El fons d’Humberto Rivas a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona

És la segona bona notícia respecte de la recuperació pública de fons fotogràfics que rebem darrerament. Fa pocs mesos vàrem parlar de la compra del fons de Francesc Català-Roca, que queda dipositat al MNAC, i avui s’anuncia la de l’arxiu del fotògraf argentí, però resident a Barcelona durant més de trenta anys, Humberto Rivas.

De fet, la seva família, preocupada per la conservació del seu fons ja l’havia cedit en qualitat de comodat a l’AFB l’any 2017 perquè era conscient que un llegat com aquest havia de ser custodiat, conservat i difós per un institució especialitzada que comptés amb els mitjans necessaris. L’arxiu s’ha ocupat de 23.193 negatius, plaques i diapositives, 200 tiratges originals realitzats pel mateix fotògraf i diversos documents, escrits i maquetes. Ara, l’Institut de Cultura de Barcelona ha adquirit per un import de 200.000 euros aquest conjunt i l’AFB n’assumeix així la plena responsabilitat. Per comprendre la importància d’aquest llegat convé recordar breument el perfil professional i humà d’Humberto Rivas i el seu paper en el terreny de la fotografia a Catalunya.

Rivas arriba a Barcelona l’any 1976, de la mà del seu compatriota, el dissenyador América Sánchez, que l’introdueix ràpidament en la cultura catalana. Estem doncs a l’inici de la transició política espanyola i alhora poc abans del cop d’estat de Videla a l’Argentina.

Amb una concepció renovadora de l’estètica i la temàtica fotogràfiques,  Rivas connecta ràpidament amb la nova generació de fotògrafs que en aquells anys estava també renovant la fotografia a casa nostra. I així estableix llaços de companyonia i amistat amb molts d’aquests fotògrafs al voltant de l’anomenat Centre Internacional de fotografia Barcelona (CIFB) i de les galeries de fotografia obertes en aquells anys; entre els que podem esmentar, entre d’altres, noms com els de Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Manel Úbeda, Manolo Laguillo, Cristina Zelich, Lluís Casals, Manuel Serra, Marta Povo, Lluís Bover, Jordi Guillumet, Ferran Freixa o Josep Rigol.

Aquest darrer, que va ser cofundador i durant anys coordinador de La Primavera fotogràfica, ens explica que fou precisament Rivas qui li va parlar de la Mostra de Fotografia de Venècia com una iniciativa a seguir a Barcelona. Així ell el va incitar a crear el certamen que, amb caràcter biennal, va ser durant les seves dotze edicions en el període 1982-2004 un dels certàmens pioners de fotografia a casa nostra en el qual varen participar de la mà de fotògrafs, institucions públiques, galeries i altres iniciatives privades, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de Catalunya.

Així doncs ens trobem amb un fotògraf argentí que arriba a Barcelona, connecta immediatament amb els fotògrafs del país, alguns dels quals el consideren com un referent de la nova modernitat que perseguien. També cal esmentar la seva tasca com a docent en el Centre Cívic de Can Basté, especialitzat en fotografia, on va impartir cursos. S’entén millor així la decisió de l’adquisició per part de l’Ajuntament de la seva obra, que ha sigut referent en la fotografia catalana.

Rivas va treballar pel sector de la moda, però la seva obra personal es va concentrar sobretot en el retrat, en el paisatge urbà i les natures mortes. Pel que fa als retrats generalment eren fotografies d’estudi que es concentraven en els rostres sense massa referències a l’entorn. Són coneguts els seus retrats de personalitats de l’escena política cultural de l’època, com Joan Miró, Josep Tarradellas, Frederica Montseny, Charlie Rivel, J. V. Foix, Salvador Espriu, Joan Brossa o Antoni Tàpies.

Pel que fa al paisatge urbà, es concentrava habitualment en edificis i construccions deteriorats pel pas del temps, abandonats o en ruïnes que fotografiava en baixes llums amb el resultat d’imatges un tant crepusculars. Es molt reconegut el seu treball Huellas en el que retrata supervivents de la guerra civil i les ruïnes que varen deixar les lluites i els bombardejos; una sèrie que el 2009 ja va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona.

El prestigi d’Humberto Rivas va fer que el 1997 fos guardonat amb Premi d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Barcelona i el 1998 amb el Premio Nacional de Fotografia atorgat pel Ministerio de Cultura espanyol.

És probable que, com acostuma a fer l’AFB, en el futur es pugui organitzar una exposició a partir de tot aquest material. Mentrestant se’n pot trobar una mostra a la pagina web del fotògraf.