Entra «betlem», surt «pessebre»

Pessebre. Il·lustració de Jordi Avià – Arxiu “Serra d’Or”.

Passada la Candelera, a totes les cases catalanes el betlem ha d’estar desfet i ben desat en una capsa. Com es va desmuntar i retirar el betlem de l’Ajuntament de Barcelona. Si en anys anteriors els betlems de la plaça de Sant Jaume havien provocat reaccions en contra per massa estrafolaris o incomprensibles (alguns semblaven aparadors de Vinçon), el d’aquest any ha rebut crítiques per massa convencional. Sembla que estava inspirat en els betlems tradicionals napolitans. Mal si fas, mal si no fas.

Si ha llegit «betlem» sense fer escarafalls, és perquè pertany a un dels territoris catalanoparlants on «betlem» és la paraula habitual per designar aquesta reproducció del naixement de Jesús de Natzaret en guix, molsa, suro i paper Albal. Però si se n’ha estranyat és perquè en el seu català la paraula corrent és «pessebre». A bona part de Catalunya diem «pessebre», mentre que al País Valencià, les Balears i les Terres de l’Ebre fan servir «betlem». En castellà diuen belén, sobretot. Als catalans que diem «pessebre», «betlem» ens sembla un calc del castellà —i en el nostre territori «betlem» ho diuen castellanoparlants inicials.

El novembre passat, l’IEC va presentar les noves incorporacions del DIEC del 2023. Entre aquestes hi havia «betlem», que remet a «pessebre». Com comentava abans, «betlem» és la paraula corrent per a molts catalanoparlants i calia que entrés al DIEC. Ara hi és, sense cap advertiment. Ja sabem que el DIEC no té marques geogràfiques. Però sense cap marca o nota sospito que, entre els catalans que diem «pessebre», es començarà a dir «betlem». No pas per la presència al DIEC, sinó perquè «betlem» apareixerà escrit o dit en botigues i grans magatzems, cartells, anuncis de ràdio i de televisió, noms d’exposicions i parades de fires de Nadal. No confio gaire que publicistes, botiguers i regidors d’ajuntament tinguin gaire criteri a l’hora de retolar. No crec que siguin capaços de recordar que en el seu català la paraula habitual és «pessebre» i intueixo que optaran per «betlem», perquè és la més acostada a la castellana (i llavors és un calc). La televisió és molt poderosa. Que emetin un espot amb Joel Joan dient «A casa fem el betlem amb Naturgy» i veuran com els catalans desen «pessebre» i adopten «betlem».

Una mera substitució de «pessebre» per «betlem» no tindria gaire importància. Però tot aquest pessebrisme lexical que aquí els desplego ens ensenya com penetren molts calcs del castellà en el català de Catalunya: paraules que a fora són les habituals i normatives mentre que a una bona part de Catalunya són, en realitat, calcs. N’hi ha un grapat: avena/civada (DCVB, 1930: «La paraula avena s’és perduda gairebé del tot en la nostra llengua viva; no es conserva sinó a la part meridional de Catalunya i en el regne de València»), camiseta/samarreta, tenda/botiga, llanterna/lot, peresa/mandra, etc. Que els dialectes catalans s’influeixin i es transbordin lèxic i fraseologia és esplèndid. Però no que alguns optin per solucions que, per a ells, en realitat només són calcs del castellà. Com a barceloní, parlo des del català oriental continental, però aquest és un mitjó que es pot capgirar. També es dona en la direcció contrària, del català de Catalunya cap al de les Balears i el País Valencià. Només s’ha de buscar (sic) una mica.

En llegir «betlem» al DIEC sense cap indicació, vaig pensar, com si fos un Puyal d’estar per casa: «Entra “betlem”, surt “pessebre”.» I tot seguit em vaig beure un got de llet d’avena.

Aquest article ha estat publicat al número 770 de febrer de la revista «Serra d’Or», que podeu trobar en paper o en digital.