World Literature certainly sounds like a nice idea

La col·lecció Figura, dirigida per Antoni Martí Monterde, escriptor i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, i coordinador del Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, s’amplia amb un nou títol: «Weltliteratur» i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa (UB Edicions, 2021), un recull antològic d’algunes de les veus més rellevants en el camp del comparatisme avui.

En el pròleg, Enric Sullà i Antoni Martí Monterde (eds.) ens diuen que “no es pot ignorar que, els darrers anys, la noció de Weltliteratur –sota diversos noms i definicions possibles– torna a ser present en els debats actuals en literatura comparada”, i no ens sorprèn. O no és la universalitat de la literatura una pregunta recurrent, en aquests temps en què vivim?

La manera de pensar-nos, de concebre la literatura, condiciona la manera amb la qual interaccionem amb el món, amb els altres. Com l’entenem, també. Recuperant les paraules d’Antoni Barceló: “Al capdavall, el caràcter i el geni de la literatura comparada ha estat sempre i des del seu mateix origen la vocació de diàleg entre la unicitat i la multiplicitat”. Heterogeneïtat que no deixa de ser positiva.

El mateix concepte de Weltliteratur el devem a Goethe, el qual, en una conversa amb J. P. Eckermann, el 31 de gener de 1827 afirmava que “Literatura nacional és un concepte que ja no diu gran cosa; està començant l’època de la literatura universal (Weltliteratur), i tots hem d’aportar el nostre esforç per accelerar el seu adveniment”.

En aquest sentit, és molt encertada la curiositat weltliterària del llibre, que és que s’ha mantingut la llengua originària de cadascun dels autors, sense incloure’n la traducció, decisió que comporta que els lectors ens trobem davant de textos catalans, però també castellans, anglesos i francesos. I ens fa adonar-nos que, si bé encara no hem assolit la pau perpètua somniada per Kant, i reescrita per Goethe, fins no fa gaire a Europa havíem arribat a un moment de pau sense precedents.

El subtítol del llibre revela que ha estat escrit des de la consciència sobre què implica el globalisme i la fragilitat d’Europa que se’n deriva (avui dia provincialitzada en aquest context global). I no és casualitat que, en el primer capítol, Borja Bagunyà escrigui que “si la globalitat, en literatura, ha acabat sent un caldo de folkloritzacions diluïdes, potser la resposta es troba en la radicalització de les singularitats, encara que sigui a preu de la intraductibilitat”.

Amb tot, i com afirmava Antoni Martí a la presentació, el mes de febrer, a la llibreria Laie, no hi ha dubte que “el llibre és magnífic i, a més a més, és un manifest”. Veus com les seves, així com les de Bernat Padró, Neus Penalba, Àlex Matas, Teresa Rosell o Enrique Santos, entre d’altres, farceixen aquest manifest academicista de reflexions sobre el paradigma de l’espai, de la importància de la política, i ens plantegen el doble repte de pensar què és Europa, i quina és l’estètica europea al segle vint-i-u.

Aviat farà dos-cents anys que Goethe va posar en circulació el terme de la Weltliteratur, i Martí Monterde ja ens ha avançat que el millor que podem fer és esperar, amb ganes, que arribi el 31 de gener de 2027, perquè s’estan coent publicacions, traduccions, i més notícies positives que sortiran a la llum en el dia assenyalat.