Flames de llibertat

Que no s’apagui la flama (Les Hores), de l’escriptora canadenca Miriam Toews, és una novel·la sobre tres generacions de dones narrada des de la veu tendra, aguda i imaginativa de Swiv, la néta de nou anys.

Autora d’una vuitena de novel·les, entre les quals destaquen Les tristes recances (2014), Elles parlen (2018) i Una bondat complicada (2020), l’escriptura de Miriam Toews es caracteritza per construir una ficció indestriable de la seva pròpia vivència personal. Vam tenir l’oportunitat de conversar amb l’autora en una roda de premsa en línia que va oferir des de Winnipeg, al Canadà, on resideix actualment. Crescuda en la comunitat religiosa menonita, de caràcter conservador, Toews explica que ara té uns nets que vol que comprenguin la història de la seva família i vol respondre les seves preguntes, particularment respecte a l’absència del pare i de la seva germana, ambdós morts per suïcidi. Tot i que diu que ha minvat el tabú a l’hora d’abordar el tema, considera que encara s’oculta per tal de protegir els infants. El seu objectiu és aportar llum per fer més digerible una realitat cruenta.

La narració és una carta al pare absent. Swiv és expulsada de l’escola per un altercat, i l’àvia passa a encarregar-se de la seva educació muntant una escola improvisada a casa. Així, aprendrà matemàtiques amb un trencaclosques amish o la importància de saber cavar una tomba a l’hivern, ja que els enterraments tenen lloc a la primavera. Amb elles també viu la mare, una actriu a la quarantena i al tercer trimestre d’embaràs, de caràcter voluble. Elvira, l’àvia, un personatge traçat al detall, es troba a l’últim tram de la vida, però encara és lúcida i hilarant, i constantment li ensenyarà a lluitar i a no deixar que s’apagui la flama.

Swiv és capaç d’articular les seves angoixes i preocupacions i a través d’ella es desplegaran tots els temes de fons: l’envelliment, la por a la mort i a la pèrdua dels familiars, les dificultats socials… I ho farà amb l’humor i la ironia com a teló de fons. En paraules de Toews, «el món és un lloc tràgic i ple de patiment, i viure amb alegria és un acte de resistència».