Nascuda a València, Muriel Villanueva ha publicat més de quaranta títols, entre novel·les, reculls de contes, poemaris, obres de teatre i curtmetratges cinematogràfics. Ha obtingut premis com el J.M.Casero, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres i el Premi Llibreter.
La seva darrera obra, Senyal que plourà (Sembra Llibres), és una sèrie de relats íntims dirigits sempre a una segona persona que, quasi en la totalitat dels casos, és un home. Un home que l’ha constituït en alguna etapa de la vida i a qui es dirigeix de manera epistolar, palesant la necessitat de drenar el que sent i deixant que els records aflorin.
L’autora ens obre les portes a la relació amb el pare, a la vivència del seu primer amor, volgudament mitificat, i que la vertebra i la influeix en els que vindran; a l’experiència de la maternitat, amb totes les ombres i abismes que la travessen; al dolor de la pèrdua i al sexe com a forma d’arrelar-se a la vida, en un intent de fugida cap endavant. Mostra sense embuts tot el que batega entre el vaivé constant de relacions intenses i el desig de calma i serenor.
En un exercici d’autoficció i emprant sovint el flux de consciència, l’autora reflexiona sobre la masculinitat des de la dona que és ara, i ens descobreix com sovint les fronteres entre les relacions humanes es desdibuixen i deixen de ser categories estanques. Villanueva desplega amb generositat les seves memòries i ho fa amb un llenguatge directe, esmolat i poètic. Ens parla de manera honesta i a vegades feridora, perquè, en paraules seves, «escriure sobre tu és tornar a visitar-te, tornar a revisitar-te sense jugar-me la pell».