Girona homenatja l’artista Enric Ansesa

De Girona i compromès. Dos mots que descriuen a la perfecció l’artista Enric Ansesa, nascut a Sant Daniel el 1945 i fortament arrelat a les humitats i al Pirineu, tal com ell mateix explicava: “Sóc poc mediterrani. Mentalment m’identifico més amb el Pirineu, les boires, les pluges i el fred. Sóc això, jo”. Ansesa és un artista que va abraçar el negre i l’abstracció a mitjans dels anys 70 i que ha persistit fins a convertir-los en el seu senyal identitari. “Com a artista ha aconseguit una fita molt difícil, i és que un Ansesa recordi i sigui sempre un Ansesa. El treball amb el negre li ha permès fer-se’l seu”, explicava Antoni Álvarez de Arana, comissari de les exposicions que se li han dedicat a la ciutat. I és que Girona ha volgut homenatjar aquest artista tan seu, un dels referents plàstics de l’art català actual, i un artista fortament compromès amb el territori, amb un cicle de quatre exposicions dedicades al seu univers plàstic i a la seva complexa trajectòria artística de més de 50 anys.

Quatre centres artístics de Girona acullen les exposicions d’Ansesa, totes elles diferents però sumatives alhora, que pretenen submergir l’espectador en les divergències i les constants d’una vida i una obra evocada, de manera sintètica, en els títols de les mostres. La primera d’elles, anomenada FETS /FACTS es va inaugurar al Bòlit_StNicolau el passat 20 de desembre, i presenta a través de tres instal·lacions l’obra més recent de l’artista: un treball al voltant de les migracions, la violència policial i el control de les empreses i els governs sobre nosaltres. La segona exposició, Camins, inaugurada el 5 de desembre, mostra un recorregut cronològic del procés creatiu i més íntim de l’artista, amb creacions de 27 x 35 cm, el format habitual de treball, i acompanyades d’objectes conceptuals i diaris.

Persistències és la tercera i última exposició inaugurada fins ara. Aquesta té lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i està dedicada a les propostes estètiques i a les iconografies que han marcat l’obra d’Ansesa, moltes d’elles en peces de gran format, a més del treball amb el negre omnipresent. Finalment, i a partir del gener, es podrà veure al Museu d’Història de la ciutat Senyals, l’obra de l’artista i les seves aportacions culturals com a patrimoni gironí. Les quatre exposicions han estat configurades com un tot, com un projecte ampliat i reformulat pel mateix comissari que també es va encarregar de la mostra que va tenir lloc al centre de Can Framis de la Fundació Vilà Casas de Barcelona a principis d’any, sota el títol també de Persistències. A més, també s’ha presentat un catàleg conjunt amb comentaris d’especialistes com Gloria Bosch, Lluïsa Faxedas, Narcís Selles o Quim Nadal, que ajuden a situar Ansesa en el panorama de l’art català i en la vida cultural de la seva ciutat.

L’exposició Persistències de la Casa de Cultura mostra un Enric Ansesa persistent, al llarg de tota la seva vida, amb unes iconografies que han estat sempre al servei de les seves idees. “Estèticament hi ha quatre temàtiques: les creus, les sutures, els punts i les cal·ligrafies, que s’han anat repetint en les obres d’Ansesa. Aquí incidim en aquestes iconografies i demostrem que la seva idea inicial continua plenament vigent, encara que formalment les peces puguin canviar”, explicava el comissari. Per molt que els punts passin de ser pintats, a ser fets amb cautxú, la iconografia persisteix. “De fet, aquesta simbologia són les eines de combat que utilitzo per manifestar la meva implicació social”, assegurava Enric Ansesa a la inauguració de l’exposició.

Per Ansesa, les seves peces són com miralls, estan pensades perquè l’espectador es reflecteixi a través de l’obra, obri el pensament i viatgi. “No és una cosa dogmàtica, sinó ben al contrari, és un element que vol obrir la ment”, explicava l’artista. Perquè les seves obres continguin tot l’univers en el seu interior, Ansesa s’ha apropat a diferents moviments, a part del corrent abstracte. “No té cap problema en acostar-se a l’art cinètic, a l’art pobre, a l’art conceptual, o fins i tot en utilitzar recursos pop o minimal”, assegurava Antoni Álvarez. De fet, al Museu d’Art de Girona es pot veure una obra que posa Art is sida, i just al costat, n’hi ha una altra que té un preservatiu, encara que la gent ho desconegui.

L’espai que acull Persistències ha estat pensat per acompanyar la mística que envolta les peces d’Ansesa i el seu característic negre. “Hem volgut recrear el que seria la il·luminació interior d’una església, molt fosca i amb llum focalitzada a cada peça. Ja que l’obra d’Ansesa, quan hi poses molta llum, enlluerna”, explicava el comissari. La sala està dividida per iconografies. A l’entrada hi trobem les peces de punts i agulles, a la sala següent les peces de creus, en una paret, i a l’altra les de sutures, i al final de la sala hi observem obres més recents que barregen diverses iconografies. Una exposició molt cuidada, tal com Ansesa té cura de la part formal i estètica dels seus quadres.

Entre les seves parets hi trobem l’obra Carta a favor del català, una peça feta fa més de quaranta anys i que avui dia té més sentit que mai. Per Ansesa, l’art i els artistes s’han de comprometre amb les causes socials com un instrument de lluita de primer ordre. “Tots els meus quadres són reivindicatius. N’hi ha que també parlen d’amnistia… és un problema persistent que encara no hem pogut solucionar i que estem intentant manifestar-ho”, assegurava Ansesa. Per ell, ara només hi ha preocupació per la cultura de l’espectacle, i creu que la cultura més artística s’abandona. “L’enfocament cultural d’ara s’hauria de tornar a redreçar”. El comissari Antoni Álvarez recalca el paper d’artista actiu i compromès d’Ansesa: “És dels pocs artistes que avui dia es queixa a través de la seva pintura cada vegada que una cosa no li agrada. Tan de bo s’hagueren reivindicat més artistes quan ens van atonyinar l’1 d’octubre”, assegurava.

Una característica de les obres d’Ansesa són els nombrosos detalls que ocupen cada centímetre de tela, i que només es poden apreciar completament quan et trobes ben a prop de la peça. “M’agrada molt que els quadres quedin concentrats, plens de detalls. A vegades m’hi apropo molt i les miro amb la llum d’una espelma, perquè res de l’entorn em molesti”, comentava Ansesa mentre observàvem Expansió (Laberint de l’Islam), 2004. “Aquesta és una peça dedicada a l’Islam. Si t’hi concentres bé, vas veient com els punts, que representen els fidels al voltant de la meca, van fent voltes”.

Ansesa, cada vegada que crea, remou la seva ment des de l’inici fins al final, i així reordena el seu entorn, trobant cada vegada les referències del ja passat. Per aquest motiu, retrobar-se amb peces que formen part de la Fundació Vilà Casas, de la Fundació Bassat i també de col·leccions particulars, ha estat tan sols un retrobament. “El que és d’un mateix, sempre està present. Igual que amb els fills o la família, sempre esteu connectats”, explicava l’artista. Resulta que fa anys, tenia un galerista a Milà, ara ja mort, que el va anar a veure a Barcelona perquè volia que fes una exposició a Milà. Al cap de 15 anys es van tornar a trobar i van seguir parlant com si haguessin deixat la conversa el dia anterior. I això és el que ell sent cada vegada que es retroba amb les seves peces.