Amb el vers “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble” Vicent Andrés Estellés  dedicava a Raimon unes paraules sobre la importància de la identitat col·lectiva. Amb el vers “Escolta, ací, Joan Fuster: raonen les veus que arriben del carrer, perdudes”, Estellés interpel·lava a l’escriptor coetani oriünd de Sueca. I amb els versos “Seràs la clau que obre tots els panys / seràs la llum, la llum il·luminada” del poema M’aclame a tu, Ovidi Montllor musicava i complementava el llegat d’Estellés. Amb les veus de diferents emblemes artístics i culturals del segle XX, totes les parts del llibre La veu d’un poble (Sembra Llibres) de Pau Alabajos, conformen el significat del sentiment d’un poble acostumat a la derrota col·lectiva i la lluita contínua.

Alabajos celebra el centenari del naixement d’Estellés amb la publicació de la primera biografia del poeta de Burjassot. L’obra fusiona cròniques, relats i poemes fonamentals per definir el panorama artístic i sociocultural del segle XX al País Valencià i per construir la memòria col·lectiva d’una regió marcada per la dictadura franquista i les seves conseqüències.

Pau Alabajos fa un profund homenatge a la cultura valenciana amb la figura de Vicent Andrés Estellés com a eix central. El músic intenta prescindir de peces àmpliament populars per donar lloc a angles menys reconeguts de la vida del poeta, configurant un llibre que no és ni una biografia ni un poemari a l’ús: és una mirada emocional i no lineal a través de fets, anècdotes i poemes que representen punts d’inflexió en la vida d’Estellés, estructurats en 16 capítols carregats d’històries personals i alhora socialment transcendentals. Cada capítol té el nom d’un poble o ciutat rellevants en la vida d’Estellés, des de la seva Burjassot natal, on apareixen els primers versos amb mencions als pares i a l’ofici familiar de forner, fins a la València de l’època franquista, on cercava la protecció de casa seva per lliurar-se de les urpes de la censura a les exaltacions col·lectives. Els espais físics són fonamentals per definir l’obra d’Estellés i el paper de les ciutats és cabdal en l’estructura del llibre, atorgant la possibilitat de concebre visualment com era la València dictatorial i post franquista com si passegéssim agafats de la mà del poeta.

• 

  Vet-ho aquí

  Celebrar l’Any Estellés amb més desig que mai

  Ona Fàbrega

És destacable la virtut del llibre per connectar de forma fresca i original diferents generacions amb una devoció i estima remarcables cap a una figura que amb els seus versos va esdevenir clarament la veu d’un poble. El seu conjunt suposa un viatge diacrònic que enllaça l’abans amb l’ara i justifica la trajectòria artística del Pau Alabajos. El llibre arrenca amb una anècdota personal d’una tarda plujosa a Alginet, on és a punt de cancel·lar un concert a causa de les condicions meteorològiques, per després dibuixar la vida del poeta que ha estat la seva principal font d’inspiració. Durant tota la seva trajectòria, Alabajos ha estat estretament vinculat a Vicent Andrés Estellés, i aquí el commemora alhora que fa un homenatge a les seves pròpies cançons, que són en la seva majoria un compendi de versions musicals dels seus poemes.

Mitjançant l’obra d’Estellés, La veu d’un poble ens ensenya com les vivències no són sempre lineals, sinó també estructurals. A través d’un profund èmfasi en la relació entre la cultura valenciana i la identitat col·lectiva d’un poble, Alabajos reivindica la importància de preservar la memòria històrica a través de la música i la poesia.