La digestió de Jordi Nopca

El primer conte, que tracta de la història d’una pèrdua, és, sens dubte, l’essència del llibre, el que obre i tanca el trajecte que fa aquest recull. Sense aquest conte, “aquest llibre no estaria acabat, jo no m’hauria presentat al Premi Documenta i, per tant, avui no seríem aquí”, explica el periodista.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“Vaig començar a escriure als set anys, però encara no he acabat. Em diuen que sóc un autor nou, però jo em sento ancià, perquè arrossego cicatrius i fantasmes”, explica el periodista i escriptor Jordi Nopca durant la presentació del seu últim llibre, Puja a casa, guanyador del Premi Documenta. Es tracta d’un recull de contes protagonitzats per joves i ambientats a Barcelona, en els quals, com explica Eugènia Broggi, editora de l’Altra Editorial, aborda “amb un estil precís i quirúrgic” temes com els conflictes contemporanis i la pèrdua a través d’un humor negre i irònic característic de la prosa de Nopca.

Jordi Nopca | Foto: Ester Andorrà.

Durant la roda de premsa de presentació del recull, Josep Cots, llibreter de La Documenta, ha volgut mostrar la satisfacció que sent de poder presentar un any més aquest premi que ja compta amb una “llarga llista de premiats”: “Fa goig de veure que la idea inicial del premi —premiar joves talents— es manté”. Broggi, per la seva banda, també diu estar molt contenta: “Fa quatre anys el vam deixar desert i vam pensar que havíem de replantejar-lo seriosament, però l’any següent va guanyar l’Albert Forns, després en Yannick Garcia i aquest any en Jordi Nopca”. Sembla, doncs, que el relleu generacional de la literatura catalana està assegurat.

Els contes de Puja a casa són fruit de l’observació de la realitat que envolta l’autor, de coses “aparentment supèrflues” però que tornaven cap a ell i iniciaven un procés de digestió que s’acabava transformant, finalment, en una narració. Segons Nopca, aquest procés de digestió és semblant al del mag que intenta treure un conill del barret, però que mai sap què li sortirà: a ell li passa el mateix quan escriu, ja que dins del seu cap “cada paraula se li dispara en mil direccions diferents”.

El primer conte, que tracta de la història d’una pèrdua, és, sens dubte, l’essència del llibre, el que obre i tanca el trajecte que fa aquest recull. Sense aquest conte, “aquest llibre no estaria acabat, jo no m’hauria presentat al Premi Documenta i, per tant, avui no seríem aquí”, explica el periodista. De fet, “No te’n vagis” és el conte definitiu perquè conté el tema definitiu, el de la mort: “Als 30 l’eufòria dels 25 desapareix”, argumenta l’autor. El tema de la mort, doncs, apareixerà també en altres relats, si bé que no d’una forma tan explícita com en el primer.

“Vaig escriure els contes en plena crisi”, en un moment en què l’atur juvenil s’havia disparat i la gent més ben formada alhora ha estat maltractada i sobreexplotada, de manera que, tot i que no ho tenia previst, la precarietat i la submissió són temes recurrents en aquests relats. I per què, la submissió? Perquè simbolitza “una lluita i alhora una resignació davant de la realitat”. En aquest sentit, doncs, és molt important la influència de Robert Walser, si bé també el lector hi trobarà ecos de la literatura de Hermann Hesse o Peter Stamm, el qual, segons Nopca, “em permet contactar amb una vessant més psychokiller”, que és la que es troba a la narració “Navalla suïssa”.

navallaSuissa

La prosa de Nopca descriu, doncs, la realitat de la parella urbana, propera, quotidiana i contemporània d’una Barcelona aclaparada pel turisme —l’Eixample, el barri de Gràcia i el de Sants són alguns dels escenaris en què s’ambienten les narracions— amb moltes dosis d’humor i ironia: “Si no m’enfronto amb ironia a les situacions, acabaria fent autoajuda o, en el pitjor dels casos, novel·la camuflada d’autoajuda”, precisa. El factor humà també és important i per això als seus escrits hi apareixen també molts veïns: “M’interessa la noció de veí i per això a les meves històries n’hi surten molts”, afirma. Els contes de Nopca, doncs, no volen només explicar l’acció rutinària d’anar a comprar el pa i prou, sinó que van anar més enllà i aborden temes com la pèrdua, la crisi o els conflictes personals, a través dels ulls d’un narrador omniscient que retrata impertèrrit les vides d’uns personatges que intenten (sobre)viure dins d’aquesta contemporaneïtat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació