#JosepValent: l’única eternitat documentada és el present

Gemma Vilanova ha escrit un relat que gira al voltant de la condició autista del seu fill Josep

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Des de fa uns dies sentim a parlar del llibre de Gemma Vilanova, 1 fill inesperat i 1 sofà (Símbol), un testimoni valuós sobre l’experiència de tenir un fill amb trastorn de l’espectre autista. L’hem vist al Més 3/24 amb Xavier Graset i l’hem sentit al programa Islàndia de Rac1 amb Albert Om, però sobretot l’hem llegit i ens ha commogut com ens va commoure en el seu moment El teu nom és Olga de Josep M. Espinàs o Quiet de Màrius Serra, que és justament qui prologa aquest llibre. L’autora presenta el llibre aquest dissabte a les 12h a la fira LiberisLiber de Besalú.

Gemma Vilanova ens parla de la família que ha creat amb la seva parella, el Ferran Mascaró, a través de la història del seu fill Josep, que actualment té onze anys. El llibre recorre en ordre cronològic tot el procés de descoberta i diagnòstic de l’autisme del fill i l’acompanyament al llarg d’aquests anys. Com feia l’Espinàs i en Màrius en els seus llibres, no hi ha aquí ni gota d’autocompassió, ni ínfules d’heroïcitat, sinó un qüestionament radical de la pròpia mirada sobre el que és normal i el que no. “No és un llibre escrit a raig sinó pensat després d’haver patit i paït”, diu Màrius Serra. “L’autora no pretén edulcorar res ni es decanta per la banda tràgica, sinó que ens parla d’una experiència que l’ha transformat radicalment i que ens educa la mirada i ens fa veure l’autisme amb uns altres ulls”.

“De prop ningú és normal”, deia Cayetano Veloso, recorda Màrius Serra: “Tots som discapacitats i tots tenim a dins aquest altre jo que a vegades ens domina amb ràbia. Aquest és un llibre col·lectiu, escrit des d’una veu, amb un treball de punt de vista, però que engloba tota la família”, diu Màrius Serra.

Vilanova ens explica en deu capítols que segueixen un ordre cronològic les trifulgues i patiments que ha viscut amb el seu marit, Ferran Mascaró, que comparteix plenament la fonda necessitat d’on emana aquest llibre i també testimoni de les fugides i corregudes del Josep, però també dels reptes i alegries que els ha comportat acompanyar un fill que és capaç de cantar una cançó sencera sense que ningú no el senti i no tornar-la a cantar mai més, o que té l’habilitat d’enfilar-se en llocs enlairats i caminar saltant d’un lloc a l’altre sense perdre l’equilibri en cap moment.

“El Josep, a més a més de ser autista, és un nen, i un nen molt ben educat”, diu Neus Carbonell, psicoanalista que ha viscut de prop la trajectòria del Josep des del centre d’educació especial on és atès durant el dia. “La família fa emergir el nen, com diem en psicoanàlisi, perquè una cosa existeixi abans se l’ha de suposar. I en aquest llibre hi ha tendresa, suspens, però sobretot ens parla de l’educació, la maternitat, i la societat on vivim. I no ha d’interessar només a aquells que tenen relació amb l’autisme, perquè toca una gran diversitat de temes: com llegir els signes d’amor dels fills, per exemple. El Josep és un nen que es fa estimar molt i està molt ben sostingut per una família que en té cura. Hi ha nens autistes que transmeten una gran solitud. En Josep, en canvi, té una xarxa familiar i això es nota”. I àngels de la guarda, hi afegeix Gemma Vilanova.

“Un dels objectius d’aquest llibre és demanar al món que ser diferent és una possibilitat i hem de deixar viure entre nosaltres els que no són normals. I no és fàcil, el món no ens ho posa fàcil”, diu Ferran Mascaró, que ha après a conviure amb un fill que viu en un temps present absolut, i que comparteix amb ell la passió per córrer. “És quan corro que hi veig clar” és el títol d’un dels capítols en què Vilanova ens explica com les maratons que corren ella i el seu marit els han ajudat a entendre i acceptar l’experiència que els ha tocat viure com a pares.

1 fill inesperat i un sofà és el llibre d’una corredora de fons. La mateixa actitud de superació que ha hagut de mantenir l’autora per arribar a córrer llargues distàncies és present al llarg del relat. La lectura flueix amb el ritme d’una cursa de fons, et manté interessat i amb una atenció constant. Vilanova ens ha fet senzilla i entenedora una experiència que viscuda al dia a dia ha de ser un garbuix emocional difícil de destriar. Amb el llibre ha donat entitat literària al seu fill, #JosepValent, un testimoni que ens ajuda a desfer-nos de pors i prejudicis.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació