Woolf, Portaceli, Portillo

Obtingueu entrades per Mrs. Dalloway al TNC subscrivint-vos a Núvol.

El Teatre Nacional de Catalunya acollirà aquestes festes Mrs. Dalloway, una adaptació de l’obra homònima de Virginia Woolf. Sota la direcció de Carme Portaceli, Blanca Portillo interpreta les 24h de recorregut físic i temporal de Clarissa Dalloway, que es lleva de bon matí disposada a preparar una festa per al seu marit el mateix vespre. Portillo encapçala un repartiment de luxe: Jimmy Castro, Jordi Collet, Inma Cuevas, Nelson Dante, Gabriela Flores, Zaira Montes, Blanca Portillo i Raquel Varela. La dramatúrgia de Michael De Cock, Anna M. Ricart i la mateixa Portacelli actualitza l’obra de Woolf situant l’acció als nostres dies respectant, però, el personatge londinenc del Big Ben, que marca el compàs del pas del temps. L’espectacle, estrenat la temporada passada al Teatro Español de Madrid, es podrà veure a la Sala Gran del 12 de desembre al 4 de gener. 

L’espectacle forma part de l’epicentre Pioneres, una iniciativa del TNC que vol donar veu a autores fonamentals per entendre l’evolució de la narrativa al s.XX. El passat mes d’octubre ja vam poder veure l’adaptació de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda i de cara a la primavera es presentarà una adaptació de Solitud, de Victor Català, dirigida per Alicia Gorina. 

La novel·la woolfiana: traspassar els límits

Quan penso en Virginia Woolf em ve al cap una imatge en clau de metàfora un pèl grotesca: l’escriptora saltant a la càmera elàstica de les convencions per a propulsar-se més enllà, fora d’òrbita. 

Tot i que, al contrari dels seus germans, Woolf no va ser escolaritzada, un gran coneixement de la tradició —coneixement que no es va cansar de reivindicar per a totes les dones— li permeté comprendre’n profundament els límits. Mitjançant una experimentació formal insaciable i una poètica summament crítica, intel·ligent, sensible i irònica, va aconseguir traspassar-los, subvertir-los. 

Mrs. Dalloway mostra clarament aquesta voluntat d’exploració i ruptura. Publicada l’any 1925 per l’editorial The Hogarth Press — fundada pel propi matrimoni Woolf—,la quarta novel·la de l’autora fa saltar pels aires les convencions de la narrativa tradicional. Mitjançant una tècnica que anomena “the tunneling process”, Woolf connecta personatges, espais i temporalitats de manera que les linies que separen uns dels altres queden totalment desdibuixades. La propia protagonista de la novel·la, Clarissa Dalloway, no disposa d’una identitat única, forta, sinó que és descrita com una espècie de “força que altera les superfícies”. Clarissa posseeix, més aviat, una multiplicitat d’identitats. La dinàmica de pujada i baixada, el contrast entre l’a dins i l’a fora, el que és a prop i el que és lluny, el present i el passat… En definitiva, tots aquells moviments que probematitzen la idea de límit són presents a Mrs.Dalloway. Seguint l’estel·la de Proust, la renovadora de la novel·la anglesa fa, de cada frase, un univers. Un univers bell i problemàtic. 

De la paraula escrita al cos escènic. Nous límits, noves transgressions.

Traspassar els límits de la tinta i el paper i posar cos a Mrs. Dalloway és una proposta arriscada. Suposa un nou canvi de forma, una nova exploració de límits i possibilitats.

En una dels seus relats epistolars, Woolf expressava que l’únic consell que algú pot donar a algú altre sobre la creació és el de no fer cas dels consells d’altri, seguir els propis instints, fer servir la pròpia raó, arribar a les pròpies conclusions…  Si Woolf ens anima a aventurar-nos, Blanca Portillo explica que el món està construït per a que els humans sortim dels límits el mínim possible. Portaceli, per la seva banda, afirma que la vida és una aventura i que el teatre té la missió de plantar cara a l’aparent tranquilitat, la rutina, la immobilitat. Tres creadores disposades a prendre riscos sembla una bona cojuntura i cal agrair el gest tan arriscat de traslladar una novel·la tan complexe a l’escenari.

En aquesta nova mutació de l’obra woolfiana hi col·laboren l’escenografia d’Anna Alcubierre, el vestuari d’Antonio Belart, la il·luminació de David Picazo, el so de Jordi Collet, les projeccions de Miquel Àngel Raió i la coreografia de Ferran Carvajal. 

Publicació de Freshwater, la peça teatral desconeguda de Virginia Woolf

Mentre escrivia Mrs. Dalloway, Virginia Woolf va començar a escriure un text teatral que finalment estrenaria en una festa privada del Grup de Bloomsbury l’any 1935. Es tracta de Freshwater, un text que anticipa les avantguardes dramàtiques de la segona meitat del segle XX, i que durant dècades va ser injustament oblidat. Actualment encara és un dels grans desconeguts entre els amants de l’obra de Woolf. Amb motiu de l’estrena de Mrs. Dalloway, el Teatre Nacional publicarà per primera vegada en català l’única obra teatral escrita per Virginia Woolf.

Podeu reservar les vostres entrades aquí.