S’inaugura a Manresa el nou Museu del Barroc

Després de set llargs anys d’obres i reestructuracions, l’antic Col·legi de Sant Ignasi acull el nou Museu del Barroc de Catalunya, que s’inaugurarà el proper 21 de febrer a Manresa. L’edifici compta amb uns 8.000 metres quadrats, repartits en tres plantes. Alhora, al llarg dels propers anys, s’hi farà una nova reforma que acabarà per ampliar l’espai expositiu, duplicant-lo. L’Ajuntament de Manresa ja està buscant finançament per tal de dur a terme aquesta ampliació. Ara, el Museu de l’Art Barroc es reparteix entre els 700 metres quadrats del que és l’ala oest de la primera planta de l’edifici històric. El MUB compta ja amb 182 peces, provinents tant del seu mateix fons com de cessions d’altres institucions museístiques d’arreu del país, com el MUHBA, el DHub, MNAC i la Comunitat de Jesuïtes de Manresa, entre d’altres.

Les plantes superiors de l’edifici romandran a disposició d’altres institucions i equipaments museístics, que donaran encara més força i impuls cultural a la ciutat. La segona planta estarà dedicada al Museu de Història de Manresa, mentre que la tercera formarà part de la Fundació Mestres Cabanes. 

El Museu del  Barroc es troba situat al que era l’antic Col·legi de Sant Ignasi, un antic edifici eclesiàstic jesuïta dels segles XVIII i XIX. Quant a tasques urbanístiques, a banda de la reforma i reestructuració del museu, s’han reformat tant la plaça contigua a aquest com el claustre que formava part del col·legi. Aquests llocs ja són oberts i, en paraules de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy: “romanen ja a disposició de la ciutadania”.

El nou equipament s’ha presentat en una roda de premsa, a la qual ha participat la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada a més de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández i del director del MNAC, Pepe Serra. Tots han agraït molt l’ajuda de totes les institucions que han fet possible el projecte, que es és en moviment des del 2016. A l’acte de presentació s’han destacat els grans esforços que s’han hagut de dur a terme per finançar el nou museu. La reforma i reequipament han costat al voltant d’uns 7,5 milions d’euros, el 55% dels quals provenen de fons privats. A banda d’aquest finançament, l’ajuntament ha comptat amb subvencions europees i de la Generalitat. Aloy també ha destacat el museu com “un aposta de valor cultural d’un període tan ric com és el del Barroc a Catalunya”. Seguint aquesta línia, l’actual director del museu, Francesc Vila Noguera, ha apuntat que “amb tot l’equipament i obres que ens han arribat arreu del país, el museu es converteix en un gran focus de difusió de la nostra riquesa patrimonial”. 

La inauguració del Museu del Barroc coincideix a Manresa amb la Festa de la Llum. Al llarg d’aquest mes s’oferirà als visitants una sèrie de visites guiades gratuïtes. Fins a la data d’inauguració, el 21 de febrer, el museu romandrà a la disposició de prescriptors, professors i crítics especialitzats.

A la roda de premsa inaugural, la Directora General de Patrimoni Cultural, Sonia Heràndez ha apuntat que la recuperació del patrimoni “suposa un guany en equipament i en fons, que a més posa en el mapa un període artístic que no ha estat prou valorat i reivindicat fins ara. Volem formar un relat de país a través de les manifestacions artístiques, i la del Barroc n’és una de molt pertinent pel gran buit que hi havia fins ara en aquesta matèria”.

Pel que fa a les noves peces que formaran part de l’espai expositiu del Museu, des de les institucions, s’han destinat al voltant d’uns 600.000 euros en la realització d’obres al llarg dels darrers tres anys. Alhora, s’han invertit 60.000 euros en noves peces, que s’han anat aconseguint per diferents vies, fins i tot en subhastes, i que ara formen part del nou espai expositiu del museu.

