Tocats de Lletra, quan la paraula poètica es fa sentir

L’acte de cloenda del festival literari Tocats de Lletra va fer sentir la paraula poètica a la capital del Bages, demostrant -un cop més- que la poesia pot deixar de ser un art minoritari, per arribar a un gruix important de població. En boca de quatre poetes vinguts d’arreu del domini lingüístic –l’andorrana Teresa Colom, el català Francesc Garriga Barata, la valenciana Teresa Pascual i el mallorquí Biel Mesquida–, la poesia va aconseguir aplegar divendres 600 persones a la sala gran del Teatre Kursaal de Manresa. Acompanyats al piano pel músic Manel Camp, els quatre poetes van seduir un auditori atent i lliurat a la màgia de les paraules.

Venim del nord, venim del sud, en referència a la coneguda cançó de Lluís Llach, va ser el títol escollit per encapçalar el recital, que va fer palesa la força que pot prendre la poesia quan se’n mostra la bellesa en la seva diversitat.

Amb un to íntim i una dicció extremadament acurada, Teresa Colom va invocar imatges d’una gran força estètica –algunes d’especialment remarcables– extretes principalment del poemari La meva mare es preguntava per la mort (Pagès Editors, 2012). Semblantment, però amb un caràcter particular, la manera de fer de Francesc Garriga Barata va partir de la proximitat, amb la lectura de poemes inèdits brodats amb una imatgeria feta de paisatges, un territori personal que va saber transmetre a l’auditori embolcallat per la musicalitat dels seus versos. Passat l’equador de la vetllada, Teresa Pascual va fer present la veu de l’experiència a través de peces sensibles, petites joies d’orfebreria que van saber donar entitat poètica a la vida quotidiana i a les emocions humanes. Sens dubte, la traca final va arribar amb el doll verbal de Biel Mesquida.

L’autor sagaç de T’estim a tu va prendre com a material base els poemes d’El llegidor per realitzar improvisacions musicals que recordaven les avantguardes dodecafòniques. En síntesi, un recital literari i musical –Manel Camp es va mostrar força més clàssic al costat del poeta mallorquí amb l’adaptació de leitmotiv territorials– que va aconseguir fer de la poesia un autèntic espectacle de masses.

Però, acabada la feina, el tancament de la sala principal del Kursaal no va significar pas la fi de la nit, sinó el desvetllament del Tocats OFF. Pocs minuts després va començar el cercatasques poètic, un recorregut literari per cinc locals de la capital del Bages –La Gramola, el Cercle Artístic, la Llibreria Papasseit, el taller 28 m2 i La Peixera– on van declamar els poetes Anna Garcia Garay, Meritxell Nus, Anna Ballbona, Pau Vadell, Mireia Calafell, Esteve Plantada, Anna Aguilar-Amat i Josep Pedrals. Va ser així com una bona corrua de lletraferits va recórrer el nucli antic de la ciutat, que va sentir poemes de sang jove i calenta. Entrada la nit, una jam poètica i musical, amb la instrumentació de Marc Mena i Pau Ruiz, va acabar de sadollar les persones àvides de paraules que van integrar una comitiva fidel i entusiasta.

El de divendres va ser un colofó magnífic per a un festival que s’ha allargat durant tres setmanes i en el qual la paraula poètica ha estat la protagonista. I és que, com és prou sabut, l’experiència de la literatura és universal. Amb set edicions acomplertes, el Tocats de Lletra és una cita obligada en el panorama literari de la tardor, una època especialment propícia a escoltar dístics elegíacs si no fos pel canvi climàtic. Perquè és d’esperar que, si més no a la Catalunya interior, algun dia el fred i els dies rúfols tornin per acompanyar el plany gèlid de les paraules.