La bíblia dels excursionistes catalans

Per als excursionistes (runners exclosos), el novembre és un mes de transició condicionat pels contrastos inestables i discontinus entre la calor i el fred, amb unes nevades incipients que no complauen l’avidesa de calçar-se els grampons i uns dies escurçats que frusten les llargues caminades fins que la claror se’n va. Potser per això el novembre és el mes de la Fira de la Muntanya i del Llibre que se celebra a Vic i al Collsacabra: un interludi que, com el camp base instal·lat als peus de qualsevol vuit mil, serveix de punt de trobada de tots els alpinistes, escaladors i caminants. I aquí no pot faltar-hi mai l’editorial Alpina de Granollers, el nostre patró dels mapes de muntanya.

A la Fira de la Muntanya l’esport i la natura conviuen amb l’empresa, el turisme i, sobretot, la cultura. “És l’única fira on les editorials de muntanya tenim un punt de trobada”, explica Martí Nadal, editor de l’Alpina, que reivindica la importància d’una fira que considera “plenament consolidada” i el paper que juguen segells com el seu en la transmissió cultural, a vegades poc reconeguda rere la capa més o menys asèptica de la cartografia. Aquest any, la Fira de la Muntanya ha reconegut la feina de l’Alpina amb el premi Juli Soler al millor mapa exursionista, concretament, per la publicació de “El Cinquè Llac“, que detalla un territori prepirinenc poc explorat entre la Pobla de Segur i el Parc Nacional d’Aigüestrotes-Sant Maurici. El jurat ha valorat el treball de camp de l’editorial i la seva precisió, tant pel que fa a la cartografiació de la zona com a les referències patronímiques i als topònims.

El factor diferencial de l’Alpina és justament aquest: “Nosaltres farcim el mapa oficial que elabora la Generalitat amb aquests detalls”, diu Nadal. Detalls que no podrien figurar-hi sense un rigorós treball de camp “que segueix sent treball manual”. L’editorial vallesana es mou entre els mars del turisme i la cultura, però Nadal té molt clar què és el que han de potenciar: “El nostre valor afegit és que fem els mapes per als excursionistes”. I ja fa mes de setanta anys: “L’Alpina va néixer el 1946, quan un grup d’amics que anaven a la muntanya veuen la necessitat de crear mapes alternatius a la cartografia de l’exèrcit franquista”, que era tan limitada com esbiaixada. “Va començar com una anècdota, més que com una empresa”, però de moment continuen al peu del canó.

Fins que no van arribar les bases digitals, a mitjans dels anys noranta, l’editorial treballava totalment de manera artesanal. La seva tasca va ser decisiva per l’actualització del fons cartogràfic. Des de fa una colla d’anys, les tecnologies actuals han facilitat una gran part del procés d’elaboració, i “són un bon complement” per al treball manual. L’ús de GPS a la muntanya cada cop és més habitual, però els mapes de paper semblen lluny de desaparèixer, sobretot per la perspectiva visual que ofereixen. Sense renunciar al progrés de la tècnica, l’Alpina combina la publicació de mapes digitals amb els mapes tradicionals: s’adapta al context i preserva l’essència. Cultura de muntanya i permanència d’una marca d’èxit que integra el nostre patrimoni cultural: no crec que hi hagi cap excursionista que no hagi fet servir mai un mapa de l’editorial vallesana trescant pels cims entre camins, refugis i rierols, isards, marmotes i vaques despistades.

La Fira de la Muntanya és una referència per al món editorial d’aquest sector, tant pel que fa als que publiquen mapes com als que publiquen llibres, guies o calendaris, o una mica de tot plegat, com l’Alpina. Entre els altres guardonats per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, organitzadors de la fira, destaquen Jordi Pons, pel llibre Alpinisme sense ficció (Desnivel); Cèsar Pasadas, pel llibre 50 excursions als seus rius (Cossetània); i Claude Dendaletche, pel llibre La découverte des Pyrénées.

Les activitats de la fira, entre les quals destquen curses de muntanya, tirolines gegants i presentacions de llibres, s’acaben aquest cap de setmana al Collsacabra, mirador privilegiat de la plana vigatana i de l’ermita al cel suspesa de Bellmunt. Evocacions indefectiblement verdaguerianes.