El projecte s’inicià al llarg del 2016, de la mà de “Territori Barroc”, una iniciativa de recerca que tenia com a objectiu impulsar el coneixement associat a aquesta època per tal de, en paraules d’Aloy, “constituir un punt d’unió, un eix impulsor de vertebració cultural que ha d’estar a disposició de la ciutadania”.

Seguit de l’alcalde i de les regidores de cultura, Pepe Serra, director del MNAC, ha destacat que, actualment, el Museu del Barroc és l’equipament cultural més ben dotat i amb més fons museístic en la matèria: “Ara, per conèixer el Barroc, has de passar per Manresa. Al llarg dels darrers set  anys hem portat algunes de les obres més importants del MNAC, que eren exposades al museu. No s’han traslladat obres subsidiàries que formaven part del fons, volíem equipar el museu de la millor manera. Tenim la intenció que aquest sigui un punt vertebrador fort de l’època barroca, i estic segur que aquest serà un punt de referència en la creació d’una comunitat museística a l’altura de les noves circumstàncies”. A banda de les aportacions del MNAC, el Museu del Barroc s’ha enriquit també amb obres d’altres museus d’arreu del país, provinents de Lleida, Reus o Mataró. 

Al museu hi trobem els autors més representatius del barroc català, com Antoni Viladomat Manalt, el pintor més rellevant de la primera meitat del segle XVIII a Catalunya, del qual es podran admirar tres de les pintures de la sèrie de quadres dedicats a sant Francesc d’Assís que decoraven, fins a l’època de la invasió napoleònica, el claustre major del convent gran de Sant Francesc a Barcelona.

També Joaquim Juncosa, amb ‘Flagel·lació de Crist’, que forma part de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tramulles i Roig, un dels noms més importants de la pintura catalana del segle XVIII, amb el gravat ‘la Màscara Reial de Carles III’; Francesc Pla Duran, conegut com El Vigatà, amb la pintura ‘Moisès destruint els exèrcits del Faraó’; Pere Cuquet, pintor d’estil tenebrista, amb l’escena de la Nativitat que formava part del conjunt de sis teles del Retaule Major de l’Església del Carme de Manresa, salvades de les ràtzies de la Guerra Civil; Josep Bernat Flaugier, amb ‘Seguici nupcial amb l’estàtua d’Himeneu’; Andreu Sala i Ramon Amadeu Grau, dos dels escultors del barroc català, amb l’imponent ‘Sant guerrer’ o la delicada ‘Santa Anna i la Mare de Déu nena’, o obres de Joan Grau, Josep Sunyer i Jaume Padró, de l’escola d’escultura barroca manresana del segle XVII.

Les obres s’acompanyen amb un discurs audiovisual. Així es juga amb l’espai i la llum per reforçar la presentació d’algunes de les obres més importants. Aquest és el cas d’un dels retaules forjats per Joan Grau. El retaule es troba exposat per parts a una de les sales centrals del museu; compta amb una presentació de llums, a joc amb la música, que vol apropar-nos a les sensacions devocionals amb què es van crear les obres. La majoria de les manifestacions artístiques exposades es van compondre amb la intenció principal de nodrir la religiositat.

A banda de les peces religioses, el Museu del Barroc de Catalunya compta també amb una secció dedicada a obres encarregades per nobles i burgesos, que en aquesta època constitueixen les figures més importants de mecenatge després de l’Església. Hi podem trobar un petit seguit d’obres amb interessos naturalístics, com natures mortes o quadres amb representacions mitològiques.

Les parets de les sales estan pintades d’un lila molt fosc, que fa  joc amb l’obscuritat que impera a la majoria d’obres exposades. El Barroc és un moviment que destaca pels jocs que feien els pintors amb la llum. Per mitjà de tècniques com el clarobscur, els pintors ressaltaven una sèrie de trets per sobre d’altres. 

Finalment, a la sala central de l’exposició, que constitueix ahora principi i final d’aquesta, s’hi presenta als visitants, per mitjà d’una sèrie de projectors, una mostra audiovisual que repassa l’avenç històric en matèria artística, així com els progressos tècnics del Barroc.

Ja podeu consultar el web del Museu del Barroc de Catalunya.