Els retrats de la Laia Serch

Moltes persones han lloat, en públic i en privat, els retrats que acompanyen la majoria d’entrevistes publicades a Núvol. Les imatges en blanc i negre són un símbol indiscutible del digital de cultura. Això és mèrit de les diverses fotògrafes que han passat o col·laborat amb nosaltres al llarg dels anys, però per damunt de tot, és mèrit de la Laia Serch, una de les figures clau del nostre equip gairebé des dels inicis de Núvol. Avui, la Laia tanca una etapa amb nosaltres per aventurar-se cap a nous reptes professionals. A més d’agrair-li tota la feina feta, des de la redacció de Núvol volem celebrar amb els lectors tots els anys que la Laia ens ha acompanyat amb una tria de les seves imatges.

La Laia no és només la mirada darrere de l’objectiu de Núvol, sinó que també ha estat la responsable del disseny de les diverses revistes i publicacions en paper que hem anat editant al llarg dels anys. Des dels Anuaris fins a les revistes monogràfiques que, periòdicament, anem encartant amb el diari Ara. Seves també són les maquetacions dels volums en paper de la Biblioteca de Núvol i dels ebooks. La Laia ha vist créixer i consolidar el projecte de Núvol i, actualment, era una de les persones més veteranes de la redacció.

Fa un any, la Laia va presentar la seva primera exposició fotogràfica, El rastre de la presència, al festival Acoustic Vell de Girona, juntament amb altres imatges d’Agus Izquierdo, redactor i també fotògraf de Núvol. Segurament no li agradarà que ho diguem, però a la redacció estem convençuts que aquella no serà pas l’única mostra que veurem de les seves imatges. Com molt bé explicava la Carlota Rubio en la presentació d’aquella exposició, la Laia és capaç de captar informació a partir del gest més insignificant, perquè per a ella l’important és l’intangible i la intuïció. En els seus retrats sempre podem detectar una certa transcendència o nostàlgia que realça la humanitat de la persona fotografiada.

No obstant això, cal dir que, de nostàlgica, la Laia no ho és gens. La seva actitud sempre positiva i acollidora, que combina amb un fort esperit reivindicatiu, ha proporcionat moltes alegries a la redacció. En certa manera, ella ha estat una grana aglutinadora i referent dins de l’equip de Núvol perquè, pràcticament, ens ha donat la benvinguda a tots els que ens hem anat incorporant al mitjà amb el pas dels anys.

La Laia és de les poques persones que coneix de primera mà la manera d’entrevistar de cadascun dels redactors i redactores de Núvol. Segurament, en podria fer un tractat: qui furga, qui escolta, qui condueix l’entrevista i qui deixa que l’entrevistat s’esplaï. Sempre atenta, ens ha acompanyat en infinitud de trobades per fer la respectiva sessió de fotos i sovint, es quedava a escoltar les nostres converses amb les diferents figures de la cultura d’aquest país. Pel seu objectiu hi han passat desenes –per no dir centenars– de personalitats.

En el periodisme, i en la societat en general, sovint no s’acaba de valorar com cal la tasca dels fotògrafs i dels fotoreporters. Només ens en recordem quan ens fan arribar imatges de grans desastres naturals o de les grans tragèdies de la humanitat, com les guerres. Però la fotografia quotidiana, la del dia a dia, la que ens acosta i ens permet conèixer i identificar els nostres conciutadans és tant o més important que aquella. En una societat dominada per la imatge, disposar de bones fotografies dels entrevistats és imprescindible per donar volada als nostres escrits. Sense les imatges de la Laia Serch, els nostres articles i entrevistes haurien quedat incomplets, més orfes.

Ara, la Laia inicia una nova etapa i li desitgem sort i encerts. Segur que allà on focalitzi la seva mirada durà a terme una bona tasca. Per a la posteritat queden les seves imatges que, juntament amb els retrats de fotògrafes com Ester Roig, Joana de Querol, Marina Miguel, Marina Adrover, Mar Medina o Irene Francis han acompanyat als lectors de Núvol durant tots aquests anys.