Escoltar qui SOM

Conèixer la història és conèixer qui som. Sense saber d’on venim és quasi impossible saber on som i cap on anem. Descobrir el nostre passat és el que proposa el Museu d’Història de Catalunya amb SOM, una proposta d’àudio digital per donar a conèixer diferents períodes de la història catalana d’una forma divulgativa i didàctica.

SOM és un pòdcast que vol acostar la història de Catalunya a la ciutadania posant en valor la riquesa del patrimoni del nostre país, a més de donar a conèixer les activitats i els continguts del Museu d’Història. Així, cada episodi de SOM se centra en un capítol clau de la història del nostre país a través d’experiència de vida, conflictes, guerra, repressió, exili, progrés, idees i esforços col·lectius.

Arquezoologia

En aquest capítol del pòdcast SOM posem la mirada en un tipus d’arqueologia diferent que ens permetrà conèixer canvis en els models econòmics a partir de les deixalles que han perdurat. Silvia Valenzuela Lamas, científica del CSIC i especialitzada en les restes de fauna, parla sobre com els humans van començar a influir en la biologia dels animals. Cal tenir en compte que les gallines van arribar de l’Índia i les ovelles, abans, no produïen tanta llana, la qual cosa determinava, fins i tot, la construcció de veles de vaixell.

Amb la romanització, l’economia va passar de ser local a formar part d’una economia mediterrània. A més, la ramaderia va deixar de dependre del clima i Catalunya es va especialitzar en la producció de llana, vi i cereals encarada al comerç. Amb la dissolució de l’Imperi Romà d’Occident, l’economia va tornar a ser local. Valenzuela Lamas opina que el capitalisme pot aprendre que quan es depèn del comerç a llarga distància, l’economia és fràgil, de la mateixa forma que quan està massa localitzada. Per Carlos Bueno Llasat.

Les fosses comunes de la Guerra Civil

El maqui “Caracremada”. Així és com es coneixia a Ramon Vila, la primera persona exhumada amb metodologia científica a Catalunya, el 1999. Fins cinc anys després, no es van tornar a realitzar estudis paleontoantropològics d’aquest tipus. Queralt Soler (professora d’història contemporània de la UB) i Jordi Ramos (arqueòleg d’Atics SL) són els encarregats de dirigir aquest capítol del SOM Pòdcast, dedicat de nou a la Guerra Civil. Aquest cop se centren en la memòria històrica, ja que sovint es perd de vista la memòria familiar i el record que no és visible en els grans espais i relats històrics.
A Catalunya, els fronts de l’Ebre i el Segre és on més cadàvers es troben. Tot i això, cal destacar les fosses de civils assassinats per accions revolucionàries que ja van ser exhumades pel govern republicà i que en el seu moment es va perseguir als culpables. Malauradament, les següents dècades van ser molt opaques fins a l’arribada del nou mil·lenni. La Llei espanyola de memòria el 2007 i la catalana del 2009 van regular una activitat en què convivien exercicis de la professió molt científics i altres que només consistien a dignificar els morts mal enterrats. Ara, l’èxit es garanteix amb un grup ampli de professionals que permet la identificació dels cossos. Per Carlos Bueno Llasat.

Treball infantil a les fàbriques tèxtils de Barcelona

Barcelona va ser, durant una època no gaire llunyana en el temps, un important focus de la indústria tèxtil. Les indianes feien furor i les fàbriques que elaboraven aquest material treballaven a tota màquina. I en aquest context, el treball infantil estava a l’ordre del dia. Tant és així que en algunes factories el 70% dels empleats eren menors de 15 anys. Aquest va ser, per exemple, el cas de la famosa fàbrica d’Erasme de Gònima. Ens traslladem a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX, en la qual prop del 15% de nens i nenes de 7 a 15 anys treballaven a una fàbrica d’indianes.
Avui volem conèixer aquesta realitat amb més profunditat i per fer-ho conversem amb Martín Iturralde, doctor en Història Contemporània i especialista en treball infantil. Amb ell coneixerem com eren les llargues jornades laborals; com era percebut aquest tipus de feina infantil a la societat i quines expectatives de futur tenien aquests nens i nenes.

Les exiliades de 1939

El primer capítol d’aquest 2024, el pòdcast del Museu d’Història de Catalunya exposa què va significar l’exili per a moltes dones durant la Guerra Civil i la postguerra. Ens ho explica la investigadora Teresa Fèrriz, comissària de l’exposició ‘Exiliades: els fils vermells entrellaçats’ que es va poder visitar al Museu de l’Exili de la Jonquera. Al cap i a la fi, les dones van formar part del col·lectiu exiliat, representava més o menys un 40% a França i van ser entre 1400 i 1750 les que van fugir a Mèxic. Algunes d’elles, fins i tot, havien ocupat espais de poder mentre els homes estaven lluitant i van arribar a la frontera sense diners, només amb les seves capacitats i gràcies a la cooperació i solidaritat entre elles.

