(Des)embarcament

L’home del 22E demana amb un gest al noi del 22D si el pot deixar passar al seient del mig. El noi del 22D es descorda el cinturó, s’aixeca i es planta al passadís, fent aturar la senyora del 24B. L’home del 22E triga uns segons eterns a posar bé la maleta i l’americana al portaequipatges abans de passar, seure i alleugerir l’embús.

La parella del 30A i 30B espera amb impaciència que segui el senyor del 12C. Quan aconsegueixen passar li dediquen una mirada de desaprovació. Sembla mentida el poc respecte de la gent. Primer haurien d’haver embarcat les persones amb necessitats especials, les famílies que viatgen amb fills i els passatgers amb seient entre les files 16 i 31.

La dona del 22F demana amb un gest impacient a l’home del 22E i al noi del 22D que la deixin passar a la finestra. Els dos es descorden el cinturó i es posen dempeus en un ballet sincronitzat. Els passatgers que s’estan al passadís han de recular malhumorats per permetre la maniobra de redistribució i col·locació de pertinences de la dona del 22F. Una veu femenina que tuteja els passatgers a través dels altaveus demana que, per tal de facilitar l’embarcament, dipositin l’equipatge, ocupin els seus seients i deixin lliure el passadís amb la major celeritat possible.

La noia del 18D aprofita un espai a la cua del passadís entre la família del 25A-25B-25C i l’home del 29B per tornar-se a aixecar i agafar la bossa per treure’n una revista, una ampolla d’aigua i el reproductor de música. Al seu costat, una hostessa empeny amb força la maleta de la dona del 19F fins a deformar-la i poder així tancar la portella. En acabar la complexa maniobra encara és a temps d’interceptar la dona i la nena del 18D-18E que pretenen utilitzar el serveis en aquest moment. El tap que ocasionen atrapa la parella del 27A-27B i l’home del 24A que censuren tots a una l’incivisme de mare i filla.

El senyor del 3B, que ha tingut el privilegi de pujar quan ha volgut sense haver de fer cues, es gira un moment i mira amb menyspreu els passatgers de classe turista abans d’escarxofar-se al seu seient business i cordar-se el cinturó. El sobrecàrrec dona per acabat l’embarcament i una hostessa compta dues vegades els passatgers –clic, clic, clic–, encara que tothom pot observar que no queda ni un seient buit. A continuació, se situa al mig del passadís i agafa els estris per representar, amb els seus companys, els procediments establerts en cas de pànic col·lectiu.

De sobte, la veu del capità s’identifica per megafonia i avorta la coreografia de la tripulació. En tres idiomes, la veu avorrida i monòtona informa el passatge que acabaven de detectar un maleta sense identificar entre l’equipatge facturat. En conseqüència, cal abandonar l’aparell, recollir l’equipatge i tornar a realitzar tot el procés de facturació i embarcament.

Els passatgers es miren els uns als altres amb expressió a mig camí entre el recel i el retret, intentant descobrir si el veí és un terrorista o un imbècil que no sap posar una etiqueta a la maleta. Quan tot just s’aixeca dignament el senyor del 3B, la dona del 22F es mig incorpora i indica a l’home del 22E i al noi del 22D que espavilin, que no té tot el dia.

A cops de colze i equipatge de mà, els passatgers es van fent lloc al passadís i desembarquen amb diligència. Se’ls veu orgullosos de la rapidesa i professionalitat amb què duen a terme l’operació. Com a premi, l’hostessa de la porta els desitja a tots que tinguin molt bon dia i espera tornar-los a veure a bord ben aviat.