El Premi Documenta, una mina de talent

Ja s’han publicat les bases de la convocatòria del premi Documenta 2023. Aquest guardó de narrativa premia obres escrites per menors de 35 anys amb la intenció de revitalitzar el panorama literari català amb noves idees i perspectives inèdites. Fundat per la llibreria Documenta l’any 1980, des de l’any 2013 l’obra guanyadora es publica a L’Altra Editorial. L’any passat el premi es va declarar desert.

Al llarg dels anys, el Documenta ha premiat autors que després s’han convertit en figures importants de la literatura catalana, com ara Jordi Coca, Vicenç Villatoro, Lluís-Anton Baulenas, Toni Sala, Sebastià Alzamora, Flàvia Company o l’enyorat Vicenç Pagès Jordà en l’etapa en què el premi es publicava a Edicions 62. O autors com Pau Vidal, Melcior Comes, Pere Antoni Pons, Bel Olid, Víctor Garcia Tur, Guillem Sala o Albert Forns durant l’etapa en què es va publicar a Empúries. Una autèntic planter de la literatura catalana.

Des que L’Altra Editorial i la llibreria Documenta es van associar per coordinar el premi, ara farà onze anys, el premi ha continuat sent una plataforma de llançament de nous talents. El cas més evident és el d’Irene Solà, que va guanyar l’edició del 2017 amb Els dics, la primera novel·la que ja feia presagiar l’èxit futur de l’autora de Canto jo i la muntanya balla (Premi Anagrama) i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres.

El Documenta fa aflorar bons llibres i bona prova d’això és que sovint títols que han guanyat el premi han rebut després distincions a obra publicada. És el cas d’Alicia Kopf, guanyadora de l’any 2015 amb l’obra Germà de Gel, que també va obtenir el Premi Llibreter l’any següent. O d’Irene Pujadas, que va guanyar també el premi Ciutat de Barcelona amb Els desperfectes.

Altres joves que han guanyat el Documenta en aquesta darrera etapa del premi han desplegat després una carrera literaria sòlida. Jordi Nopca va guanyar el premi l’any 2014 amb el recull de relats Puja a casa, una obra que ha estat traduïda al castellà, al neerlandès i l’anglès. Posteriorment va guanyar el premi Proa amb La teva ombra (Proa, 2019). Xavier Mas Craviotto es va emportar el Premi en l’edició del 2018 per la novel·la La mort lenta. Des d’aleshores, ha publicat una nova novel·la amb l’editorial L’Altra titulada La pell del món, i també tres poemaris: Renills de cavall negre, de Viena Edicions; La gran nàusea (LaBreu Edicions); i La llum subterrània, editada amb Edicions 62. L’última guanyadora va ser Pilar Codony amb Distòcia, que, aprofitant l’empenta del premis, ha publicat recentment l’assaig Dominaràs la terra (Fragmenta Editorial). El certamen, doncs, ha posat sobre la taula noms que han validat després la seva qualitat. Al llarg d’aquesta dècada també han guanyat el Documenta Yannick Garcia, Jordi Amor i Laia Viñas.

Si fem repàs d’aquesta darrera dècada, podem dir que el Documenta ha tingut la sort de descobrir noves autores. Després de trenta anys en què el palmarès va ser predominantmemt masculí, en els darrers anys s’ha equilibrat molt més la balança entre homes i dones.

Després que en l’edició pasada el premi es declarés desert, ara s’obre una nova convocatòria, oberta fins al 18 de setembre. Les bases del certamen segueixen l’estructura d’anteriors edicions. Els autors podran optar al premi amb obres com ara novel·les, contes, viatges, dietaris, memòries, etc. Els assajos acadèmics queden exclosos. Les obres que s’hi presentin hauran de ser inèdites, en llengua catalana i no podran haver guanyat altres certàmens amb anterioritat. 

Els originals hauran de tenir una extensió mínima de 180.000 caràcters amb espais. El procediment d’entrega de les obres no canvia respecte d’altres anys. S’hauran de presentar cinc exemplars impresos a doble espai i enquadernats amb espiral a la llibreria Documenta. A totes les còpies hi haurà de figurar el nom, la data de naixement, l’adreça, el correu electrònic, el telèfon de contacte de l’autor o el pseudònim que opti per utilitzar. Els escriptors que decideixin utilitzar un sobrenom hauran de presentar una plica a la Documenta amb el seu nom, adreça i data de naixement, indicant a l’exterior d’aquesta la següent indicació: “Premi Documenta 2023”, seguida del pseudònim. Si l’autor vol que l’obra sigui feta pública amb el sobrenom, caldrà que ho indiqui expressament. 

El premi s’adjudicarà el dijous 23 de novembre i L’Altra publicarà l’obra guanyadora abans del 23 d’abril de 2024, després de signar un contracte amb l’autor d’acord amb la normativa vigent del certamen. El jurat está format per Roser Cabré-Verdiell, Anna Punsoda, Pau Vidal, Eugènia Broggi, editora de L’Altra i Josep Cots, llibreter fundador de la Documenta. La dotació és de 5.000 euros. Podeu repassar les bases aquí.