Udols ginsbergians

L’espectacle s’empara del títol del poema ‘Udol‘, del poeta beat nord-americà Irwin Allen Ginsberg (Peterson, Nova Jersey, 1926 – 1997). És Ginsberg qui va deixar anar aquesta sentència en un dels seus altres poemes més polèmics, ‘Howl‘, inspirador de música, cinema i repressió judicial i tot: “He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria”. La pell era molt fina encara a mitjan segle passat! Per descomptat, no existien els missatges insultants i apocalíptics que permet ara la impunitat de la xarxa més antisocial que social. No recordo ara si aquesta de ‘Howl’ és una de les sentències que els intèrprets del muntatge repeteixen. En tot cas, sí que n’hi ha moltes altres, en una dramatúrgia que té pinta de ser col·lectiva, amb textos que pertanyen a figures de les arts i les lletres de les últimes dècades. Hi ha la veu, em sembla, perquè la companyia no facilita una “guia de l’espectador”, de Rainer M. Rilke, Ernest Hemingway, Honoré de Balzac, Frida Kahlo, Pina Bausch, Rafael Alberti, Anne Sexton, Antoni Tàpies, August Rodin, Virginia Wolf, Adrienne Rich… El muntatge va de la foscor a un punt de llum. Vull dir que, en entrar a la sala, els espectadors han de travessar en primer lloc una espessa boira —efecte especial habitual en teatre— per acabar quedant-se a les fosques i escoltar el remor de veus, empentes, corredisses, alguna rialla, algun xisclet… per endevinar que de dins la foscor apareixeran uns personatges estranys —només quatre— que s’enfrontaran, en una hora escassa, al repte de la creació i al repte de l’artista davant el buit de la seva obra. En una atmosfera tenebrosa, però també poètica, els quatre intèrprets executen la paraula, la música, el moviment del cos i l’aproximació als espectadors, recurs que reblen amb la participació en cada funció d’un personatge conegut que és convidat a llegir a peu d’escenari precisament el poema ‘Udol’ que dóna el títol a l’espectacle. La música és un dels components importants de la proposta dramatúrgica, en directe, amb Pau Soler a la guitarra elèctrica, i la interpretació de la cançó ‘Helpless’, de Neil Young, que recorda la cantant Patti Smith. Entremig, una èpica poètica que es llança al vol, com si els intèrprets actuessin encara en una mena de work in progress completament controlat: “Sóc les cordes de la guitarra de Jimmy Hendrix“, “Volia escriure com pintava Cezanne“, “Sóc els dits dels peus de Nureyev“, “Vull fer una pregunta i deixar enlaire la resposta”, “Vull ser el traç que dibuixi els meus temors”, “Vull ser el gest que trenqui la indiferència”…Hi ha una evident aposta de risc en la confecció d’aquest espectacle, que va passar fugaçment per l’últim Grec a l’Espai Lliure de Montjuïc i que ara ha retrobat el seu espai a La Seca. El mateix risc del creador davant la foscor fins que no troba el feble punt de llum. Un risc, però, que se salva gràcies a l’experiència escènica i la sensibilitat de la companyia Q-Ars Teatre (que comanden Mercè Anglès i Anna Güell), la combinació de quatre intèrprets de disciplines diferents (les dues actrius anteriors juntament amb Miquel Barcelona i Pau Soler), la tria i recosida dels textos diversos a càrrec de Marilia Samper (ressona encara ‘L’ombra al meu costat’, del Teatre Nacional de Catalunya), i la dramatúrgia i direcció de Joan M. Segura Bernadas, una de les ànimes vivents de l’actual companyia Egos Teatre. La companyia diu que ha anat creant aquest espectacle per reinvidicar el que es perd cada dia en un moment que el creador es troba a la corda fluixa i també per interrogar-se per l’ofici del teatre, pels mestres trobats al llarg del camí i per la continuïtat de la vocació. Doncs, això.

«Udol», de Marilia Samper, Adrienne Rich i Anne Sexton, entre d’altres. Traducció de Marc Artigau. Dramatúrgia de Joan Maria Segura i Q-Ars Teatre. Intèrprets: Mercè Anglès, Miquel Barcelona, Anna Güell i Pau Soler. Moviment: Miquel Barcelona i Joan M. Segura. Arranjaments i música: Pau Soler. Vestuari: Agnès Costa, Q-Ars Teatre i Joan Maria Segura. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Caracterització: Àngels Salinas. Imatges vídeo: Renato Cortabitarte. Direcció: Joan Maria Segura Bernada. Companyia Q-Ars Teatre. Coproducció: CAET i CAER. Col·laboració Festival Grec Barcelona. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 14 octubre 2012.