Tina Modotti, una fotògrafa compromesa

El centre KBr de la Fundació MAPFRE a Barcelona presenta a les seves sales del port Olímpic dues exposicions: en primer lloc, la de la fotògrafa i artista antifeixista Tina Modotti; en segon, una mostra de fotografia històrica de Catalunya que el fotògraf Jules Ainaud va disparar els anys 1871-1872 del segle XIX.

Tina Modotti, que va morir molt jove, als 42 anys, ha sigut durant molt de temps una fotògrafa no gaire reconeguda perquè va tenir una vida professional curta i una biografia personal molt agitada. De fet, aquesta exposició, amb més de 300 fotografies i tota la documentació biogràfica que ha reunit la comissària de la mostra, Isabel Tejeda, suposa una aportació de primer ordre en l’estudi de la vida i l’obra d’aquesta aventurera del segle XX. Quatre dades biogràfiques ajudaran el lector a penetrar en la complexa experiència vital de Modotti i a interpretar millor les característiques i el sentit de la seva obra fotogràfica que, de fet, es va produir exclusivament en el breu període comprès entre el 1923 i el 1930.

Modotti va néixer a Udine (Itàlia) el 1896. Filla d’una família humil, als setze anys va emigrar a Califòrnia on, entre altres activitats, va participar com a actriu en diverses obres de teatre i pel·lícules mudes. Allí va conèixer el reconegut fotògraf Edward Weston de qui va aprendre els fonaments de la pràctica fotogràfica i que li va inspirar el seu estil en els primers anys. Amb Weston, el 1923, va marxar a viure a Mèxic, on va romandre fins al 1930. És a Mèxic on desenvolupà la major part de la seva obra, que poc a poc va anar adquirint una personalitat pròpia molt influïda per les seves concepcions i compromisos polítics. Allà, va conviure i col·laborar amb la intel·lectualitat d’esquerres mexicana i va treballar especialment pel grup de pintors muralistes encapçalats per Diego Rivera. Des del 1924 va pertànyer al Socors Roig, una organització de filiació comunista dedicada a l’ajuda social i el 1927 s’afilià al Partit Comunista.

El 1930 és expulsada de Mèxic acusada falsament d’haver participat en un intent d’assassinat del president del país. Viatja i viu a diferents capitals europees fins que el 1934, com a membre del Socors Roig, és enviada a Espanya, on al llarg del període de la República i la Guerra Civil treballa en diferents projectes d’assistència social, entre ells, la direcció d’un hospital dedicat a atendre milicians ferits o a l’organització del II Congrés Internacional d’Escriptors per a la defensa de la cultura, que va tenir un gran ressò. Curiosament, d’aquesta llarga estada a Espanya no en va deixar cap mena de producció fotogràfica. El 1939 tornà a Mèxic, on malauradament va morir el 1942. Com apunta molt encertadament Isabel Tejeda, les conviccions i les lluites polítiques de Modotti condicionen i impregnen de forma molt acusada la seva obra. En primer lloc, perquè limiten la seva dedicació a la fotografia i fan que la seva sigui una carrera ben curta. I, en segon lloc, perquè la seva temàtica es concentra en els temes i paisatges humans que la interessaven i preocupaven.

La primera part de l’exposició es concentra en els seus inicis, des del 1923 fins al 1926, anys en què l’estètica i la temàtica està molt influïda per l’esmentat mestratge de Weston, de qui també es presenten un considerable nombre de fotografies. Veiem aquí imatges de natura, flors, retrats i espais urbans. Entrem després a les fotografies que va fer dels muralistes mexicans i de les seves pintures, i dels titellaires, als quals també va retratar. Tot seguit, la mostra s’endinsa en els terrenys més socials amb retrats del món de la pagesia mexicana, a la que retrata amb gran empatia, i de mítings i manifestacions socials diverses. També aquí es pot observar com, a través de la composició fragmentària, introdueix una forta càrrega política a les seves imatges. El món dels infants, que mostren la pobresa de la pagesia mexicana d’aquells anys, és un altre dels temes recurrents de l‘obra de Modotti.

És una llàstima que des de la seva expulsió de Mèxic, tant en el seu periple europeu, com després, en la seva estada a la convulsa Espanya republicana i en guerra, Modotti abandonés la pràctica de la fotografia, ocupada com estava pel seu compromís polític i social.

Jules Ainaud a Catalunya

La segona exposició que es presenta és La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872). Són les imatges que aquest pioner francès de la fotografia va fer en un viatge per Catalunya per encàrrec de la casa Jean Laurent. Es tractava d’un fotògraf francès establert a Madrid on tenia obert un establiment que gaudia d’un gran prestigi. Va ser fotògraf d’Isabel II i, fins i tot, va rebre encàrrecs de diferents estaments públics per fotografiar diferents llocs d’interès, imatges que després es comercialitzarien.

Ainaud, que treballava per comte de Laurent, utilitzava, com era habitual en aquells anys, plaques de vidre al col·lodió humit que després es positivaven amb paper a l’albúmina. Són un centenar d’aquestes fotografies vintage, que en el seu temps es varen exposar a l’Ateneu Barcelonès, les que podem veure ara a la sala del KBr gràcies als préstecs que han fet nombrosos museus, arxius fotogràfics, altres entitats culturals i diverses col·leccions privades. Hi trobem imatges de molt diversos indrets, des de l’Ebre a Tortosa, Tarragona, el Monestir de Poblet i Santes Creus o el Monestir i la muntanya de Montserrat. Aquesta mostra suposa la recuperació d’un patrimoni fotogràfic oblidat, una de les línies expositives de la Fundació MAPFRE a Barcelona.

Com sempre, el KBr ha editat dos magnífics catàlegs que constituiran, sens dubte, un testimoni documental durador del treball de tots dos fotògrafs. Ambdues exposicions es poden visitar fins al 3 de setembre.