10 impactes de l’oficialitat del català a Europa

El català és una llengua oficial en una part de la Unió Europea, en la mesura que Catalunya forma part de la Unió; però això no suposa una protecció prou significativa per a la llengua, ja que la seva oficialitat, fins ara, s’ha limitat a un nivell regional. El que convé, doncs, és que sigui reconeguda com a oficial dins de les institucions europees, per tal que li sigui aplicable el mateix règim jurídic de què gaudeixen les 24 llengües que tenen actualment aquesta consideració. 

L’oficialitat del català a les institucions europees seria un pas molt important en el llarg recorregut de les polítiques lingüístiques del país, perquè aproximaria la llengua a la plena normalitat i resoldria moltes situacions anòmales que ara queden fora de l’empara de la llei. 

A continuació, vegeu 10 impactes que provocaria l’oficialitat del català en el dia a dia de la ciutadania i de les institucions.

1. En la comunicació entre els ciutadans i les institucions europees

Per començar, i evidentment, que el català sigui oficial a les institucions de la Unió Europea suposa una millora significativa per a la comunicació directa dels ciutadans amb aquestes institucions.

2. En les comunicacions entre institucions dels territoris de llengua catalana i les institucions europees

Si el català és reconegut com a oficial en peu d’igualtat amb el castellà, la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears podran adreçar-se en català a les diferents institucions europees i rebre en català les respostes. 

3. En l’etiquetatge, les instruccions o els prospectes

S’ampliaran els drets lingüístics i es posarà fre a les situacions en què la normativa de la Unió Europea afecta l’oficialitat del català a dins de Catalunya. Molts àmbits regulats pel dret de la Unió exigeixen l’ús de les llengües oficials de les institucions europees, de manera que, a la pràctica, l’oficialitat i l’ús del català queden anul·lats en aquests àmbits, si el català no és una d’aquestes llengües oficials.

Així, l’oficialitat resoldria automàticament qüestions com l’etiquetatge, les instruccions dels articles de consum, els prospectes dels medicaments, els certificats de navegació, els certificats de comercialització de fruites i verdures o la informació als usuaris que vulguin homologar vehicles de motor i remolcs.

4. En les sentències i normes

El fet que la legislació de la Unió Europea tingui versió oficial en català tindria un gran impacte en la utilització del català en l’àmbit jurídic, ja que permetria citar sentències i normes de manera oficial. Actualment, per exemple, textos tan utilitzats com el Reglament general de protecció de dades no disposen d’una versió oficial en català. 

5. En l’accés als tràmits de la Unió Europea

Tot i que no totes les pàgines web es tradueixen a totes les llengües oficials de la Unió Europea, la majoria sí que ofereixen la interfície en les 24 llengües oficials actuals. Amb l’oficialitat del català, es podrà accedir a aquestes pàgines i també als diversos tràmits i serveis en aquesta llengua.

6. En els  programes educatius i culturals

Els ciutadans podríem accedir en català a tots els webs, tràmits i serveis de la Unió Europea. També tindríem accés a programes europeus amb dimensió lingüística, educativa o cultural, com Erasmus +, Language Passport o les plataformes educatives European School Education Platform i eTwinning per a docents de primària i secundària; el programa Juvenes Translatores, un concurs de traducció destinat a estudiants de secundària, les bases del qual estableixen que només es pot traduir entre les llengües oficials; Europa Creativa, un programa que dona suport a la cultura, als mitjans de comunicació europeus i a les traduccions literàries, o una cosa tan simple com important com Europass, el model de currículum oficial europeu per facilitar la mobilitat laboral entre els països de la Unió.

7. En el valor simbòlic del català

Per descomptat, si el català és oficial a Europa, això incidirà en un augment del valor simbòlic i d’autoestima: el català també serà present en tots els actes oficials i en tota la simbologia de la UE, tant al cor d’Europa com a les delegacions.

8. En les eines lingüístiques 

El funcionament intern de la llengua també se’n veurà beneficiat, ja que entrarà a la Interactive Terminology for Europe, la base de dades de terminologia europea, i suposarà la implantació d’eines lingüístiques adaptades a les últimes tecnologies i programari disponibles al mercat.

9. En les noves tecnologies lingüístiques

L’oficialitat suposaria, a més, l’adaptació al català d’altres eines d’intel·ligència artificial de què ja disposa la Unió. Per exemple, la potent traductora neuronal d’última generació eTranslation creada per la Unió, que actualment tradueix a i de les 24 llengües oficials, l’àrab, el xinès, l’islandès, el japonès, el noruec, el rus, el turc i l’ucraïnès, però no al català o del català.

10. En l’ocupació laboral

Aquesta nova situació de la llengua a Europa comportaria un increment de l’ocupabilitat, amb la creació de nous llocs de treball de l’àmbit lingüístic i més facilitat per accedir laboralment a les institucions europees.

L’oficialitat del català a les institucions europees seria, doncs, un gran pas en el camí cap a la normalitat d’ús de la llengua catalana, que beneficiaria directament la ciutadania i que repercutiria en la societat amb l’assoliment de canvis, millores i noves oportunitats.