A l’Ateneu tenim un patrimoni que no té cap altre centre de la ciutat i en comptes de posar-lo en valor avui, de treure-hi allò etern, passegem mòmies i tapem forats

Si pensem les religions a la llum de la filosofia, deixaran de ser una font de conflicte per ser un espai de solució

Salvador Cardús al CCCB: ‘Digueu-me com organitza el temps una societat i ho sabré tot d’ella: qui mana, quines relacions laborals tenen, quin model familiar hi impera’.

Stefanie Kremser explica les emocions sense emparaular-les mai directament: ens parla de l’abandonament i del llast que deixa a l’ànima de les persones.

Sobre la Biblioteca Lupetus, Llovet dibuixa un pòdium de sentiments: en tercer lloc hi posa l’amor de parella, que dura més aviat poc; en segon lloc hi col·loca l’amistat, que aguanta més; i a dalt de tot hi situa l’amor a l’art, que dura tota una vida.

A Viaje a la Ítaca digital, Celaya ens parla de mil fòtils impensables que revolucionaran l’univers del llibre i el faran competitiu aquí, 'en el mundo que nos ha tocado vivir’, que en diu, amb un futur immediat que passa per personalitzar els productes i per comprendre que tot serà en format audiovisual.

Més que una conferència es tracta d’una filigrana relativament pedagògica sobre la biblioteca mental dels següents noms: Immanuel Kant, Albert Einstein, Marcel Proust i el físic i pare de la teletransportació Anton Zeilinger.

la memòria és infidel, perquè recorda com vol, en base a la moral que ha tret de les històries viscudes. A més és promíscua, perquè permet interferències, deixa que records recents canviïn records antics i viceversa. La memòria és marquesa.

Apuntes para una teoría del infinito: amb aquesta conferència de to poètic, Rodrigo Fresán explica què és per a ell una biblioteca. Qui presenta Fresán —escriptor argentí i col·laborador de la premsa espanyola de referència— és l’editor Andreu Jaume.

"La democratització del coneixement" —endreçada, gens emfàtica, més aviat acadèmica— és la quarta conferència del cicle La biblioteca. Imaginari i història d’una idea, organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona i el Servei de biblioteques de la Generalitat.

Vila-Sanjuán surt del món antic i aviat entra a les corts reials. De totes les biblioteques del món comença per la d’El Escorial. Diu que és ‘un sitio imponente, austero, duro, recio’ i que ‘Felipe II quiso hacer la mejor biblioteca de su tiempo’.