Creixen les pràctiques i necessitats culturals a Barcelona

L’any 2019 l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va dur a terme la primera enquesta de «Participació i necessitats culturals a Barcelona»; els resultats van servir, entre altres, per dissenyar l’ambiciós Pla de Drets Culturals que l’anterior consistori, liderat per Ada Colau, va desplegar els darrers anys de mandat. Ara, s’acaben de fer públics els resultats de la segona edició d’aquesta enquesta i totes les dades semblen indicar que el valor i la percepció social de la cultura han canviat des de la pandèmia: creix l’activitat cultural a la majoria dels barris de la ciutat i també augmenta, significativament, la necessitat de fer més pràctiques culturals.

La conclusió principal de l’estudi mostra que les persones amb rendes baixes tenen menys accés a la cultura, però, alhora, demostren tanta o més voluntat de participar-hi que les persones amb rendes mitjanes i altes. Això demostra que «el codi postal influeix, i molt» a l’hora de gaudir plenament dels drets culturals, segons assenyala el professor de la UOC Nicolàs Barbieri, desenvolupador de l’enquesta juntament amb Montserrat Tort i Assumpta Manils, responsables de l’Observatori de Dades Culturals de l’ICUB.

Una altra dada destacada és la que assenyala que l’assistència habitual a activitats culturals, com ara anar al teatre, a concerts, al cinema o a exposicions, també està molt relacionada amb el nivell d’estudis de la ciutadania: el 79,3% de les persones que tenen estudis superiors a la ciutat de Barcelona realitzen habitualment aquest tipus d’activitats, mentre que només un 37,5% dels ciutadans que només han acabat els estudis obligatoris ho fan.

L’enquesta es va portar a cap el mes de setembre del 2022 amb 1.600 entrevistes fetes a peu de carrer a vint-i-sis barris de la ciutat seleccionat aleatòriament segons dades del padró municipal i l’índex de renda familiar dels barris. Al web de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona podeu consultar, amb tot detall, els resultats i la metodologia de treball. La voluntat dels impulsors és aconseguir que aquesta enquesta s’incorpori, de forma permanent, al pla d’estudis sociològics de Barcelona.

Si una cosa queda clara és que els drets culturals cada cop s’experimenten més a través d’activitats i espais no sempre reconeguts o «legitimats» com a culturals.

Ara mateix, la capital catalana és una de les poques ciutats del món que compta amb un instrument d’anàlisi i avaluació de la diversitat de maneres en què la ciutadania viu la cultura, així com les desigualtats que algunes persones pateixen en l’exercici dels seus drets culturals. Per tal de facilitar una anàlisi evolutiva de les dades, el qüestionari d’aquesta segona edició ha mantingut gran part de les preguntes del 2019, a més d’incorporar-ne de noves, amb l’objectiu d’afinar millor els resultats.

Si una cosa queda clara en consultar els resultats és que «el barri és una font de vida cultural» i que els drets i l’accés a la cultura cada cop s’experimenten més a través d’activitats i espais no sempre reconeguts o «legitimats» com a espais culturals. Així, doncs, davant la pregunta oberta «per a vostè, quins són els 3 espais més importants per a la vida cultural d’un barri?», el 54% de les persones van respondre un parc, una plaça o una platja. Aquests «altres» espais de vida cultural són reconeguts per igual en tots els barris, però especialment entre les persones que viuen en barris de renda baixa.

Per la seva banda, el 41% de les persones enquestades va mencionar els centres cívics o les biblioteques entre els espais culturals «clàssics»; un percentatge similar independentment del tipus de renda del barri. També destaca l’augment significatiu de persones de barris amb renda baixa que declaren haver realitzat activitats culturals «no legitimades» els darrers mesos, com ara passejar, explicar contes o participar en celebracions col·lectives i comunitàries.  

La necessitat de disposar de més temps per practicar activitats culturals ha augmentat gairebé vint punts percentuals des de l’any 2019.

En general, la participació en entitats i associacions –artístiques, socials o esportives– i la pràctica d’activitats com tocar instruments, cantar, pintar, dibuixar o ballar ha crescut al conjunt de la ciutat de Barcelona, especialment als barris de rendes baixes i altes. No obstant això, la necessitat de disposar de més temps per practicar aquest tipus d’activitats ha augmentat gairebé vint punts percentuals des de l’any 2019. Més d’un 70% dels participants també afirmen que els agradaria disposar de més temps per dedicar a activitats culturals –siguin legitimades o no–, una xifra que s’enfila fins al 80% en el cas de les persones de renda baixa.

Les dades també assenyalen que les persones donen molta importància al paper de la cultura en l’educació, independentment del barri on visquin. En conjunt, els barcelonins valoren amb gairebé un 9 sobre 10 la importància dels ensenyaments artístics a les escoles i instituts. Una dada que hauria de fer reflexionar els nostres responsables polítics. Independentment dels barris on visquin, les activitats culturals més ben valorades pels enquestats són la música (amb una nota global de 8,3) i la lectura (amb un 7,9). I gairebé un 70% dels enquestats expressen el seu interès per poder decidir en la governança de la seva vida cultural. 

L’enquesta també revela la  importància de l’entorn familiar a l’hora de consumir i practicar cultural. Com més ho fa la família, més es transmet als menors. Segons els responsables de l’estudi «aquest és un dels àmbits on més clarament es detecten les desigualtats existents». Així, doncs, mentre el 33% de les persones que provenen de famílies amb més pràctica cultural tenen alguna formació musical, aquest percentatge cau fins al 18% en famílies on la pràctica cultural ha estat més baixa.

Els barcelonins valoren amb gairebé un 9 sobre 10 la importància dels ensenyaments artístics a les escoles i instituts.

En aquest mateix sentit, l’enquesta evidencia que les desigualtats afecten els drets culturals dels infants. En els barris i entorns familiars amb més recursos, els infants poden exercir més (i més sovint) els seus drets culturals: mentre en els barris de renda alta el 77% de les famílies fa de manera habitual tres o més activitats culturals amb els infants, aquest percentatge cau fins al 64% en els barris de renda baixa.

La majoria dels enquestats (un 71,8%) afirmen que l’activitat que més fan amb infants menors d’11 anys són sortides a la natura o a altres espais relacionats amb aquest àmbit. La segona és explicar-los un conte abans d’anar a dormir o en un altre moment del dia (58,5%) i la tercera és cuinar plegats o fer manualitats o altres activitats similars compartides (54,9%). En canvi, només un 41,3% dels enquestats declaren anar al cinema, a exposicions o espectacles amb els seus fills i un 38,4% assegura que també els acompanya a la biblioteca o als centres cívics, xifra que es desploma als barris de renda baixa.

Finalment, es destaca que l’impacte del tancament de biblioteques, centres cívics i centres de culte durant la pandèmia va ser més alt per a les persones de barris de renda molt baixa, i per a les dones que pels homes. Així, doncs, pel que fa a les biblioteques, mentre el 22% de les persones que viuen en barris de renda molt baixa es van mostrar molt afectades pel seu tancament, aquest percentatge es redueix a un 7% entre els habitants de renda molt alta. Una situació similar es produeix entre les persones d’origen extracomunitari, és a dir, de fora de la Unió Europea, que es van mostrar molt més afectades pels tancaments d’aquests espais –especialment pels centres de culte i centres cívics– que els habitants locals o comunitaris.