El subhastador

L’any 1975, l’editorial Simon and Schuster publicava The Auctioner, la primera novel·la d’una jove autora desconeguda que prometia deixar la seva empremta gravada al parnàs de la narrativa moderna estatunidenca. El seu nom era Joan Samson (Pennsylvania, 1937-Cambridge, 1976) i, malauradament, va morir de càncer cerebral poques setmanes després que l’obra veiés la llum. Malgrat la bona acollida inicial de la novel·la per part de la crítica i el públic, i les xifres de vendes que la van convertir en un dels best-sellers de l’any, l’obra de Samson va ser un efímer espurneig de genialitat que va acabar caient, com moltes altres grans obres que s’allunyen de les tendències literàries principals, a l’obscur pou de l’oblit editorial. Gairebé cinquanta anys després, però, Valancourt Books recupera aquesta novel·la de culte que havia quedat exclosa de la memòria col·lectiva dels lectors i la torna a posar a l’abast del gran públic. Tasca que emprèn a casa nostra l’Editorial Males Herbes amb traducció de Joana Castells.

El subhastador ens situa a Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural format per les cases pairals, les granges i els modestos negocis que, d’ençà de diverses generacions, han pertangut a les famílies que conformen aquesta petita comunitat tancada. Els seus habitants es coneixen tots i viuen en una economia de subsistència, arrelats a la terra i a les velles maneres de fer. 

Harlowe, doncs, és un espai als marges de la modernitat, que té el seu propi batec i on les coses segueixen ritualment el pas de les estacions. No és un lloc pròsper ni és fàcil viure-hi, però porten una existència senzilla i pacífica. O així era fins que els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, van començar a arribar al camp per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, hi ha la sensació que s’ha perdut la tranquil·litat que regnava al poble: en un any s’han produït robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Això és el que porta en Bob Gore, l’únic membre de la policia de Harlowe, a la granja dels Moore, els nostres protagonistes.

La família Moore —en John i la Mim, la seva filla Hildie i l’àvia paterna anomenada Iaia— són una família humil que viu als afores del poble, motiu pel qual no acostumen a estar assabentats de les noves que succeeixen a Harlowe: hi ha un nou foraster que s’ha instal·lat al poble, un subhastador itinerant que respon al nom de Perly Dunsmore. El carismàtic i afable nouvingut ha proposat organitzar una subhasta per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble. En Gore demana la contribució dels veïns i els Moore, escèptics amb la idea però ben disposats a contribuir al benestar de la comunitat, decideixen aportar aquells objectes inservibles que, per algun motiu o altre, tots anem acumulant a les golfes de casa.

Joan Samson ens ha llegat una obra exquisida en què el suspens i les tensions es van coent lentament però a bon ritme. Potser ja va sent hora que posem aquesta novel·la i el nom de la seva autora al lloc que els correspon. 

Gràcies al gran èxit de la col·lecta, en Gore pot contractar cinc ajudants i aviat les subhastes esdevenen un esdeveniment setmanal, sempre sota el pretext de fer-ho per la seguretat del poble. A mesura que els mesos van passant, el cos de policia va creixent i les famílies de Harlowe van quedant-se sense trastos per aportar, però el subhastador continua demanant-ne. El que en un principi era una contribució que els permetia treure un petit benefici acaba esdevenint una mena de tribut exigit per en Dunsmore i recolzat pel petit exèrcit de sequaços armats que ha fet passar pel cos de policia. Les famílies, atemorides, comencen a desfer-se de les seves possessions i objectes més preuats, i aquells que s’hi resisteixen acostumen a ser víctimes d’estranys accidents que comencen a succeir al poble.

Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari, presentat amb la seva cara més versemblant i palpable en la nostra quotidianitat: aquell que sorgeix de dins l’ànima de certs individus sense ètica ni moral.

L’autora basteix una paràbola moral que, malgrat emmarcar-se en el context dels Estats Units a la dècada dels 70, continua vigent avui dia i és fàcilment extrapolable a la nostra realitat. El relat de Samson examina la societat de la qual formem part i convida el lector a reflexionar sobre la realitat en què vivim, el món que estem construint i fins a quin punt les persones estem disposades a callar i cedir per tal de mantenir certa sensació de seguretat. Fins a quin punt estem disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta ens posa al coll abans d’aixecar les nostres veus. Tal com afirma el mateix Dunsmore, “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.

Joan Samson ens ha llegat una obra exquisida en què el suspens i les tensions es van coent lentament però a bon ritme. És molt difícil deixar de passar pàgines i quasi impossible sortir-ne sense que et deixi marcat. Potser ja va sent hora que posem aquesta novel·la i el nom de la seva autora al lloc que els correspon.