El retorn del Jedi: la cistella de proximitat

A casa comprem la fruita i verdura a un servei de cistella de proximitat. Cada setmana ens arriba el que el camp ha donat. Toca el que toca.

En un món en que podem triar de tot i sempre, sembla que això és un gran impediment. Però amb tantes opcions, també és un descans no haver de pensar en la tria dels vegetals setmanals. I per sort tenim el costat bo de la força: milions de receptes compartides a internet que ens permeten anar per feina o potenciar la nostra creativitat. I la vida et dona sorpreses: l’altre dia ens van arribar nyàmeres. Això com es menja? És un tubercle? El servei de la cistella també ens envia receptes. I si cal ens fem un whatsapp.

Penso que “la força” del mitjà digital dona una nova esperança als Jedis que fan la revolució ecològica. Aquest “maridatge” entre la societat tecnològica del big data connectada amb el que brota del sòl proper em fa gaudir doblement del menjar. Els responsables del servei m’informen puntualment dels productes que ens arribaran la setmana vinent. Si estem avorrits de la carxofa -portem tot l’hivern amb carxofa!- la podem canviar amb un sol toc a la pantalla. I si volguéssim podríem fer la tria totalment lliure, més cara, però sempre de proximitat. La usabilitat d’aquests serveis acostuma a ser bona i accessible des de qualsevol dispositiu. També ens informen d’excedents per treure’n profit mutu i cuidar als productors.

De la cistella que ens arriba a casa, sé d’on venen els productes; alguns venen de Collserola, d’altres del Baix Llobregat, de Tarragona, i fins de València. Hem aprofitat que tenen uns dels camps de cultiu a prop per anar-hi a estirar les cames i contemplar com creix el que ens nodrirà els mesos propers. M’agrada pensar que han fet servir les nostres seleccions al web per decidir què plantaran properament. Els cedeixo les meves dades digitals de grat. Cuidar els pagesos és supervivència; no vull la seva fi, no vull passar fam.

De prop d’on visc, conec tres serveis de cistella de proximitat: els de l’Ortiga -els que fem servir nosaltres-, els de La rural, i els d’El cabàs. Cada indret té els seus propers, és clar. Podeu fer servir un cop més “la força” que teniu a la mà mentre llegiu aquest article per trobar el vostre.

Hi ha encara un altre factor que m’agrada de la cistella de proximitat: l’absència d’envasos. Tot arriba en la mateixa caixa que va i ve cada setmana. No hi ha ni bosses ni safates de porexpan. Això és un gran descans per a les ments ecoansioses.

La qüestió dels mercats es mereix un article a part. A casa en som fans, però el principal inconvenient és que cal estar atent pel que fa a la procedència del producte: em cal anar mirant les etiquetes, mòbil en mà, o anar preguntant. Ahir mateix vam sortir a comprar un enciam i alguna fruita que ens fes el pes. Vaig topar amb unes cireres amb una pinta exquisida, de pell morada i llisa… de Xile. No!!! Vaig veure les pobres cireres travessant l’oceà, tancades en contenidors foscos, mortes de fred.

Els malvats Sith fan servir “la força” digital des del costat fosc, per esbrinar quins són els productes als quals no em podré resistir i així portar-los des de l’altra punta del planeta. També dominen les arts de la informàtica per tenir collats els productors amb preus al límit dels números vermells. Però a casa fem costat als nostres agricultors, perquè es defensen amb espases de llum verda. Que la força ens acompanyi.