Acaba de publicar-se el llibre Lee Miller. Fotografías, editat per Blume. El llibre es presenta amb un pròleg escrit per Antony Penrose, fill de Roland Penrose i la mateixa Lee Miller, on fa un breu repàs a la biografia de la seva mare i la relaciona amb el centenar de fotografies que es presenten tot seguint un criteri cronològic. Lee Miller (1907-1977) va ser una personalitat rellevant en el món de la fotografia, sobretot en el segon terç del segle XX; malgrat tenir una carrera força breu, va estar en contacte amb els moviments culturals i artístics més rellevants del moment.
Nascuda al EUA el 1907, el seu pare, gran aficionat a la fotografia, la va iniciar en el món de la imatge. Als 18 anys va ser descoberta per atzar, arran d’un accident de tràfic, pel llavors director de fotografia de la revista Vogue, Condé Nast. De resultes de la trobada, la seva imatge va aparèixer a la portada de la revista i això i la seva natural bellesa varen ser l’inici d’una notable carrera de model en el camp de la moda.
El seu contacte amb reconeguts fotògrafs, especialment amb Edward Steichen, i el coneixement previ que tenia de les tècniques fotogràfiques gràcies a la formació prematura del seu pare, la varen dur a passar-se a l’altre costat de la pantalla i a iniciar una fèrtil, encara que breu, carrera fotogràfica.
Així, el 1929 marxà a París, on s’incorporà a l’estudi del prestigiós fotògraf surrealista Man Ray de qui, finalment, en seria la seva parella. Col·laborà activament en les tasques del laboratori i es diu que la tècnica de la solarització, després tan utilitzada pel corrent fotogràfic surrealista, va néixer, precisament, d’un error de Lee en un procés de revelatge.
Equipada de seguida amb la seva Rolleiflex, començà la carrera de fotògrafa en un entorn de gran creativitat artística i en contacte amb personalitats com els fotògrafs Man Ray o Dora Maar, intel·lectuals com Breton, Cocteau i Éluard, i pintors com Picasso i Dalí, entre molts d’altres.
A aquest període inicial de la seva carrera es dediquen les primeres pàgines del llibre editat per Blume, amb imatges de retrats i objectes marcats per l’estil surrealista i els personatges que l’envoltaven.
Després d’un retorn temporal a Nova York, on va obrir un estudi propi amb gran èxit, l’any 1937 conegué un important empresari egipci i passà a viure a Egipte, on també practicà la fotografia centrant-se, sobretot, en l’àmbit del paisatge i del retrat. Aquí el llibre ens presenta un seguit d’imatges d’aquesta temàtica; totes elles d’una gran força expressiva i original composició.
El 1937 començà una relació amb Roland Penrose, crític i col·leccionista d’art que es consolidà el 1939 quan s’estableixen a Londres. Som a les portes de la Segona Guerra Mundial, que marcarà una nova i darrera etapa de la seva curta carrera. En lloc de tornar al seu país, motivada per la lluita contra el nazisme, es quedà a Europa i s’incorporà com a fotògraf freelance a Vogue, on ja havia treballat anys enrere com a model.
El llibre també recull algunes imatges d’aquesta època. Retrats de dones implicades en activitats paramilitars, escenes en establiments hospitalaris al servei de les forces aliades i, sobretot, imatges d’escenes del desembarcament de les tropes americanes a Normandia, esdeveniment que, probablement, va ser una de les poques dones a cobrir.
Veiem també escenes de l’alliberament de París, amb l’arribada de les forces aliades, i testimonis fotogràfics de la terrible entrada als camps de concentració de Buchenwald i Dachau; unes experiències que segons el seu fill, li varen provocar un seriós estrès posttraumàtic.
Des del 1949, any en què es va retirar amb el seu marit a una granja de Sussex, només va practicar ocasionalment la fotografia; activitat que, en bona part, va substituir per una intensa activitat com a cuinera i amfitriona dels seus amics. Una evolució que recorda, en certa manera, la trajectòria de la catalana Joana Biarnés qui, després de la seva breu, però brillant carrera com a fotoperiodista, també va trobar un nou destí en el seu refugi-restaurant d’Eivissa, que també solien visitar els seus amics quan passaven per l’illa.
Aquest llibre arriba justament en el moment en què es presenta als EUA Lee, una pel·lícula biogràfica sobre l’apassionant trajectòria de Lee Miller, protagonitzada per l’actriu Kate Winslet qui, alhora, escriu unes paraules al pròleg des de Saint Malo, durant el rodatge del film, que està previst que s’estreni a Espanya a començaments de desembre.
La selecció de les fotos ha sigut una tria de caràcter molt personal preparada per Anthony Penrose fill de Lee, nascut el 1947, quan ella pràcticament ja havia donat per acabada la seva carrera professional.
La figura de Lee Miller, malgrat la brevetat de la seva carrera, s’afegeix al seguit de grans fotògrafes que en aquells anys varen ocupar un lloc molt rellevant en el camp de la imatge. Recordem en aquest sentit els noms de Dora Maar (1907-1997), Tina Modotti (1896-1942), Imogen Cunningham (1883-1976) o Diane Arbús (1923-1971), entre altres.
A casa nostra vàrem tenir l’oportunitat de veure recentment, a la Fundació Miró, una exposició que sota el títol de Lee Miller i el surrealisme a Gran Bretanya explorava el seu paper com a musa i protagonista d’aquest moviment artístic. Esperem, doncs, la pròxima estrena del documental cinematogràfic sobre la seva vida: una dona d’esperit aventurer. Mentrestant, podem gaudir d’algunes de les seves imatges en aquesta nova publicació de Blume.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals