Estimular el cervell llegint

L’inici del curs escolar ens sol dur a parlar sobre com fer front als múltiples dèficits del nostre sistema educatiu. I un dels aspectes recurrents és la preocupació pel deficient nivell de comprensió lectora dels nostres infants i joves. Per a fer-vos una idea de la qüestió, podeu escoltar L’ofici d’educar (El suplement) de Catalunya Ràdio, emès el 10 de setembre passat.

Un dels especialistes que van intervenir en l’esmentada emissió radiofònica era justament Marta López, directora de Lecxit, iniciativa de què destacaré alguna dada interessant. Impulsat per la Fundació Bofill,aquestprograma de foment de la lectura en català enceta aquests dies el seu dotzè curs d’implementació. El seu abast és considerable (dades proporcionades per Albada Santamaria, de Lecxit): el curs passat va arribar a 300 escoles de 150 municipis, on més de 2.000 voluntaris i voluntàries van acompanyar setmanalment, en horari extraescolar, un infant per a fer de la lectura una experiència engrescadora. Tot això en el marc del projecte Suport Educatiu. És novament d’agrair, doncs, la feinada que l’esmentada institució fa pel país.

Lògicament, les instàncies oficials tenen una molt gran responsabilitat en el foment de l’hàbit lector, i en aquest sentit cal celebrar que el juliol passat el Govern aprovés el Pla nacional del llibre i la lectura. Tanmateix, la consellera Anna Simó va emfasitzar en la presentació del Pla que, per a la creació de l’hàbit lector, cal “la cooperació familiar, perquè és a l’entorn familiar on es crea la biblioteca personal, el coneixement de la llengua, i també depèn de la família ordenar el temps d’oci dels infants. Especialment ara, que les pantalles són una competència molt llaminera. Les famílies, doncs, són molt importants en la perspectiva educativa del Pla”, transcriu Marta Aliguer per a Núvol. (Amb relació a l’acompanyament familiar de la lectura, són útils els 12 consells per estimular la lectura a casa d’Irene Ramentol).

En aquesta línia, cal insistir en com de beneficiós és llegir als fills en veu alta (una de les mesures promogudes pel Pla, per cert). En un altre escrit a Núvol (pitgeu aquí) vaig esmentar un parell d’assaigs sobre els beneficis de la lectura en general i de la lectura en veu alta en particular. Avui voldria afegir-hi un tercer títol, inspirador a molts nivells: El regal de la lectura (Què passa al nostre cervell quan llegim?), darrera obra de Sebastià Serrano (2022, Ara llibres), en què reivindica la importància de llegir (per a fer-se’n una idea general, vegeu-ne la presentació en aquesta entrevista a Planta baixa de TV3: pitgeu aquí).

En capítols alternatius, aquest excatedràtic de lingüística de la Universitat de Barcelona posa en paral·lel, d’una banda, una història real (la d’un parisenc que, arran d’un ictus, va patir el 1887 el primer cas de ceguesa a la lectura diagnosticat) i, de l’altra, el funcionament del cervell, amb relació a la lectura i a moltíssims altres aspectes.

Serrano hi destaca particularment els beneficis de la lectura literària, en què, tal com mostren les actuals neuroimatges, “la comunicació dels dos hemisferis és constant”, i no tan sols s’hi activa, doncs, l’hemisferi esquerre, dominant en les competències lingüístiques. L’autor afirma que “Llegir és una de les activitats més reconegudes de cara a afavorir l’estimulació cognitiva. A més d’aportar-nos coneixements i entreteniment, la lectura afavoreix la capacitat de centrar l’atenció en les coses, les persones o les situacions, i estimula la concentració i la reflexió, en un moment en què aquestes competències semblen anar de baixa”. “El bon govern de l’atenció es percep com la clau de la comprensió lectora, categoria que esdevé una de les primeres indicadores d’excel·lència de les habilitats mentals”.

 Amb el foment de la lectura dins i fora dels centres docents (amb el benentès que qui llegeix ha de trobar el llibre que més li convingui) es contribueix -i molt- al benestar emocional, al desenvolupament cognitiu (i a compensar futurs processos degeneratius), a la capacitat d’atenció, que tant va de baixa en la nostra societat, una societat -hi afegeixo- avesada al text curt i al raonament poc fonamentat i, doncs, fàcilment manipulable.

De les moltes suggeridores i sàvies idees de El regal de la lectura, en ressaltaré ara el que s’hi diu sobre l’abús de les pantalles, aspecte ja apuntat al principi d’aquest article (i goso afegir-hi una altra preocupació: la subordinació acrítica i sovintejada al món digital en la pràctica d’algun docent, enlluernat per la digitalització, que de ser un mer mitjà esdevé gairebé una finalitat en ella mateixa, en detriment de vegades de l’actualització metodològica i la renovació de continguts). Però deixem que sigui Sebastià Serrano que ens comenti les conseqüències de l’ús que fem de la tecnologia, tant a l’aula com en la vida social en general:

“A dia d’avui, el malestar ja ha recalat en molts d’aquells que havien atalaiat i concebut la societat digital com un veritable paradís. […] Cada cop hi ha més docents que palesen la mala formació dels estudiants incapaços de concentrar-se, de posar l’atenció en un problema o un tema, de controlar els impulsos i les emocions, de memoritzar unes línies […] Ara l’omnipresència de les pantalles ja marca les lleis d’interaccions entre les persones, que poden ser interrompudes en qualsevol moment per senyals electrònics de missatges molt diversos que incrementen la presència de sorolls en el si d’un espai comunicatiu ja prou delmat. A l’atenció i el llenguatge, cal afegir-hi, sovint, problemes amb l’alimentació i el son, i la dependència del mòbil o les tauletes tàctils pot arribar a ser molt gran. Caldrà, doncs, recuperar la capacitat de parar atenció en les coses, de llegir les cares, de detectar els matisos de les emocions, els tons de veu o els colors i el tacte de les mirades”.

Pares, mares: cal que fem mans i mànigues perquè les nostres filles i fills no quedin situats en aquest col·lectiu amb baix nivell de comprensió lectora (és el cas d’un de cada set infants en finalitzar la primària!) i, doncs, amb risc de patir fracàs escolar i, a la llarga, professional. Fem el possible perquè aprenguin a concentrar-se en el que fan en general i fem tot el que puguem perquè assoleixin una bona comprensió lectora. Certament, l’escola hi té un paper crucial (amb el reforç, si escau, de programes de foment com els esmentats), però no oblidem que donar valor a la lectura i al llibre transcendeix l’àmbit escolar i que, per tant, la família no se’n pot desentendre. Tinguem-ho ben en compte. Ens hi va molt: ens hi va el futur!