Joan-Carles Martí i Casanova, el cicerone, finalista al premi Martí Gasull

Plataforma per la Llengua ha convocat el premi Martí Gasull, en memòria del fundador de la Plataforma, que va morir l’any passat a l’Himàlaia. Aquest premi ha de reconèixer la feina d’una persona o entitat que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social. Brauli Montoya va nominar Joan-Carles Martí i Casanova des de Núvol i ha quedat entre els tres finalistes. Podeu votar-lo aquí.

Vaig conèixer Joan-Carles Martí, a Oriola, la ciutat d’una part de la seua família. Però no ens hi vam trobar la primera volta per un motiu familiar, que no en som, de parents, sinó perquè ell hi acudia a la presentació del meu primer llibre. Era l’any 1986. Ell era més jove que jo i venia acompanyat d’un altre il·licità com ell. Se’m van acostar tots dos, crec que Joan-Carles va parlar pels dos, vam comentar alguns aspectes del llibre, que s’ocupava de la pèrdua del català a la ciutat que ens acollia, ens vam acomiadar aquella nit, però, des d’aleshores, ja no he deixat de veure’l de manera intermitent; és a dir, en gairebé totes les ocasions en què s’ha celebrat algun acte a favor de la llengua catalana al sud del País Valencià. A Elx, per descomptat, però també a Alacant, a la Universitat (Sant Vicent del Raspeig), a Petrer, a Guardamar… I potser que m’oblide d’alguna població on hem anat a parar tots dos, però si ens hi vam trobar va ser perquè hi havia alguna manifestació, alguna conferència, alguna festa… sempre amb el rerefons de la reivindicació de la nostra maltractada llengua. Recorde especialment les dues voltes en què ell ha fet de cicerone per a un grup de visitants del qual jo formava part. Les dues ocasions han estat sengles visites de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: la primera a Elx, l’any 1998, i la segona, a Guardamar, l’any 2009. De fet, ell feia exercici de la seua professió com a guia turístic, que és el signficat de cicerone, però no per obligació sinó de manera altruista, perquè ell considerava una obligació moral atendre el grup que el visitava amb l’objectiu de conèixer bé el país. Darrerament Joan-Carles Martí ha orientat el seu compromís per la llengua cap a la creació literària: ha publicat algun assaig (Des del Rovellet de l’ou d’Elx, 2011) i alguna novel·la (Els països de tallamar, 2013), les presentacions dels quals han esdevingut de bell nou actes en defensa de la llengua.