Embolicada amb els secrets

Dimecres es va inaugurar el 21è Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. Enguany, la primera edició presencial després de la pandèmia, s’estrena amb una programació que inclou un ampli ventall de veus i formats, amb un èmfasi especial en l’audiovisual. Fins al 7 de novembre, el públic podrà gaudir d’una gran diversitat d’actes on la poesia es barreja amb altres arts per a dur-nos un festival multidisciplinari i innovador, sense perdre el to seriós i l’homenatge a grans veus de la poesia catalana. Amb motiu de l’any Gabriel Ferrater, que se celebrarà l’any vinent, aquest poeta n’és el principal protagonista.

L’acte inaugural del festival, Amb tinta roja, va consistir en un recital de poesia que posava les veus de les dones al centre, un recital en “femení i feminista”, com va dir l’alcaldessa Mireia Ingla en el discurs d’obertura. Dirigit per Jordi Bosch, com ja és tradició, i a través de les veus de sis intèrprets i l’acompanyament musical de Gemma Humet, juntament amb el Cor Aglepta, es van recitar els versos de quaranta-quatre poetes catalanes.

El festival va arrencar amb aquests versos de Felícia Fuster: “Obscura, /fosca em van fer, / embolcallada amb els secrets / de la terra de sota.” Amb tinta roja volia ser, precisament, un acte que dugui llum a la foscor a què les dones han estat sotmeses durant segles. La tria de poemes, a càrrec de Lluïsa Julià, ens duu els registres i formes més diversos: des de la poesia formalment minuciosa i delicada dels anys trenta de Maria Antònia Salvà o Clementina Arderiu fins als poemes experimentals i estilísticament innovadors contemporanis d’Eva Baltasar, Maria Callís Cabrera o Blanca Llum Vidal, passant per poetes vives consagrades com Marta Pessarrodona, a qui el festival dedica una exposició a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. El mot tendre d’amor, el crit punyent de la rebel·lia, el plany colpidor del dol i, fins i tot, el to irònic de la crítica es van entreteixir i van fer passejar per l’escenari l’imaginari femení en tota la seva riquesa i complexitat.

La diversitat no només era en la tria de poemes: Laura Aubert, Silvia Bel, Elisabet Casanovas, Maife Gil, Victòria Pagès i Clara de Ramon, duien la diversitat generacional a l’espectacle. Pel que fa a l’escenografia, la direcció va optar per una de minimalista que atorgués tot el protagonisme a la poesia recitada: un cor al fons, a l’esquerra la pianista i a la dreta les sis intèrprets. Al damunt, dues pantalles projectaven el nom de les poetes i el títol dels seus respectius poemes. Amb un joc de llums, s’intercalaven les intervencions de les rapsodes, del piano i del cor, dotant de musicalitat a les paraules recitades.  

Ahir també es va inaugurar l’exposició “Les paraules de la Marta”, dedicada a Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb motiu del seu 80è aniversari. L’exposició, comissariada per Carolina Camaynes, consisteix en un seguit d’interpretacions visuals dels versos de la poeta i serà oberta al públic, a La Vitrina de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater, fins al 4 de desembre.

Tal com ens mostra la imatge gràfica, el Festival santcugatenc d’enguany ha vingut a dur-nos la paraula poètica amb tota la seva força i emoció, com un tret a les entranyes. Amb més de trenta actes presencials i apostant per l’audiovisual, el festival acosta el públic l’experiència íntima de la poesia. Llegim i escoltem poesia perquè ens parla de nosaltres, perquè obre espais foscos i estranys dins nostre, perquè ens atansa al món clar i serè de les idees i la bellesa. En la poesia, forma i contingut forgen una unió indestriable que ve a parlar-nos des de la proximitat més immediata, ja sigui per desconcertar-nos mostrant-nos la buidor obscura que tenim dins, per consolar-nos amb els testimonis més dolços de la sensibilitat humana o per assenyalar les contradiccions i injustícies que componen el nostre món. Per a conèixer amb més detall el festival, el programa d’activitats i les entrades es poden consultar aquí.