Una revolució cultural

Una veu sintètica formada a partir de les veus de diversos treballadors del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) ens torna a donar la benvinguda a un altre debat del cicle “Les altres revolucions de la IA”. Aquest cop, però, per aquells capricis que té el destí, la veu falla i se superposa amb la sintonia creant un xivarri desagradable. El públic respira tranquil, potser encara tenim alguna cosa a fer contra la intel·ligència artificial.

Els convidats d’avui són la investigadora en cultura digital Mercedes Bunz i el postfotògraf Joan Fontcuberta. Modera la poetessa digital Alex Saum. Avui toca abordar com la intel·ligència artificial generativa ha trepitjat el camp de la cultura i l’art. I ho fem des dels dos extrems del conflicte. En una banda, Bunz és cofundadora de Creative AI Lab, un espai de recerca sobre la incorporació de la intel·ligència artificial a les pràctiques artístiques. El seu web, creative-ai.org, és una base de dades amb material per a crear art a partir d’intel·ligència artificial. Hi podem trobar articles, models, i fins i tot data sets “ètics”, sempre amb permís dels creadors. Per l’altre, Fontcuberta s’autodefineix com un usuari sense cap coneixement en matèria IA. Malgrat això, la seva curiositat l’ha portat a testejar-la per fer diverses exposicions.

La IA no és cap entitat que reemplaçarà l’artista, sinó una eina col·laboradora. Criticar la IA només l’allunya dels artistes cedint el poder a grans corporacions que tenen els recursos per mantenir-les.

Recentment, la intel·ligència artificial generativa s’ha vist com una entitat que desafia i substitueix als artistes. En un primer moment, un podria pensar que es viuria al CCCB un debat acarnissat entre una desenvolupadora d’IA i un artista. Res més allunyat de la realitat. És realment interessant com tot i la diferència en les seves professions, els seus punts de vista són pràcticament idèntics. La IA no és cap entitat que reemplaçarà l’artista, sinó una eina col·laboradora. Ambdós pensen que criticar la IA només l’allunya dels artistes cedint el poder a grans corporacions que tenen els recursos per mantenir-les.

La gran revolució de les xarxes neuronals artificials és que no necessiten normes pel seu funcionament. Aquestes s’aprenen soles a partir d’estadística de grans quantitats de dades. La seva intel·ligència és probabilística.

Bunz comença la seva intervenció amb una pregunta dirigida al públic: Què aixequi la mà qui sàpiga el principi de funcionament d’una IA. Del centenar de persones que devien assistir d’oients, molts d’ells amb les seves opinions formades, només un grapat aixequem el braç. ¿Com es pot acceptar una eina tan poderosa com és la IA si ni tant sols sabem els seus principis bàsics? A continuació, Bunz ens fa cinc cèntims sobre com “pensa” una IA. La gran revolució de les xarxes neuronals artificials és que no necessiten normes pel seu funcionament. Aquestes s’aprenen soles a partir d’estadística de grans quantitats de dades. La seva intel·ligència és probabilística. Una intel·ligència artificial mira al món sense entendre res i intenta trobar-li sentit, però només ho pot fer amb el filtre del que ja és conegut. Una de les missions de Creative AI Lab és democratitzar tot el que tingui a veure amb intel·ligència artificial creativa. Ja sigui la generació d’àudio i vídeo com generació de música o text. Trencar la barrera entre el model i l’artista per donar pas a la exploració i l’ús generalitzat d’aquesta mitjançant una infraestructura d’IA verdaderament pública. Per arribar a aquest punt, però, cal col·laboració ja que una dada solitària és completament inútil per la mateixa naturalesa estadística de la IA. És necessària una organització artística i social per tal de tenir un desenvolupament ètic i profitós d’aquesta tecnologia.

D’altra banda, Fontcuberta no es considera cap expert en la matèria sinó com un usuari curiós. Veu la intel·ligència artificial com una caixa negra que es menja inputs i expulsa outputs. Podria semblar una definició poc acurada però no està massa lluny de la realitat, sobretot quan els models es fan complexos. Vist d’aquesta manera, una IA és un dels molts mitjans alternatius per produir imatges. Una eina per representar el món entre moltes altres que tenim a l’abast. Al calaix hi tenim un llapis, un pinzell, una càmera, i ara, a més, stable diffusion.

