Les fortaleses de la llengua catalana a l’aula

Aquests textos forment part del dossier «El got mig ple del català», dedicat a analitzar i valorar les fortaleses de la llengua catalana en sis àmbits socials diferents: la pantalla i l’escena, el paper, l’aula, l’empresa, la justícia i la sanitat.

Aquí us oferim el davantal del dossier, escrit per Màrius Serra, i els textos que aborden els punts forts del català a les aules d’educació primària, secundària, universitària i per a adults, que han estat publicats al número 756 de desembre de 2022 de «Serra d’Or» (disponible en paper i en digital).

Des del punt de vista sociolingüístic, l’última dècada aC (abans de la Covid) no ha estat bona per al català. La sensació és que el conflicte lingüístic va quedar discretament camuflat sota la catifa dels diumenges, en espera de fer dissabte, i qui diumenge passava, any empenyia. Fins que un dilluns amarg, en plena agror pels mals moments polítics, vam voler aixecar la catifa i ens vam esverar. Després d’analitzar del dret i del revés totes les mancances de la llengua catalana en els diversos àmbits de la societat, ara és moment de posar el focus en les fortaleses que pugui mantenir. És a dir, ara que ja hem discutit sobre els sostres de vidre, mirem a terra, per comprovar-ne la fermesa i tornar a mirar endavant. Per això hem demanat a una dotzena de lingüistes que valorin les fortaleses de la llengua catalana en sis àmbits socials.— Màrius Serra i Roig

Si ens aturem un moment a valorar l’ús del català a les universitats, és evident que hi trobarem tant punts forts com punts febles. Avui posarem l’èmfasi en dos dels punts forts, dels que sumen en l’objectiu de millorar tant la qualitat com la quantitat de l’ús públic de la llengua. En els estudis de filologia catalana i similars, em sembla remarcable el bon nivell acadèmic i l’alt interès pels estudis que tenen molts dels nostres estudiants. No ens cal patir pel planter de futurs professionals (professors, assessors lingüístics, editors…): afegida al necessari bon coneixement de la llengua des de tots els punts de vista, la mirada fresca pròpia de la joventut garantirà una bona adaptació als nous temps —nous en tantíssims aspectes, també els comunicatius—. Més enllà del nostre àmbit professional i d’estudi, tot l’ús del català que es fa a les universitats (classes, recerca, àmbit administratiu) també fa una contribució molt rellevant a prestigiar la llengua: en bona mesura gràcies a les universitats (al costat de l’Administració i d’organismes com el Termcat), totes les àrees de les ciències —naturals i socials, incloses les humanitats— poden desenvolupar la seva activitat en català. Als joves els pot semblar obvi que sigui així, però els que ja tenim una edat sabem que no sempre ha estat així i que no és res que ens hagi estat donat i a què no hagi calgut dedicar esforços, expertesa i bona feina.— Neus Nogué Serrano

La sociolingüística ha esdevingut al cap dels anys a casa nostra una talaia de gran abast en l’anàlisi de la situació social de la llengua i de les actituds i els comportaments dels parlants i de les institucions. A hores d’ara ja sabem amb precisió notable quins són els punts febles d’aquesta situació: les febleses que comprometen (i molt) el futur de la cultura i la llengua catalanes. Però el benvolgut amic Màrius Serra em demana que pose atenció no precisament sobre aquestes febleses: ben al contrari, m’ha proposat que atenga les fortaleses del català dins el sistema educatiu, des de l’educació infantil fins a la universitària i d’adults. Siga’m permès de ser molt sintètic. Hi ha un vincle estret, íntim, entre la institució escolar i la llengua. La llengua és objecte d’estudi i vehicle de coneixement a les aules; al seu torn, l’escola és arreu una de les eines fonamentals en la construcció de les llengües (i de les nacions) i de la consciència lingüística, de la creació de parlants i escrivents i de la difusió del model estàndard. Vet ací com, en bona mesura, el sol fet que una llengua, en aquest cas la catalana, haja accedit a les aules, amb entrebancs contumaçment renovats, ha tingut una importància radical. I aquest accés no s’ha fet de qualsevol manera: ha estimulat la renovació pedagògica i ha estat empès per professionals compromesos amb l’idioma. Que les nostres aules, des de les infantils fins a les universitàries i d’adults, hagen acollit el català i l’ensenyament en català ha estat un gran impuls en la difusió de la terminologia científica i de la producció i la difusió de coneixement en la llengua del país. El català és una finestra d’accés al món.— Josep Martines