixar, com diuen, el seny a casa.