Quan ell utilitza models generatius, ell ja te una imatge del que vol formada a la ment, i és mitjançant prompts que arriba a aquesta. Cal saber interactuar el model i tenir experiència per arribar a la creació desitjada de la mateixa manera que cal saber funcionar una càmera per arribar a la foto desitjada.

En Joan ens ofereix imatges de dos projectes recents que ha fet utilitzant intel·ligència artificial generativa. La més recent, De Rerum Natura (2023) és una peculiar revisita a un projecte seu anterior, Herbarium (1982). A Herbarium, Fontcuberta explora les excentricitats de la natura. Elabora un col·lecció de fotografies de plantes basades en la il·lustració científica. El gir de guió el trobem en que les plantes són més aviat pseudoplantes formades a partir d’elements industrials amb formes i que recorden a flors i fruits exòtics. Cada fotografia era acompanyada d’una descripció científica de la planta que combinava dades reals i inventades d’aquestes. De Rerum Natura aprofita aquestes descripcions per tornar a generar aquestes pseudoplantes a partir de models com stable diffusion amb resultats molt interessants.

Un altre dels projectes en què ha treballat ha consistit a generar retrats com els que es trobaven en antics diaris. Per fer això, va entrenar una GAN amb un repositori de retrats de diaris antics. Un model format per dues intel·ligències artificials que competeixen entre elles per generar dades que s’assemblin el màxim possible a l’estil de les dades d’entrenament. Aquest tipus de xarxes tenen un procés d’entrenament molt inestable i donen resultats curiosos quan encara estan en etapes primitives d’aquest procés. És això en el que es va fixar Fontcuberta. En els errors que anava fent la IA durant el procés d’aprenentatge per fer el retrat d’una persona. En analitzar els resultats en diverses etapes, va reconèixer trets característics de diferents èpoques de la història de l’art com pintures rupestres o romàniques.

El tema principal de les discussions de la IA en cultura no va trigar en aparèixer un cop entrats al torn de preguntes. Les IA copien les obres penjades a internet sense cap consentiment dels artistes. Baum intenta ser política i comenta que des del seu grup tenen com a objectiu desenvolupar data sets sense copyright i open source per a la comunitat d’artistes digitals. Fontcuberta, però, dona una resposta més contundent. Comenta que aquesta és una posició egoista. Un artista que publica una obra a internet hauria de tenir els drets comercials d’aquesta, però mai el dret per decidir-ne el seu ús. Una obra sempre té referents. Negar l’ús d’aquestes imatges a l’entrenament de xarxes neuronals és tan greu com prohibir l’anàlisi d’obres clàssiques en estudis artístics. A això afegeixo que un model de IA generativa no copia directament de les obres amb les que ha estat entrenada. Aquesta és capaç de reconèixer els patrons en milers d’obres similars del seu data set d’entrenament per després plasmar-los en una obra nova. Intel·ligència probabilística. Si únicament es dediqués a fer un collage del data set d’entrenament errors com els que troba Fontcuberta durant l’entrenament de la generació de retrats de persones serien inexplicables. Tot i això sí que considero que el sistema actual de copyright està obsolet i cal adaptar-lo als nous temps.

Gràcies a les intervencions dels dos convidats hem pogut veure com la intel·ligència artificial és una eina molt potent i interessant a l’hora de la creació de contingut. Si més no, queda clar que cal una cooperació entre ciutadania, desenvolupadors i artistes per a que el desenvolupament d’aquesta tecnologia sigui democràtic i a l’abast de tothom.

Podeu veure la gravació d’aquesta conversa al web del CCCB.

Aquest debat forma part del cicle de debat Les altres revolucions de la IA del CCCB, podeu assistir a l’últim debat del cicle, Una revolució social el dia 4 de març a les instal·lacions del CCCB amb els convidats Maurizio Ferraris i Marta Peirano.