Soc l’única que pensa que…?

«Soc l’única que pensa que el cafè amb llet està molt sobrevalorat?» Remena el sucre del cafè amb llet de civada mentre, amb la mà que li queda lliure, prem les tecles de la pantalla molt a poc a poc, no sigui cosa que faci un mal moviment i publiqui el tuit abans d’hora, sense revisar. Fa un primer glop i deixa la tassa damunt del platet una altra vegada. Aleshores llegeix la frase per segon cop: «Soc l’única que pensa que el cafè amb llet està molt sobrevalorat?» No té gens clar si hauria de rematar la pregunta amb l’emoticona de la tassa de cafè que fumeja; pot ser massa obvi, segons com, i ella és una tia subtil. A la tercera llegida, de sobte es demana si faria bé d’accentuar el ‘soc’ per fer un anacronisme...