Estat d’Emergència al circ

El passat dissabte 18 d’abril va ser el Dia Mundial del Circ, una jornada que, com tantes altres coses, va haver de celebrar-se en confinament. Com entrena un trapezista, a casa? I un portor, si no té ningú a qui aixecar? Quina alçada ha de tenir el sostre del pis, per fer perxa xinesa? I es pot practicar la roda Cyr en un menjador? Depèn del menjador, és clar. L’estat d’emergència és general, i el circ –germà pobre de les ja pobretes arts escèniques– també ha rebut, com tothom. Tots els bolos s’han cancel·lat fins a nou avís. Ara mateix, però, i emmarcat dins del Pla d’Impuls del Circ (2019-2021), segueix en peu la Producció Nacional de Circ. D’entre les nou propostes rebudes, la guanyadora va resultar Estat d’Emergència, una producció del Col·lectiu La Persiana dirigida per Joan Ramon Graell. Li hem trucat perquè ens ho expliqui una mica més. Trucada de veu, sense vídeo. Som uns clàssics.

“Fa tres o quatre anys, veient l’espectacle de final de curs de l’escola Rogelio Rivel, vaig notar que ja eren una altra generació”, m’explica Graell per telèfon. Percebia que els artistes de circ més joves estaven, com tota la joventut, una mica col·lapsats per l’estat de crisi global (econòmica i mediambiental) en què estem immersos. Graell va presentar el projecte per a la Producció Nacional de Circ amb el tema del “col·lapse” al cap. El mes de desembre es va anunciar que la seva proposta havia resultat guanyadora. En un inici estava encapçalada per ell mateix i la creadora Marta Torrents, que es va acabar desvinculant del projecte. La producció executiva l’està duent a terme el Col·lectiu La Persiana, i Graell està content, veient el panorama, perquè com a mínim van poder assajar durant quinze dies a La Vela de l’Estruch. Ells van ser els últims d’abandonar, no el vaixell però sí La Vela, abans del confinament dictat per l’estat d’alarma. L’espectacle, que volia tractar diferents tipus d’emergències en un món a punt del col·lapse, s’està convertint en una altra cosa, naturalment.

La companyia, dirigida per Graell, ajudada per Špela Vodeb i amb dramatúrgia de Joan Arqué, es troba ara mateix repartida als domicilis respectius de cada integrant. Estan fent un entrenament físic i tècnic diari, imprescindible per mantenir la forma dels artistes de circ, i al mateix temps estan treballant els nous temes que apareixeran a l’espectacle. Cada intèrpret ha escrit, “com en un curs de l’Obrador de la Sala Beckett”, el seu guió de l’espectacle, per tant ara en tenen set de diferents. A partir de l’anàlisi i el debat de cada idea, aquests dies estan creant números de circ a distància, o coreografies de grup, cadascú des del seu espai de confinament. Poca broma.

Graell confia que l’espectacle es pugui acabar presentant al públic, tard o d’hora. Si tot va bé, Estat d’Emergència s’hauria d’estrenar el 26 de juliol al festival Grec, al Mercat de les Flors. L’ICUB es pronunciarà aquest dijous 30 d’abril sobre si el Grec se celebrarà i, si ho fa, de quina manera tindrà lloc. La Producció Nacional de Circ té després una gira d’actuacions confirmades a la tardor, per quinze poblacions catalanes: des de Tortosa fins a Figueres, passant per Lleida, Manresa o Sabadell. L’espectacle també es veurà a la Fira Trapezi de Reus, el 2021.

Els calendaris van variant cada setmana, ja ho sabem. Graell volia parlar de l’emergència amb “els emergents”, artistes de circ al voltant de la vintena. L’Estat d’Emergència s’ha convertit en estat d’alarma general, però l’emergència hi és: sempre hi ha sigut i hi seguirà sent. Esperem poder veure-la, en directe, ben aviat. O, si més no, més d’hora que tard. Seguirem informant.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.