La guerra i l’exili van suposar el trencament de les expectatives de tota una generació de dones invisibilitzades i marginades entre els marginats, en una esfera pública, la de l’exili, que també va ser molt masculina. Moltes d’elles van patir pèrdues irreparables per a la seva salut mental, com en el cas de la periodista Irene Polo, però també és cert que altres, com les escriptores Mercè Rodoreda o Montserrat Abelló, es van construir durant l’exili. A nivell econòmic va passar el mateix, mentre dones com Aurèlia Pijoan, familiar dels dirigents del partit comunista mexicà, van tenir el suport d’una xarxa forta de contactes, altres com Natividad Yarza, que havia estat mestra, alcaldessa i guerrillera, van morir en la misèria. Per Carlos Bueno Llasat.

L’arqueologia del conflicte

Ni Rousseau ni Hobbes. Ni l’ésser humà és pacífic i càndid per naturalesa ni té per què ser un llop per a la resta. Aquesta és la premissa que defensa el doctor Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya i protagonista d’aquest capítol centrat en l’arqueologia del conflicte. Aquesta disciplina va més enllà d’excavar fosses o llocs de batalla. Es tracta d’estudiar totes les implicacions de la violència i com aquesta ja ha estat normalitzada en l’estructura de moltes societats, que l’han ritualitzada fins a transformar-la en la guerra.

De fet, segons Principal, la guerra té els seus inicis en la Prehistòria i, tot i que la pau com a valor és una idea il·lustrada, el concepte ja existia a l’Antiga Grècia. Així, moltes societats han utilitzat la guerra endèmica com una forma d’avançar econòmicament i han desenvolupat codis per a justificar-la. Amb tot, la tasca de l’arqueologia del conflicte no pretén glorificar la violència, sinó aprendre del passat per evitar-la. Per Carlos Bueno Llasat.

Espiritistes i lliurepensadores

Sovint, els marges de la societat permeten germinar les idees revolucionàries com les flors que creixen a banda i banda del camí. En aquest cas, ens traslladem a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX per comprovar com l’espiritisme i la teosofia van ser bressol del feminisme. La doctora en Història contemporània i autora del llibre Espiritistes i lliurepensadores Dolors Marín ens parla de figures com Teresa Claramunt o Ángeles López de Ayala, que van participar d’aquests nous espais i van reivindicar el paper de la dona. Marín repassarà dècades d’història en què la dona va quedar invisibilitzada i de lluita sufragista en una societat industrial en la qual van emergir noves creences, com la reencarnació o el materialisme. Una època de cooperació, solidaritat, reivindicacions i persecució en què es van produir fets cabdals com les insurgències pacifistes i altres fets més anecdòtics i curiosos, com l’arribada de la primera escola de ioga a Catalunya. Per Carlos Bueno Llasat.

Història del vestit

SOM Podcast reprèn les temàtiques més costumistes després d’uns mesos molt centrats en la multiculturalitat. Aquest cop és el torn de la història del vestit i l’alta costura a Catalunya. La indústria tèxtil va dominar l’economia catalana del segle XIX i amb aquesta va arribar a poc a poc l’embrió del que acabaria sent el disseny de moda.

Els convidats d’aquest capítol són els historiadors de l’art Laura Casal-Valls, doctora i especialista en el tema, i Josep Casamartina, creador de la Fundació Antoni de Montpalau i comissari de diverses exposicions sobre moda. Tots dos ens descobriran una història amb un marcat tall femení i plena d’elements interessants, com les diferències de classe que ens duran des de dissenyadores de renom de l’alta societat fins a modistes anarquistes. Tot plegat recopilat també en un Museu Virtual de la Moda de Catalunya, impulsat per Casal-Valls, on podeu trobar peces tèxtils de museus d’arreu del territori. Per Carlos Bueno Llasat.

‘Terra de pirates’

Si l’anterior capítol del SOM anava dedicat als musulmans durant la Catalunya feudal, i el nostre imaginari ens transportava amb facilitat a Mar i Cel, gairebé com fet expressament, ara és el torn dels pirates. Precisament, tal com l’obra ens relata, els moriscos van ser un dels principals grups dedicats al cors i la pirateria després de la seva expulsió.

