Miquel Montoro i el mercat

Es respira ambient de plors i lamentacions: el famós youtuber mallorquí Miquel Montoro (“Pilotes, que en són de bones!”) es passa de forma definitiva i exclusiva al castellà als seus vídeos. Gerro d’aigua freda, un cop més, per la llengua catalana. 

Per motius que no vénen al cas conec de prop el món de Youtube, i sembla evident que algunes persones no es fan la idea dels factors que han intervingut en aquesta decisió. Montoro, que és menor d’edat, ara mateix ja no és només un vailet que fa vídeos per afició, sinó que és un personatge famós que està assessorat no només pels seus pares, sinó també per representants, empreses publicitàries i patrocinadors.

S’hi poden donar les voltes que es vulgui, però aquesta decisió és una qüestió fonamentalment de mercat i econòmica. S’ha passat al castellà perquè el mercat castellanoparlant és molt més gran, té molta més difusió i dona molts més beneficis. I això, que és tan evident, fins i tot se li ha escapat al simpàtic youtuber al final del vídeo on explica aquest canvi.

Ara bé, això no ens pot portar a la processó de lamentacions i retrets habitual. Per contra, ens ha de fer veure una realitat: la no-existència d’un mercat audiovisual en català, i per tant la necessitat de crear-lo i consolidar-lo. Que la llengua catalana no pugui tenir un mercat de Youtube tan gran com el castellanoparlant (o l’anglès, o el francès…) no vol dir que no en pugui tenir un de més petit, però de qualitat i rendible econòmicament.

Potser alguns no ho creuen, i jo els pregunto: És o no és cert, que Txarango, Manel i Els Amics de les Arts tenen èxit i guanyen diners fent música en català? És o no és cert, que festivals com el Canet Rock són esdeveniments de masses? És o no és cert que el català s’ha pogut fer lloc fins i tot a la música Trap, contra tot pronòstic, de la mà de Lildami? I és o no és cert, que aquests músics són escoltats per molta gent que no tenen el català com a llengua materna?

I el que encara és més interessant: com és que Txarango, Manel, Els Amics de les Arts i Lildami no s’han passat al castellà, com Miquel Montoro? Bàsicament, perquè existeix un mercat consolidat de música en català, on ells estan ben posicionats, i on ofereixen un producte únic de la mà de la llengua catalana. Deixant ara de banda el compromís lingüístic que puguin tenir, passar-se al mercat castellanoparlant segurament no els beneficiaria. Ja ho saben que Shakira tindrà més difusió que ells, però en un mercat, com en tantes altres coses, s’aplica la famosa frase en castellà: Mejor cabeza de ratón, que cola de león.

No veig, doncs, per què no podem tenir també un mercat de Youtube, Instagram o Tik Tok en català. Cal que ens organitzem i comencem a fer girar la roda, de manera que els anunciants i patrocinadors s’adonin de que el mercat audiovisual català té un potencial que és, com a mínim, igual que el de la música. Per exemple, a través d’iniciatives com aquesta, Canal Malaia.

I és que en aquest país, de creativitat en sobra. Sempre hi ha hagut talent per a l’espectacle; i de gent disposada a veure’l també. Ara bé, necessitem que aquests creadors puguin tenir un mercat on col·locar els seus productes, disposar d’un públic, i poder obtenir beneficis. No podem esperar continguts de qualitat en català a internet per amor a l’art o només per compromís lingüístic, perquè els creadors també mengen i paguen un lloguer. Com els músics, i com qualsevol altre.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.