El cap de setmana passat, en el marc del Litterarum i la 18a Fira del Llibre Ebrenc, es van presentar a Móra d’Ebre diversos llibres d’autors ebrencs o de temàtica ebrenca. Vet aquí 10 recomanacions que proposem des de Núvol:
Lluny de qualsevol altre lloc, Fèlix Edo
És la segona novel·la de l’autor, que ara proposa una reflexió sobre la vida rural. Està ambientada en l’actualitat i hi reflecteix els problemes del territori: el despoblament o la fi de la vida als masos. Hi descriu escenaris reals i, per tant, amb cert sentiment d’autenticitat. Mitjançant dos personatges amb orígens ben diferents, la seva amistat i relació pretén fer reflexionar i remoure a l’autor amb un to trist i crepuscular. Nil Nadal n’ha parlat a Núvol.
Les closques, Laia Viñas
La primera novel·la de Viñas tracta la història de l’Arnau i dels seus vincles familiars. A la vegada, també hi ha relatades la vida d’algunes dones influents al llarg de la seva vida. Tracta unes temàtiques que es podrien considerar corrents, però la novel·la no ho és pas: el retrobament de l’Arnau amb la seva filla el durà a recordar la seva infantes a les Terres de l’Ebre, on la vida era ben diferent a la que viu a Gràcia. Recupereu l’entrevista d’Anna Hernàndez a Núvol.
Com l’hora blava, Joan Callau
Aquest poemari és el tercer de Callau, amb el qual tanca una triologia que començà involuntàriament. L’obra és la culminació de la necessitat de tancar el discurs que havia iniciat. És un viatge introspectiu cap a l’interior, per després sortir-ne cap enfora mitjançant l’amor. Durant aquest procés, hom es troba en una descoberta que culminarà amb un impuls de ressorgiment i reconstrucció.
Pells de sorra i escates, Àngel Martí
Una lluita per sortir del món de la droga i l’addicció és la novel·la que presenta Martí. No és una novel·la policíaca perquè no pretén relatar-ne només la lluita contra l’haixix, sinó que també hi ha una intenció de reflectir les lluites existencials inherents a tothom qui emprèn aquest procés. Partint d’històries i escenes reals, situa la novel·la a diversos indrets: el Baix Ebre, Barcelona, Tenerife i Israel.
Paraules, flors i pólvora, Cinta Arasa
Una novel·la juvenil que és una oda a Mercè Rodoreda. Arasa s’ha guiat per la voluntat de difondre la seva obra des de la passió i no per obligació. La novel·la relata l’adolescència de Rodoreda, amb alguna referència real, però amb components de ficció. Arasa imagina com deuria ser aquesta època de la vida en què va viure protegida a casa dels avis i de la qual no va parlar gairebé mai al llarg de la seva trajectòria. Bernat Puigtobella n’ha parlat a Núvol.
Els ulls de la gossa. 1979-2019, Albert Roig
Albert Roig va presentar Els ulls de la gossa 1979-2019 (Edicions 62), un volum que recull quaranta anys de poesia. Roig va llegir un poema dedicat a la Dolors Miquel, titulat “Edat d’or”, un homenatge a les dones que arriben a la maduresa: “Les dones són més bones quan maduren, dius. / Així cremen, drogades de Record i dutes pel Foc sempre Verd. / Així deliren i s’obstinen / a refer gestos d’ahir, a ser encara el més dolç sí”. Un llibre important que mereixia més minuts de presentació.
El desordre dels cossos, Núria Morera
La novel·la presenta el recorregut vital d’una noia marcada per un gran enigma familiar. Mentre veiem l’evolució de la protagonista, el lector es sorprèn de les sentències dels seus amics propers a la vegada que s’emociona de les experiències de les persones del seu entorn de treball en un centre de drogodependències. La banda sonora i les flors hi desenvolupen un paper important.
La doble mort d’un anarquista, Josep Gironès
La descoberta del passat d’un matrimoni de jubilats és el motor d’aquesta nova novel·la de Gironès. Troben uns documents ocults que expliquen la història de dos dels seus avantpassats, relacionats amb la història de l’anarquisme. La recerca que duen a terme i la descoberta d’uns altres afers són el motor de la història, construïda amb personatges històricament reals combinats amb d’altres de ficció.
Amore, Miquel Bort
La monòtona vida de la protagonista es veu truncada després d’una crisi existencial, fet que la durà a viure una gran història d’amor protagonitzada pel magnetisme i l’atracció dels dos. Aquest amor li farà reviure els pitjors moments de la seva vida, però també la conduirà a descobrir altres facetes personals que no coneixia d’ella mateixa.
La vista als dits, Joan Todó
Sembla mentida però Joan Todó va haver de fer dues hores de cotxe per carreteres secundàries per anar des de La Sènia a Móra d’Ebre, on va presentar La vista als dits (LaBreu, 2021), un volum on ha recollit tota la seva poesia escrita fins als quaranta anys i que inclou un bon tou de versos inèdits. No sabíem que Todó havia escrit tanta poesia, perquè en aquest volum hi trobareu, a banda dels seus dos primers llibres ja publicats, Los fòssils al ras (2007) i El fàstic que us cega (2011), un apartat de poesia eròtica, titulat justament La vista als dits, i un darrer bloc que aplega sota el títol Cartes mortes poemes escrits entre 2002 i 2015, per tant abans, durant i després dels llibres que ja havia publicat.