‘La llum tímida’, una història d’amor i lluita

El Festival Berdache estrenava aquest passat 8 i 9 d’octubre, al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat, la història de la Isabel i la Carmen. I dins seu, la de tantes de nosaltres.

La llum Tímida és el primer llançament del col·lectiu artístic La Cicatriz, que irromp al panorama teatral català llençant una porta a terra i desbrossant un camí poc transitat: la memòria històrica de les dones lesbianes.  

Les sis dones que formen La Cicatriz treballen colze a colze per fer cultura explicant les nostres històries, les de carrer, i posant, a vegades, el públic contra les cordes. La productora neix amb la comesa de recuperar les dones als escenaris, i amb elles, les seves històries que, com la Carmen, duen impreses al cos.

La Carmen (Júlia Jové) és la memòria de totes nosaltres, una dona a qui el règim franquista li va imprimir a la pell tota la nostra història: una història de maltractament, d’anul·lació i de seqüeles que no hem guarit encara. La llum tímida ens narra, als qui seiem expectants a platea, un amor dels anys seixanta entre dues mestres castellanes que La Cicatriz ens apropa traslladant-lo a Barcelona. Basada en una història real, l’obra il·lustra com el franquisme anul·la tots aquells qui no segueixen la norma: les lesbianes, les mestres, les dones. En franquisme només es pot estimar d’una manera, i no és pas la de l’Isabel i la Carmen.

A elles el règim els prohibeix l’amor: el retalla fins a esmicolar-lo i dibuixa a imatge i semblança pròpia les relacions que vol. El franquisme, als amors dissidents, els tortura. L’Isabel –Àfrica Alonso–, però, hi posa sempre el cos i el cap, en contra això. Ella defensa l’amor; el seu: el lèsbic. L’obra segueix, precisament, aquest diàleg entre qui defensa l’amor i qui protegeix la vida. Perquè, aleshores, l’amor entre dones comportava, pròpiament, el desplom de la violència feixista damunt teu, i, en molts casos, la mort.

És defensant l’amor – i l’amor entre dones- que neix La Cicatriz per fer un teatre subversiu, que escupi barroerament la cultura burgesa d’homes blancs, i com a mínim durant l’obra, la destroni. La productora invoca, tímidament, totes les nostres històries: les de les combatents contra el règim, les de les treballadores, les de les lesbianes. Al cap i a la fi, històries contra la norma en clau de dona.

Són històries col·lectives, les nostres, que, a La llum tímida, es queden a la punta de la llengua. Ens recupera tantes realitats nostres i del nostre passat que l’obra continua agafant forma dins de cadascun de nosaltres, quan, sopant a taula, parlem del que perviu, en nosaltres, de La llum tímida. I parlem també del que queda amagat rere la cortina: les lluites dels altres milers de dissidents del règim; les de les preses, les exiliades, les afusellades, les amagades. Les de les que, com la Carmen i la Isabel, van posar el cos contra la injustícia i encara avui ho continuen fent.  Lluites, i molts altres passats nostres, que cal seguir representant als escenaris i a la cultura. Per no oblidar mai que, igual que lesbianes, som també dones de classe amb arrels tan profundes que travessen segles.

La Laura Masferrer i l’Andrea Puig pauten l’obra amb una guitarra i un violoncel; i juntament amb les dues actrius, l’Àfrica i la Júlia, ens expliquen aquesta història d’amor. La producció musical és també una creació pròpia feta amb la mateixa delicadesa amb la que s’expliquen les vides de les dues mestres. La música, escrita per la mateixa Alonso, es fon entre les personatges quan el desig surt de la gàbia i el temps perd la memòria, diu Pessigolles, una de les cançons més boniques de l’obra.

La Cicatriz, que va exhaurir entrades la setmana passada al Berdache, anunciarà en breus les noves dates i escenaris on arribarà properament La llum tímida.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.