El somni complert de Jesús Serra

Jesús Serra i Santamans (1911-2005), fundador de Catalana d’Occident, va ser un dels empresaris catalans més importants del segle XX, i tenia una flaca per la poesia. Nascut a el Pont de Vilomara, al Bages, va salvar la pell durant la guerra civil gràcies als seus dots per jugar al billar i va sobreviure a un segrest a mans d’ETA, en bona part, gràcies a la poesia. Cada vegada que els etarres li portaven paper perquè escrivís a la seva família per dir que era viu, ell es guardava un tros de paper per escriure-hi versos furtivament. Poc s’imaginava que molts anys més tard la seva neta Pía Serra Calderón recolliria els seus versos pòstumament, en una edició a càrrec de la mateixa fundació.

Un any després de la seva mort, la fundació que porta el seu nom va convocar la primera edició d’un concurs de poesia que enguany ha arribat a la setzena edició. Des de fa quatre anys també atorga el Premi Especial de Poesia Jesús Serra, dotat amb 5.000 euros, que reconeix la trajectòria d’un poeta. Si l’any passat es premiava la terrassenca Marta Pessarrodona, enguany s’ha distingit l’obra del murcià Eloy Sánchez Rosillo, que divendres passat va venir a recollir el premi a la Torre Bellesguard de Barcelona, acompanyat pel seu editor Juan Cerezo, que no fa gaire li ha publicat el seu últim llibre: El sueño cumplido (Tusquets). Aquest volum recull els seus escrits de poètica, una mostra de poemes que aborden la poesia mateixa i una selecció d’entrevistes centrades en la seva visió estètica. Lector precoç, Sánchez Rosillo es va descobrir com a poeta, de manera enigmàtica, als 17 anys. “Vaig viure la descoberta com un bell cataclisme, una revolució, el sorgiment d’una vocació. La poesia em va salvar el temps difícil de l’adolescència, una època en què no sabia massa què fer amb la meva vida. La poesia em va donar un sentit i sempre més he obeït aquesta crida, que em va fer adonar que jo només volia ser en aquest món com a poeta. La poesia és l’únic somni que s’ha complert”, va dir el poeta en rebre el premi de mans d’Elena Medel, membre del jurat, i de Laura Halpern Serra, vicepresidenta de la Fundació Jesús Serra.

Al concurs de poesia de la Fundació Jesús Serra s’hi poden presentar poetes de totes les edats a partir de tres anys i en categories diferents. Enguany els guanyadors de la categoria A, per a majors d’edat, han estat Carme Casas pel poema ‘Deixàrem de veure la mare’ i José Manuel Martín Portales, pel poema ‘Tierra mojada’. Tots dos han rebut un premi de 2.500 euros. En la categoria B, per a joves entre 14 i 17 anys, dotada amb 1.500 euros, Abril Galofré ha guanyat amb ‘Vernal, un poema que descriu el vagareig d’una persona que va prenent consciència del seu propi cos i del seu ésser en el món, i Victoria Arregui ha guanyat en la modalitat de llengua castellana amb ‘Schuman tiene espinas’, un viatge sensorial i personal per la història de la música clàssica. Finalment, en la categoría C, per a joves de 10 a 13 anys, Adela Claudia Alba ha guanyat amb ‘Sueña Valeria’, un poema contra el bullying, i Noa Abike Bazuaye Martínez amb ‘Gaia’, un poema ecologista en què el planeta Terra pren la paraula i respon a les agressions humanes. Totes dues s’han endut un premi de 800 euros.

José Manuel Martín Portales (Córdoba, 1959) és un poeta de llarga trajectòria, amb quatre reculls publicats. El poema “Tierra mojada”, que podeu llegir aquí, posa en contrast la llibertat de l’aire que bressola la natura i les servituds dels humans capficats en el benestar material. Al final, la innocència dels infants és l’únic reducte incontaminat per la cobdícia: “la palabra e un niño sostiene todavía / el corazón del mundo”.

Carme Casas Martínez també ha publicat el recull de contes ‘La poesia del cuidar’. També ha tingut una participació destacada als premis de contes de Núvol, on ha publicat diversos relats. El poema ‘Deixàrem de veure la mare’ és un poema que ens situa en un context de pandèmia, en un moment en què molta gent gran, ingressada en hospitals o residències, va perdre el contacte amb els seus i la seva ànima es va anar desintegrant “sense pressa/ sense paraula / sense esma”. El poema guanyador, que podeu llegir aquí, és germà d’un conte de la mateixa autora publicat a Núvol l’any 2020, i escrit en plena pandèmia, titulat ‘El rastre de los bru’, que us recomanem de llegir aquí.

Si Jesús Serra hagués pogut escoltar tots aquest poemes de gent tan jove a Bellesguard, potser ho hauria celebrat amb aquell vers seu que diu: “La roda de la vida va girant”.