La periodista Sylvia Lagarda-Mata, autora de Catalunya, terra de pirates: recull de fets històrics i llegendes, ens explica com els bandolers del mar van provocar modificacions a la costa catalana (amb fortificacions i la creació de viles més allunyades com Arenys de Munt) i quina diferència hi havia amb els corsaris, entre els quals trobem noms com Roger de Llúria, Roger de Flor o fins i tot alguns reis o presidents de la Generalitat. Per Carlos Bueno Llasat.

‘Sarraïns a Catalunya‘

El Museu d’Història dedica el pòdcast SOM a les diferents cultures que han passat pel nostre territori. Si en l’anterior capítol va ser el poble gitano, aquest cop és el torn dels musulmans de l’Edat Mitjana. O moros, ja que, segons la convidada d’aquesta vegada, la professora Dolors Bramon, l’origen d’aquest mot és més respectuós que el malnom “sarraïns”, provinent d’una tribu de lladres del Sinaí. Com ens explica la doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval, els musulmans van arribar en plena decadència de l’Imperi Visigot a l’any 711. Es van quedar a la península fins a la seva expulsió o conversió forçosa uns vuit segles més tard. Gràcies a la doctrina alcorana ―que els dictava protegir a la resta de monoteistes―, els musulmans van conviure amb les altres religions amb la mateixa pau o conflictes que hi havia entre els regnes cristians. De la Marca Hispànica que va fundar l’Imperi Carolingi, en va sorgir la identitat catalana. Per Carlos Bueno Llasat.

‘Gitanos catalans i la rumba catalana’

El poble gitano va arribar a Catalunya fa uns sis-cents anys, però encara hi ha molta desconeixença sobre aquest col·lectiu. Estereotips relacionats amb el crim, el masclisme o la manca d’escolarització amaguen una història d’integració i mestissatge entre la cultura del Principat i la caló. De fet, la rumba catalana és l’única música pròpiament autòctona de Barcelona i ha funcionat com un cohesionador social amb altres cultures presents a la ciutat, com la colombiana o la veneçolana. Lamentablement, hi ha una certa sensació d’exclusió i de falta de suport institucional. Ens en parla Sicus Carbonell, líder del grup de rumba Sabor de Gràcia i director del documental Gitanos catalans! (2011). El Sicus té un gran desig: veure alguna dia una presidenta de Catalunya gitana que normalitzi la cultura del seu col·lectiu. Per Carlos Bueno Llasat.

‘La Setmana tràgica’

Qui no ha sentit parlar de la Setmana Tràgica? De la Barcelona en flames i del cel rogenc sobre les esglésies i convents incendiats? En aquest episodi, SOM convida la doctora en Història Contemporània i professional de la recerca històrica, Soledad Bengoechea, i el periodista i professor David Revelles, per conèixer millor els esdeveniments que van succeir entre el 26 de juliol i el 2 d’agost del 1909 a diverses ciutats catalanes.

El reclutament de joves obligats a anar a la guerra del Marroc, que es va intensificar quan el govern d’Antonio Maura va decidir enviar a África un cos expedicionari de més de 40.000 homes, va ser el detonant de la gran revolta. Després d’aquests episodis, l’estat va exercir una forta repressió a Catalunya que va culminar amb el tancament de centres obrers i culturals i les escoles laiques. Per Marta Romero Lorente

‘Dones al front de guerra’

Recuperar les veus silenciades al llarg de la història. Això és el que fa el pòdcast del Museu d’Història de Catalunya en aquesta nova entrega del mes d’abril. SOM reivindica la tasca de moltes dones que durant la Guerra Civil espanyola del 1936 es van sumar a la lluita armada. I per fer-ho, han convidat a dos especialistes: l’historiador i investigador Gonzalo Bergeri i la directora de cine escriptora Tania Balló. Ambdós han publicat un llibre titulat Les combatents, en el qual repassen la trajectória de dones que van arriscar-ho tot per lluitar en primera línia.

Encara queda molta recerca per fer en aquest àmbit de la història. Actualment, s’ha comptabilitzat que un total de 1500 dones catalanes i residents a Catalunya van participar de manera activa a les milicies, les quals es vanincorporar de manera esnpotania, ja que venien d’una participació activa de les organitzacions polítiques i sindicals de la república. Per Marta Romero Lorente

‘Si les joguines parlessin…’

Sabíeu que les primeres joguines no es van crear amb la intenció que els infants les utilitzessin per jugar? Aquesta curiositat l’expliquen els especialistes en joguines Andrés Payá i Pere Capella en el programa ‘Si les joguines parlessin’.

