La xapa de parkineo

Els pàrquings de les discoteques eren i són llocs on  els joves passen molt temps, fins i tot més que dins de les mateixes sales de festa. El cotxe es converteix en butaca, discoteca mòbil, nevera, vestuari, confessionari i punt de reunió una vegada aparcat entre altres vehicles. Es crea una mena de xarxa en què cada colla té la seva música, el seu beure, i la seva festa. Malgrat tot, no costa res anar-se’n al veí, sigui per demanar-li gel, o per donar-li la xapa sobre qualsevol tema. Aquest ambient de conversa, juvenil i informal, és el que pretén transmetre Deparkineo, un pòdcast de Carmen Alonso, Maria Devesa, i Marta Meneu.

Les tres periodistes valencianes han parit un producte en format conversacional fet per i per a gent jove. Els episodis duren al voltant d’una hora i parlen sobre temes diversos que interessen al públic juvenil. Cada capítol compta amb la presència d’un convidat, però la intenció és fugir de l’entrevista convencional. “Som tres amigues que parlem d’un tema, i quan ve una quarta persona, l’introduïm en la conversa perquè ens doni el seu punt de vista sobre aquest”, explica la Marta.

“El parkineo és un lloc on es divaga de qualsevol tema com si d’una tesi doctoral es tractara”, comenten Carmen, Maria, i Marta en un dels seus primers episodis. Aborden qüestions generalistes que els preocupen generacionalment combinant la informació i l’entreteniment. A l’episodi 4 de la primera temporada, per exemple, conversen amb Ame Soler, coneguda com la @tres.voltes.rebel, sobre feminisme i xarxes socials. En altres càpsules parlen de fer-se gran, de l’autoestima, del món del periodisme i la comunicació, de l’educació sexual, de la fama…

La seva última entrega parla de les addiccions, i ho fan amb l’Aina Fullana, autora mallorquina que ha debutat amb Els dies bons (Bromera) i ha guanyat el premi Núvol Punt de Llibre 2022. La novel·la parla de l’addicció del Xavier, un pare de família, i com ho viu el seu entorn. Al llarg del capítol es toquen diferents perspectives de la problemàtica: drogar-se com a activitat social, la pressió que se sent sovint en aquestes situacions, les marques de gènere que tenen les addiccions, el complex de salvadora que adopten algunes persones en aquests casos, la normalització de segons quines substàncies… Les quatre joves remarquen en tot moment que no són professionals de les addiccions, que no hi ha una veritat absoluta, i aporten impressions, comentaris, i experiències que enriqueixen el debat existent al voltant d’aquest tema conflictiu.

Deparkineo és una proposta àgil que s’organitza a partir d’una sèrie de seccions. D’una banda, hi ha la “putivuelta”, on elles fan de reporteres i traslladen al carrer la conversa que estan tenint. També el “consultori”, on rau el punt més informatiu del programa, ja que es tracta de píldores explicatives d’experts, o el “joc”, apartat en què s’empesquen dinàmiques atractives, sovint extretes de l’àmbit de festa. La intenció és, partint de la tradicionalitat de la ràdio,  “buscar punts de fuga, escoltar un poc altres coses més enllà de les nostres veus”, defensa la Maria.

La iniciativa de les tres joves va néixer el setembre de 2021, s’emet a Ràdio Godella i a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes l’últim dimarts de cada mes. Quan van començar, no eren conscients de la gran diversitat existent de pòdcast en valencià, un nínxol que aparentment pot semblar buit. Marta dedueix que, en part, això és causa de “la falta de suport” i la “poca visibilitat”. Durant els últims anys, l’oferta s’ha multiplicat, tant en productes, com en temàtiques: existeixen pòdcast en valencià de cinema, de literatura, de caràcter més generalista… I el que és interessant, no és només obrir la porta a aquesta variant lingüística, sinó també a la cultura i la identitat valenciana, expliquen les periodistes, perquè tot i que les diferències siguin mínimes, l’imaginari col·lectiu i les tradicions canvien, i això és una oportunitat per compartir-ho.

Pel que fa a l’estètica la Carme, la Maria, i la Marta tenen clar el que volen, combinar el món macarra i obscur de l’oci nocturn amb les modes que hi ha actualment a internet, sobretot l’onada flow 2000. Una imatge que les caracteritza com a generació i les posiciona en una línia temporal. A més, treballen perquè Deparkineo no es quedi només com a producte a Spotify, es mantenen actives a les xarxes socials. “El pòdcast té un doble vessant, llencem missatges interessants que ixen de la conversa i els destaquem a Instagram, per exemple”, explica la Marta.

“Hi ha un parell de coses que ens diferencien una mica de l’ecosistema valencià, el tema de l’audiovisual, ja que nosaltres sempre gravem el pòdcast en vídeo, i sortir al carrer i integrar-hi la nostra conversa”, apunta Maria. De moment ja han tancat una primera temporada, i es troben enmig de la segona, sempre procurant mantenir l’atmosfera agradable de quatre persones que s’ho passen bé i que parlen de qualsevol cosa que podrien comentar fent una cervesa. Ara bé, sempre sent conscients de la importància que tenen els espais de comunicació, i buscant l’equilibri entre el divertiment  i la informació.