¿Femení per referir-se a homes i dones?

En els últims anys hem vist com proliferaven, sobretot en el llenguatge administratiu, en els discursos dels polítics i en el món educatiu, diverses maneres d’evitar l’ús del gènere que anomenem masculí amb valor genèric. Per exemple, els desdoblaments (“Hola a tots i totes!”) i els noms col·lectius (“El professorat dóna instruccions a l’alumnat abans de l’examen”). A la Jornada que va organitzar el GELA l’any 2010 ja vaig donar la meva opinió sobre aquestes estratègies, que moltes vegades s’acaben convertint en una política “d’aparador” que no resol de debò els problemes que teòricament pretén resoldre, sinó que només els maquilla.

Però últimament s’ha fet un pas més. Mireu-vos les imatges següents:

La primera correspon a la convocatòria que es va fer, més o menys fa un any i mig, a diverses manifestacions que es duien a terme a tot l’Estat per protestar contra les retallades i contra la situació política i econòmica en general. El lema de la convocatòria de Barcelona era aquest: “Fem-los fora!!! Juntes podem!!!”

La segona també és una convocatòria, en aquest cas a una vaga que es va fer per la mateixa època, el 28 de febrer del 2013, a la universitat, a Barcelona. En aquest cas, el lema era: “L’educació és de totes. El deute és seu. No devem, no paguem”.

En aquests exemples s’hi fa servir només el gènere que anomenem femení per referir-se a homes i dones. O sigui, s’ha substituït el masculí genèric per un femení… ¿genèric? Sembla que l’ús del femení es vol justificar dient que, de fet, aquests lemes es refereixen a persones, que és un nom femení. Però per poder fer concordar altres formes lingüístiques amb persones, aquesta paraula hauria d’haver aparegut prèviament en el discurs; si no, aquests femenins, agradi o no, es refereixen només a dones. El significat i el referent de les paraules, i encara menys el de les categories gramaticals, no es canvien així com així…

Però el primer dels dos lemes que comento té un altre aspecte interessant. A més d’aquest ús del femení (“Juntes podem!!!”), fa servir, volgudament o no, un masculí “Fem-los fora!!!” referit, pel context, als polítics en general. Homes i dones, se suposa. Cosa que em fa pensar que l’ús del femení que comento, que és difícil de mantenir en qualsevol discurs que consti de més de dues o tres frases, s’acaba aplicant només a les paraules que fan referència al propi grup, al grup amb el qual ens identifiquem i del qual formem part, i no als “altres”, siguin els que siguin, aquests altres. (Amb els desdoblaments passa una cosa semblant, com he explicat, analitzant textos concrets, en aquest article.)

Seria una llàstima que decisions d’aquesta mena fessin perdre credibilitat a moviments que, en un moment com el que estem vivint, poden contribuir amb les seves propostes a proposar alternatives al que realment no funciona.

(La versió original d’aquest text, amb el mateix títol, es pot trobar enllaçada aquí, juntament amb altres referències, meves i d’altres persones, sobre el mateix tema.)