Poques vegades una obra teatral captiva tant per la seva estructura, per l’aparent senzillesa i per la capacitat de mostrar en una mena de clip d’una hora gairebé un segle de la vida d’una família benestant nord-americana.

Després de passar per l'Espai Lliure el passat mes de febrer, La llista arriba a La Villarroel, on es podrà veure fins l'1 de maig.

La xarxa, el mitjà que havia servit perquè ella mateixa difongués la seva falsa personalitat, va ser també el botxí.

Els Pirates Teatre tracten el gremi de l'educació i les seves conseqüències partint de l'experiència que encara en conserva la seva generació. Una raspallada lúdica, teatral, divertida.

Brian Friel fa memòria històrica per remorue les consciències del present.

L'obra és una trama d'embolics i de subtil profunditat psicològica sota un aparent registre costumista que va revelant l'interior de cadascun dels quatre personatges, i que els va portant, els quatre, cap a un carreró sense sortida on no es veu la llum i que acaba autodestruint-los fins a arribar a la sorpresa final.

Aquesta bèstia de la comèdia —en el bon sentit del terme— feia més de vint anys que no deixava el gènere de bulevard del Paral·lel

Una obra sobre la memòria més immediata d'una Europa que tendeix a tancar els ulls quan esclata un conflicte i que enllaça amb la memòria de fets que, per ser encara massa pròxims en el temps, semblen una ficció.

És en aquesta clonació del personatge central quan l’obra guanya pes en valor dramatúrgic i simbòlic, amb quatre interpretacions molt arrodonides.

Jordi Prat i Coll ha optat també per fer respirar l'angoixa de l'obra de Sartre a través del/de la grum que acompanya l'ascensor, una interpretació que ha cedit a la jove cantant i actriu Kathy Sey.

El professor Bernhardi planteja el dilema entre l'ètica professional, la ciència, la religió i les últimes voluntats de l'ésser humà.