L’Espai 13 o com convertir el familiar en estrany

'Gira tot gira' inclou quatre exposicions que posen a prova les nostres percepcions

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 1919, Joan Miró tenia 26 anys i era “un artista emergent que tenia els mateixos problemes que els creadors d’ara”. Ho recorda Martina Millà, cap de Programació i projectes de la Fundació Miró, en la presentació de la nova temporada de l’Espai 13, la sala de la Fundació que fa 41 anys que es dedica a la creació emergent i al seu comissariat. Enguany, aquest espai presenta el cicle Gira tot gira, que inclou quatre exposicions i reflexiona al voltant de la idea d’“estranyament” sota la batuta del comissari Marc Navarro.

Gira tot gira és el cicle d’exposicions que l’Espai 13 prepara per a la temporada 2019-2020, un projecte que engloba quatre mostres i que vol canviar la tendència que ha seguit la casa els últims anys. Segons Martina Millà, darrerament “la tònica de l’Espai 13 ha sigut observar l’escena artística, però ara volem fer introspecció i posar en qüestió el propi espai”. És a dir, enguany la proposta que se li ha encarregat al comissari Marc Navarro Fornós (Deltebre, 1984) passa per repensar l’Espai 13 i, segons ell, buscar “maneres de no limitar la feina dels artistes”.

És per això que un dels teòrics que se citen a Gira tot gira és el crític rus Víktor Xklovski, que va desenvolupar el concepte de “desfamiliarització” i va publicar l’assaig Art com a Tècnica, on deia que “l’automatització devora els objectes, els hàbits, els mobles, la dona i la por a la guerra”. La intenció de Navarro és justament la de treure l’Espai 13 de l’automatització i de les dinàmiques adquirides al llarg dels anys, i apropar-lo a la noció d’“estranyament”. Com? Triant quatre artistes que experimenten amb els llenguatges i la manera com nosaltres els percebem: “Gira tot gira convida a posar en suspens els sentits i transitar per una zona d’incertesa”.

Una incertesa que neix quan els artistes ens fan percebre les coses d’una altra forma, ja sigui perquè amplifiquen el que rebem o perquè ho modifiquen totalment, aconseguint “una migració dels sentits”, com resumeix Navarro. Aquesta pertorbació dels estímuls habituals és la que provocaran els cinc artistes seleccionats per dur a terme mostres individuals des d’ara i fins al setembre del 2020: Laia Estruch (Barcelona, 1981), Beatriz Olabarrieta (Bilbao, 1979), Julia Spínola (Madrid, 1979) i el duo de Lorea Alfaro (Estella-Lizarra, 1982) i Jon Otamendi (Getxo, 1978).

Aquest setembre, Laia Estruch obre el programa amb Crol, una proposta expositiva que se centra en aquells fenòmens que es troben més enllà de l’espectre audible. L’artista parteix de la relació entre la veu, el cos, la parla i el llenguatge per explorar les possibilitats del so en el medi aquàtic, i concretament dins l’aigua de les Piscines Municipals de Montjuïc, un espai que ella concep com un “laboratori performatiu sonor obert al públic”. El projecte busca “catàlegs de sons o possibilitats vocals dins l’aigua” i aprofita per interrogar-se sobre l’impacte de la ciutat en els nostres cossos. Tant aquesta exposició com totes les posteriors es complementen amb visites i performances, per deixar que l’Espai 13 vagi més enllà de les seves pròpies parets.

La següent en exposar serà Beatriz Olabarrieta, que al desembre presentarà un projecte que girarà entorn de l’error en la comunicació i també del procés d’escriptura. Aquest serà el primer cop que la bilbaïna, resident a Berlín, exposarà a Barcelona. Reflexionarà sobre la traducció entesa com a joc i acció, però també com un espai propici per a la transferència. L’abril del 2020 arribarà Julia Spínola, que mostrarà una investigació escultòrica que ens confrontarà amb les trampes de la nostra percepció. L’artista treballa a partir de la replicació de gestos i espais per evidenciar com, en determinades situacions, els nostres sentits anul·len la totalitat dels cossos i ens presenten els objectes fragmentats.

Més tard, el duo artístic integrat per Lorea Alfaro i Jon Otamendi exploraran el camp dels anhels i examinaran els processos comunicatius que tenen a veure amb la persuasió i la seducció, deixant-se guiar, per exemple, pel sentit de l’olfacte. A part d’aquestes quatre exposicions, l’Espai 13 també participa al programa “Creadors En Residència” de l’Institut de Cultura de Barcelona, i proposa a l’artista Victor Ruiz Colomer (Barcelona, 1993) perquè treballi durant un any a l’IES Lluís Domènech i Montaner. A cavall entre l’escultura i la performance, Ruiz Colomer crearà junt amb els alumnes projectes artístics col·laboratius i autogestionats que reflexionaran sobre l’educació, les polítiques energètiques, l’horticultura o els usos i significats de l’espai públic.

“L’art converteix el familiar en estrany perquè puguem percebre-ho en lloc de reconèixer-ho”, deia també Víctor Xklovski. I això és el que veurem a l’Espai 13 durant tot un any: propostes que posaran a prova la influència dels sentits en els cossos i les ments, per tal de descobrir fins on podem arribar amb les nostres percepcions. Com conclou Martina Millà, “comptem amb l’autoexigència de Miró, que sempre ens posa el llistó molt alt”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació