Masculinitats traïdes

Góor-jigéen. Literalment significa «home-dona». Aquest és el terme denigrant en wólof (la llengua més parlada del Senegal) per designar despectivament el col·lectiu gai. Un idioma que, com el nostre, té tot un repertori d’insults per assenyalar la dissidència heteronormativa. Com no fa tantes dècades al nostre país (pensem en la paraula «invertit»), un sol mot amaga el fet que el col·lectiu LGBTI es composa de diferents realitats. Mohamed Mbougar Sarr ens en parla en la seva quarta novel·la, ara traduïda per Oriol Valls al català, Purs homes (Més Llibres).

Els discursos contra el «lobby LGBTI» que construeix l’extrema dreta a Europa no queden tan lluny de l’homofòbia que presenta aquesta novel·la. La principal diferència és que, al Senegal, aquest comportament extremista està tolerat per l’administració i esperonat per unes autoritats religioses i morals que consideren l’homosexualitat un pecat importat pels colonitzadors europeus. Tot i això, Mbougar Sarr ens planteja si l’homofòbia extrema del seu país (els homosexuals són, en el millor dels casos, empresonats) és realment una tradició cultural o una radicalització dels últims temps.

L’autor proposa com a punt de partida el vídeo viral del desenterrament del cadàver d’un homosexual per part d’un grup de joves fonamentalistes. L’amenaça dels grups de nois violents ha estat present des de fa dècades també al nostre país (posem per cas, els skinheads o les bandes de carrer), però està tornant a agafar força tant en l’imaginari col·lectiu com en la realitat social actual. Només cal recordar els casos de «la Manada», les notícies de violacions grupals a Catalunya aquests últims mesos o l’assassinat del Samuel Luiz a crits de «maricón de mierda» fa un parell d’anys.

La història comença quan, l’Ndené Gueye, protagonista de la novel·la, queda trastocat després de veure el vídeo de l’exhumació. L’Ndené viu entre dos mons: per una banda és el fill d’un important membre de la mesquita del barri; per l’altra és un jove professor universitari de literatura francesa i amb una amant poliamorosa i bisexual (la Rama). La personalitat emotiva, la influència intel·lectual i el tedi per unes institucions hipòcrites ajuden a que no pugui evitar fer-se les preguntes que la majoria defugiria i posar-se al costat dels febles. Amb l’ajuda de la Rama i d’una de les altres parelles sexuals d’aquesta, l’Ndené anirà endisant-se en la realitat dels góor-jigéen amb les conseqüències pertinents. La seva vida ja no podrà ser la d’abans un cop descobert que la realitat sexual i de gènere és molt més complexa i plena de matisos que una o més paraules per etiquetar allò no normatiu.

Mohamed Mbougar Sarr, qui amb 31 anys va guanyar el Premi Goncourt 2021 amb La memòria més secreta dels homes, ens relata de primera mà un Senegal contradictori on l’exhuberant erotisme de les festes populars de Dakar conviu amb el puritanisme religiós i en el que no es diferencia la vida pública de la privada. Per bé que la nostra narrativa ha estat absolutament envaïda per l’aparell cultural de masses americà (la majoria de nosaltres podria parlar durant hores sobre la història, la geografia o els conflictes dels Estats Units), tenim un ampli desconeixement de països com els africans i ens són molt necessàries històries com aquesta i explicades a més per veus locals. Així, l’escriptor senegalès, a cavall entre la perspectiva autòctona i l’europea, ens mostra que l’Àfrica Occidental no es ni el lloc naïf on «tots somriuen i són feliços amb molt poc» ni un tercer món únicament salvatge, ple de violència i sense espai per a la dissidència de les minories.

Tot i que en moments molt concrets tendeix a la digressió, Mbougar Sarr ens narra una història amb una veu clara i molt visual. Tant que se’n podria fer una pel·lícula (encara que potser caldria replantejar el final fallidament efectista). A més, ho fa des del punt de vista del protagonista, un personatge que es presenta com el clàssic home de lletres o artista sensible. Amb una masculinitat una mica alternativa a la predominant (tampoc massa, no sigui cas que les dones el defugin) es converteix en el més adequat per veure’s embolicat en la història.

L’única diferència és que, al contrari de narradors protagonistes occidentals semblants com el Werther o en Holden Caulfield de El vigilant en el camp de sègol, l’Ndené ha nascut en un món en què el debat de la identitat sexual i de gènere està a l’ordre del dia. Aquí és on entra en joc el valor de l’autor, ja que no deu ser gens fàcil parlar d’un tema tan tabú i perseguit al propi país d’origen. Així Mbougar Sarr ens demostra que la valentia no és segell exclusiu d’homes blancs amb barret de cowboy.