Les joguines han existit sempre en moltes cultures i països. Algunes d’elles han transcendit fins als nostres dies, com les nines, tot i que amb materials diferents. En aquesta nova entrega, el Museu d’Història de Catalunya emfatitza la importància de les joguines com a testimonis de primer ordre de la història. Escolteu el programa si voleu conèixer la història jugant. Per Marta Romero Lorente

‘El servei domèstic a Catalunya: una història desconeguda’

Avui dia encara hi ha una clara relació entre els oficis i professions aglutinades en l’etiqueta de servei domèstic, la immigració i la feminització d’aquestes feines. També segueix vigent la seva situació de precarització i la poca regularització en les contractacions. Tot i la importància que ha tingut sempre per poder comprendre l’economia del país, aquesta qüestió ha estat sovint menystinguda com a tema d’investigació.

En aquest episodi, la doctora en Història Contemporània i professora del Màster en estudis de dones, gènere i ciutadania, Mònica Borrell, i la historiadora i especialista en el servei domèstic de la Barcelona del segle XIX, Tura Tusell, ens obren les portes a la història d’aquestes tasques invisibilitzades. Parlen de com han evolucionat des de l’època preindustrial, passant pel franquisme i fins a l’actualitat; amb una visió global i rascant detalls de figures poc conegudes com la de la ‘dida’. Per Ariadna Mata Ordi

‘Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència’

El camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, es crea el 1938. Des de llavors fins al seu alliberament el 1945 hi van malviure unes 190.000 persones i, d’aquestes, un 40% van acabar morint allà, majoritàriament a causa de les pèssimes condicions de vida i treball esclau.

En aquest episodi de SOM pòdcast, Rosa Toran, historiadora especialista en camps nazis i membre activa de l’amical de Mauthausen, fa un repàs detallat de tota la trajectòria del camp i hi posa el focus en la història dels presos republicans espanyols. També recorda la història de Francesc Boix, ‘el fotògraf de Mauthausen’ que, amb ajuda d’altres presos republicans i aliats de fora del camp, van aconseguir amagar alguns negatius de fotografies de crims nazis que més endavant servirien per inculpar-los als judicis. Per Ariadna Mata Ordi

‘La vaga de ‘La Canadenca’ i els anys del pistolerisme’

L’any 1919 va ser un any convuls a Barcelona. La ciutat estava immersa en una crisi que va colpejar fortament les classes treballadores. També van ser els anys del pistolerisme i de personatges mítics del sindicalisme com Salvador Seguí.

En aquest quart episodi hi intervenen Ferran Aisa, escriptor i historiador, i David Ravilles, periodista i comissari d’una exposició en preparació al Museu d’Història sobre els anys del pistolerisme. Junts parlen sobre aquest clima de violència, precarietat i crisi social en mig del qual va succeir la Vaga de La Canadenca, un moviment proletari que va aconseguir fites com la jornada laboral de 8 hores.

‘Poble jueu a Catalunya: mite i realitat’

Les comunitats jueves, durant el segle XIV van viure una sèrie d’atacs brutals que van marcar un abans i un després en la seva presència a Catalunya. Malgrat que la població jueva va ser tolerada com a comunitat perquè aportava en els àmbits del comerç, la medicina, les arts, la cultura i la intel·lectualitat, la persecució que va patir ha acabat generant un relat parcial i inexacte de la seva història a Catalunya.

En el tercer episodi de SOM, Sílvia Planas, historiadora medievalista i directora del Museu d’Història dels Jueus i del Museu d’Història de Girona, parla sobre les comunitats jueves en el territori català.

‘Tràfic d’esclaus a Catalunya’

A Barcelona, entre el segles XIV i XV, un 10% de la població era població esclavitzada. Malgrat que Antonio Lopez és un nom conegut pel públic, no va ser l’únic esclavista del nostre país.

En el segon episodi de SOM, el professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, Marin Rodrigo, i el professor d’Història de l’Àfrica a la Universitat de Barcelona, Gustavo Nerín, parlen de la presència de l’esclavitud a Catalunya des de l’Edat Mitjana i del seu creixement amb l’expansió dels regnes cristians i de la corona catalana pel Mediterrani.

‘Els Català, fotògrafs d’un segle’

El primer episodi de SOM es va centrar en tres membres de la família Català que van ser fotògrafs. Pera Català i Pic i els seus fills Pere i Francesc Català-Roca, van desenvolupar una tasca durant els anys de la Segona República i de la Guerra Civil que, avui, s’ha convertit en un testimoni molt valuós d’un segle XX convuls. Les imatges dels Català són testimonis dels moviments i corrents artístics de l’època.

A l’episodi de SOM hi intervenen Andreu Català, fill de Francesc Català i comissari de l’exposició monogràfica dedicada al llegat de la família que va acollir el museu, i Pilar Aymerich, fotògrafa i Premi Nacional de Fotografia.